1 desembre 2022
spot_img
1 desembre 2022
spot_img

Continua la cerca del periodista i l’indigenista desapareguts al Brasil

Dom Phillips i Bruno Pereira van desaparèixer mentre recopilaven informació sobre els indígenes de la selva amazònica

Les autoritats del Brasil continuen buscant el periodista britànic Dom Phillips i l'expert en pobles indígenes Bruno Pereira, que van desaparèixer el 5 de juny prop de San Rafael, un petit municipi a l'estat brasiler de l'Amazones. Diversos efectius de la policia brasilera i organitzacions locals els busquen des de fa més d'una setmana.

Phillips i Pereira recopilaven informació sobre la població nativa a la Vall del Javari, una de les reserves indígenes més importants i grans del Brasil, a la frontera amb el Perú. Tots dos ja havien treballat plegats i havien rebut amenaces per defensar els drets dels indígenes.

Els últims dies han aparegut informacions contradictòries sobre el cas. D'una banda, les famílies han rebut dades de fonts diplomàtiques sobre la troballa de dos cossos en una zona propera al lloc on van desaparèixer Phillips i Pereira. Aquestes informacions han estat divulgades pel diari britànic The Guardian, on Phillips treballava com a col·laborador, i la televisió Globo, una de les més populars del Brasil.

Malgrat això, la policia brasilera i la comissió encarregada de la investigació han negat aquestes informacions. Sí que han trobat alguns objectes personals de les víctimes a la zona de cerca.

Organitzacions mediambientals i de drets humans com Greenpeace o Amnistia Internacional han exigit al govern brasiler que destini tots els recursos possibles per trobar els dos homes. El cas ha captat l'atenció de mitjans internacionals i fins i tot d'artistes com la banda irlandesa U2, que han fet una crida a xarxes socials per avançar en la investigació.

La Vall del Javari és una de les zones més remotes de l’Amazònia brasilera, però Pereira la coneixia bé gràcies a la seva feina amb els pobles indígenes. Això sí, també es tracta d'un lloc molt transitat per les màfies del narcotràfic que porten cocaïna del Perú cap a Europa. 

 

 

Indígenes: pobles amenaçats

La població indígena a l’Amazònia ha disminuït les últimes dècades, a causa de factors com la contaminació i la desforestació de la selva, però també per la globalització i la crisi econòmica: molts s'han traslladat a les grans ciutats per trobar feina i subsistir.

Al territori indígena de la Vall del Javari hi queden poc més de 6.300 persones, segons dades de Terras Indígenas no Brasil, una organització que defensa els drets dels indígenes i denúncia les amenaces a les quals s'enfronten. Allà hi ha també la diversos pobles aïllats, que viuen al marge de la societat i no tenen contacte amb ningú fora de la comunitat.

L'explotació de recursos naturals és l'activitat que més perjudica les comunitats natives, ja que suposa la destrucció de l'entorn natural que també és casa seva: des de la tala de fusta fins a l'exploració minera, passant per la destrucció de boscos per plantar-hi cultius de soja o canya de sucre.

Algunes d'aquestes activitats es fan de manera il·legal, però d’altres compten amb l'aval del govern brasiler, que ha donat ales a la indústria agrícola i ramadera en detriment de la natura i les comunitats natives. Això va provocar fortes protestes a Brasília, la capital del Brasil, a principis d'enguany.

Les organitzacions ecologistes denuncien també la corrupció darrere d'aquestes activitats. A més de subornar les autoritats per explotar la selva sense límits, sovint les grans empreses contracten delinqüents per amenaçar i assetjar els indígenes d'aquests territoris. I molts han estat assassinats.

 

 

La desaparició de l’Amazònia

L’Amazònia és la selva tropical més gran del món: té prop de 7 milions de km² (gairebé la mida d’Austràlia) i s'estén per diversos països d’Amèrica del Sud. A més de ser l’hàbitat natural de milers d'espècies, també té una funció fonamental en la lluita contra el canvi climàtic.

No obstant això, els últims anys, l’Amazònia ha perdut una part molt gran de la seva superfície a causa de la desforestació. L'any passat va ser el pitjor dels últims 15 anys pel que fa a la pèrdua de massa forestal, segons dades oficials del govern brasiler.

La majoria de terrenys desforestats es destinen a la ramaderia, una activitat que produeix moltes emissions de gasos d'efecte d'hivernacle i que consumeix molts recursos naturals i energètics: tant per alimentar el bestiar com per processar els productes alimentaris i transportar-los. Com a conseqüència, ara la selva emet més diòxid de carboni del que absorbeix.

Entitats mediambientals i ecologistes assenyalen directament el president brasiler, Jair Bolsonaro. Durant el seu mandat, la superfície de selva desforestada ha augmentat més del 50% els últims tres anys. També han augmentat els incendis provocats i descontrolats i han deixat d'aplicar-se moltes lleis forestals que castiguen la tala il·legal en zones protegides.

Bolsonaro és conegut per la seva posició negacionista envers el canvi climàtic. Des de l'inici del seu mandat l’any 2019, ha aprovat diverses lleis per facilitar l'activitat empresarial en territori amazònic, limitar els drets de la població indígena i intentar excloure la població civil de les polítiques mediambientals.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Acceso para estudiantes / Accés per estudiants
Introduce la contraseña para acceder a los materiales:
Introdueix la contrasenya per accedir als materials:



Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -