7 desembre 2022
spot_img
7 desembre 2022
spot_img

Conflictes globals: Les guerres d’Orient Mitjà

Els conflictes a Síria, Iemen i l'Afganistan han provocat milions de desplaçats i una greu crisi humanitària a la regió

La guerra a Ucraïna ha ocupat els titulars des que Rússia va iniciar la invasió d’aquest país a finals de febrer. En poc més de dos mesos, més de quatre milions de refugiats ucraïnesos han fugit del país i hi ha més de sis milions de desplaçats interns.

No obstant això, més enllà d'Ucraïna, hi ha altres conflictes armats al món que provoquen milers de morts i el desplaçament massiu de persones, a més de posar en risc el futur de milions de nens i nenes. Alguns d'aquests conflictes estan actius des de fa anys, sense que els bàndols enfrontats deixin les armes.

Després de parlar sobre els conflictes a l’Àfrica, en aquest segon article sobre conflictes globals, repassem les principals guerres que castiguen Orient Mitjà i quines conseqüències tenen sobre la població.

Síria: més de 10 anys de conflicte

El conflicte a Síria va començar el 2011 amb la Primavera Àrab, una sèrie de revolucions democràtiques que van sorgir a diferents països musulmans. En aquell moment, Síria vivia en un règim dictatorial liderat per Bashar Al-Assad, que va ordenar reprimir les protestes que reclamaven més democràcia i oportunitats econòmiques i socials.

Les forces de seguretat sirianes van arrestar i assassinar centenars de persones. La forta repressió va fer que l'oposició política i social es radicalitzés i donés lloc a diversos grups de rebels armats que lluitaven contra el règim, però també entre ells per aconseguir el poder. 

D'aquests grups rebels va sorgir l'anomenat Estat Islàmic o Daesh, un grup terrorista que defensa una visió radical de la ‘xaria’ o llei islàmica. L'Estat Islàmic ha dut a terme nombrosos atemptats a tot el món per intentar imposar les seves idees i el seu sistema polític: el califat.

D'aquesta manera, el conflicte a Síria va passar de ser un enfrontament entre el règim d'Al-Assad i els rebels, a involucrar-hi altres grups armats i governs estrangers que defensaven els seus propis interessos a la regió. D'una banda, la por que l’Estat Islàmic es fes amb el control de Síria va fer que els Estats Units, França i el Regne Unit intervinguessin en el conflicte. De l’altra, Rússia i l'Iran, aliats internacionals d'Al-Assad, també van passar a participar en la guerra per fer costat al règim.

Després de més d'una dècada de guerra, Al-Assad ha aconseguit dominar gran part del país i els combats han disminuït. Malgrat això, encara hi ha resistència a moltes parts de Síria, i els observadors internacionals creuen que el conflicte no acabarà aviat. 

La pitjor conseqüència de la guerra és la greu crisi humanitària que afecta el país: hi ha més de 5 milions de refugiats i més de 6 milions de desplaçats interns. Segons dades de l'ONU, prop de 250.000 persones han mort i un milió han estat ferides des de l'inici de la guerra.

A això cal sumar-hi la situació econòmica de Síria, on el 80% de la població viu per sota del llindar de la pobresa, segons un informe de Save the Children. Les xifres més recents assenyalen que 6,2 milions de nens i nenes sirians no tenen accés a aliments.

Guerra civil al Iemen

El Iemen és un dels països més pobres del món i, des del 2015, està immers en una guerra civil que ha provocat la pitjor crisi humanitària del planeta: milions de iemenites no tenen aliments ni matèries primeres per sobreviure. 

L'inici del conflicte es remunta a la Primavera Àrab del 2011: les protestes populars van forçar la sortida del president del país, Ali Abdullah Saleh, que governava des de feia més de 30 any. Saleh va ser substituït pel seu vicepresident, Abd Rabbuh Mansur Hadi, que va nomenat president en un referèndum el 2012.

