Copenhaguen, la ciutat més feliç del món
El Happy City Index classifica cada any les ciutats del món en funció de la seva capacitat per proporcionar benestar als seus ciutadans
La felicitat és un estat d’ànim que tots volem aconseguir al llarg de la nostra vida. Aquesta depèn de factors personals, com ara les relacions amb la nostra família i amics o la nostra salut. Però també està molt influenciada per factors externs, com el lloc on vivim.
L’urbanisme juga un paper fonamental en la felicitat de les persones i, per això, l’Institut de Qualitat de Vida estudia cada any centenars de ciutats del món i les classifica segons la capacitat que tenen per proporcionar benestar als seus ciutadans. Aquest rànquing es coneix com a Happy City Index [Índex de Ciutats Felices].
L’índex agrupa les ciutats per categories (or, plata, bronze) després d’estudiar una sèrie de variables: serveis públics, ocupació digna, oferta cultural, mobilitat accessible, espais verds… Per aquesta raó, al rànquing només hi apareixen ciutats que ofereixin dades fiables, mesurables i comparables sobre el seu funcionament.
Aquest any, Copenhaguen ha estat escollida la ciutat més feliç del món. Segons el rànquing, la capital de Dinamarca destaca per ser una ciutat neta, on tots els ciutadans tenen accés a la sanitat pública i una educació de qualitat. Compta amb moltes zones verdes, un transport públic eficient, serveis digitalitzats i un govern transparent.
El top 10 de ciutats més felices el completen Zuric (Suïssa), Singapur (Singapur), Aarhus (Dinamarca), Anvers (Bèlgica), Seül (Corea del Sud), Estocolm (Suècia), Taipei (Taiwan), Munic (Alemanya) i Rotterdam. La primera ciutat espanyola que apareix al rànquing és Barcelona, en el lloc 22.
Per què Barcelona se situa en la 22a posició del rànquing?
Com es mesura la felicitat d’una ciutat?
Per escollir les ciutats més felices del món, el Happy City Index analitza sis indicadors: ciutadania, mobilitat, governança, medi ambient, economia i salut.
En l’àmbit de ciutadania, s’analitzen aspectes com el sistema educatiu, la inclusió, el suport a persones grans, amb discapacitat o sense llar, l’accés a un habitatge i l’oferta cultural. En mobilitat, s’estudia si el transport públic és eficient i accessible, i si es fa servir la tecnologia per gestionar el trànsit.
En governança, es té en compte si el govern és transparent (per exemple, si ofereix dades públiques sobre el seu funcionament), si els serveis públics estan digitalitzats (els ciutadans poden demanar cita electrònica per anar al metge) i si els habitants participen activament en la política (participen a ONGs, voten a les eleccions…)
En medi ambient, l’índex estudia la gestió dels recursos naturals (per exemple, si es fan servir energies renovables), la disponibilitat de zones verdes (parcs, boscos…), el nivell de contaminació i la gestió de residus (si hi ha polítiques actives que promoguin el reciclatge), entre d’altres.
En economia, s’analitzen valors com la productivitat, els salaris, les oportunitats laborals i la innovació. En salut, es té en compte si existeix una cobertura sanitària que garanteixi el benestar físic i mental dels ciutadans (si hi ha psicòlegs i programes de vacunació disponibles, però també quantes hores es treballa i quants dies de vacances tenen els treballadors).
De quina manera t’afecta aquesta notícia?
La felicitat que ofereix una ciutat depèn de molts factors que, en conjunt, milloren la qualitat de vida de tots els seus habitants. No obstant això, allò que cada persona valora pot variar segons la seva edat i etapa de vida. Per exemple, els infants solen tenir prioritats diferents dels adults.
La iniciativa Ciutats Amigues de la Infància, un programa liderat per UNICEF, assenyala que les ciutats han de complir quatre condicions perquè els nens i joves puguin ser feliços: que hi hagi espais segurs on jugar, on estar en contacte amb la natura, on socialitzar (parcs, places, mercats, biblioteques…) i carrers que permetin caminar amb tranquil·litat i seguretat.
Aquesta notícia ens pot convidar a reflexionar sobre quines coses podrien millorar al lloc on vivim perquè tots els habitants, tant infants com joves i adults, poguessin tenir-ne una millor qualitat de vida.