Malgrat això, el Iemen seguia dividit. Una part de la població considerava que Hadi no representava un canvi real i més democràtic, sinó que continuaria amb el règim dictatorial de Saleh. D'altra banda, el nou president també es va trobar amb l'oposició del moviment houthi, un grup rebel del sud del país que sempre ha estat enfrontat al govern iemenita i reclama la independència.

Tots dos bàndols compten amb el suport de diferents països de la comunitat internacional. Els Estats Units, l’Aràbia Saudita i altres països àrabs fan costat a Hadi, mentre que els houthis compten amb el suport de l'Iran.

En aquest cas, també es tracta d'un enfrontament religiós entre les dues grans branques de l'islam: els sunnites que controlen el govern saudita i els xiïtes que són majoritaris a l'Iran. Els houthis practiquen una branca de la religió xiïta i, per tant, s'oposen a la influència de l'Aràbia Saudita al Iemen.

En 2015, una coalició de països àrabs liderats per l'Aràbia Saudita, i recolzats pels Estats Units, el Regne Unit i França, van llançar atacs aeris contra el Iemen per donar suport al règim de Hadi i acabar amb els hutíes. Més enllà de la lluita pel poder, els bombardejos van causar milers de morts entre la població civil.

Des de llavors, el Iemen està immers en una guerra civil sense fi. Les Nacions Unides calculen que prop de 400.000 persones han mort durant el conflicte: 150.000 persones enmig dels atacs, i més de 200.000 han mort per culpa de l'escassetat d'aliments, aigua potable i la falta d'assistència mèdica.

Les organitzacions humanitàries denuncien també el bloqueig d'Aràbia Saudita, que impedeix l'arribada d'ajuda humanitària al país. Segons les Nacions Unides, el 80% de la població està sota el llindar de la pobresa i més de 17,4 milions de iemenites pateixen inseguretat alimentària. Així mateix, la guerra està obligant milions de persones a fugir de casa seva: més de 4 milions de persones estan desplaçades dins del Iemen.

L'Afganistan i l'arribada dels talibans

L'origen de l'actual conflicte a l'Afganistan es remunta al 2001, quan els Estats Units van decidir envair el país després dels atemptats del 11-S. L'objectiu era enderrocar el règim dels talibans i desmantellar la xarxa d'Al-Qaeda, el grup terrorista que havia comès els atemptats.

L'ocupació de l'Afganistan va durar 20 anys, però la inestabilitat política, la corrupció i els constants atacs terroristes van impedir establir-hi un govern sòlid i democràtic. Així, els talibans van continuar controlant bona part de l'Afganistan.

L'estiu del 2021, els Estats Units van completar la retirada de tropes del país, però el conflicte no va acabar. Els talibans van arribar al poder i van imposar un nou règim basat en una visió molt estricta de la ‘xaria’ o llei islàmica: han reprimit drets i llibertats, han prohibit qualsevol influència occidental i han perseguit qualsevol tipus d’oposició.


Arran de la violència i la inseguretat, més de mig milió de persones es van desplaçar dins de l'Afganistan el 2021 i es van superar els 2 milions de refugiats als països veïns de l'Iran i el Pakistan, segons dades d'ACNUR. 

D'altra banda, la destrucció dels combats i la repressió dels talibans han derivat en una greu crisi humanitària: gairebé 23 milions d'afganesos pateixen fam aguda, dels quals 8,7 milions estan en situació d'emergència. L’ACNUR alerta que milions de nens i nenes no van a l’escola.


Organitzacions humanitàries com Amnistia Internacional demanen que s'investiguin els crims contra la població civil comesos a l'Afganistan durant i després de l'ocupació. Els Estats Units estan acusats de bombardejar zones civils i matar diversos menors, mentre que els talibans han torturat i matat funcionaris de l'antic govern afganès, a més de perseguir les minories ètniques i religioses.

Treballa l’actualitat a l’aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Acceso para estudiantes / Accés per estudiants
Introduce la contraseña para acceder a los materiales:
Introdueix la contrasenya per accedir als materials:



Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -