1 desembre 2022
spot_img
1 desembre 2022
spot_img

Cuidar el cervell per cuidar la nostra vida

El cervell està format per milions de neurones que transmeten informació i és un òrgan bàsic per al funcionament del nostre cos 

El 22 de juliol és el Dia Mundial del Cervell. La Federació Mundial de Neurologia (WFN, sigles en anglès) va instaurar aquesta data amb l'objectiu de conscienciar la població de la importància de tenir cura de la salut cerebral, bàsica per al bon funcionament del nostre cos i les nostres vides. 

Quan aixequem un braç, quan plorem o quan pensem per quin camí anirem més de pressa, el nostre cervell experimenta una barreja de processos químics i elèctrics que fan possibles les nostres accions. Els sentits capten els estímuls externs, els fan arribar al cervell a través dels nervis i, un cop allà, entren en joc les neurones

Al cervell hi ha prop de 80.000 milions de neurones que treballen en xarxa per fer-nos funcionar. Si ajuntéssim totes aquestes connexions i les poséssim en línia, donaríem la volta a la Terra quatre vegades, segons explica la WFN. 

Els nervis sensitius envien impulsos elèctrics a les neurones i, a través de l'axó, un fil que surt de cada neurona, es generen els neurotransmissors encarregats de dur la informació a la següent cèl·lula. Aquest procés és la sinapsi, i es repeteix fins que el nostre braç s'aixeca, o plorem, o decidim agafar la ruta més curta per arribar a casa. 

Per tant, el cervell és un dels òrgans més importants del nostre cos i tenir-ne cura és essencial per al nostre benestar, tant en l'àmbit físic com mental i emocional. Tenir accés a una educació i a una sanitat de qualitat són factors indispensables per tenir una bona salut cerebral, com també ho és invertir en recerca mèdica per combatre les malalties que afecten el cervell.  


Història de la neurologia

La neurologia és la branca de la medicina que estudia el cervell, el seu funcionament i les malalties que l'afecten. Al llarg de la història, l’ésser humà ha investigat el cervell per intentar descobrir-ne els secrets.

La primera civilització coneguda, la sumèria, va viure cap a l’any 3.500 a.C. a la regió de Mesopotàmia, al Pròxim Orient. Els sumeris ja investigaven el cervell i les malalties que el podien afectar, i fins i tot van identificar la paraplegia (pèrdua de la capacitat per moure les cames a causa d'una lesió cerebral). 

Durant les cerimònies d’embalsamament de l’Antic Egipte, a partir de l’any 3.000 a.C., els egipcis extreien el cervell i el guardaven per al més enllà. Això els va permetre observar com era i fer-ne els primers estudis. Els antics egipcis també van identificar que algunes funcions corporals es veien afectades quan algú patia un accident cerebral. 

El coneixement sobre el cervell es va anar perfeccionant a l’antiga Grècia i l’antiga Roma, però l'Edat Mitjana (segle V-XV) va suposar un fre per a la neurologia. En aquesta època, la religió es va imposar al coneixement científic com una manera de mantenir el poder entre les classes més altes. 

Amb l'arribada del Renaixement i el final de la foscor medieval, la neurologia va fer un pas de gegant i va entrar a les primeres universitats. Al segle XVI, la neurologia es converteix en una disciplina mèdica, amb una tècnica específica per analitzar el cervell i estudiar-ne les malalties. 

Avui dia, la neurologia és una branca molt important de la medicina i ha fet grans avenços gràcies a la innovació en les noves tecnologies.

El cervell també es posa malalt

En l’actualitat hi ha diagnosticades prop de 600 malalties neurològiques, que alteren el funcionament del cervell i, de retruc, moltes funcions del nostre cos. Aquestes es poden dividir en tres grans tipus: les cerebrovasculars, les degeneratives i les provocades per una lesió. 

Les malalties cerebrovasculars es produeixen quan la sang deixa d'arribar al cervell, ja sigui perquè un coàgul de sang bloqueja la circulació o perquè una vena s’ha trencat, com passa amb els ictus. En aquests casos, les neurones ja no reben oxigen, no poden transmetre la informació i es van morint. Les persones afectades poden perdre la capacitat de parlar, tenir mobilitat reduïda o fins i tot morir.



Les malalties neurològiques provocades per lesions poden afectar moltes funcions vitals, com parlar o caminar. Quan una persona té un accident i es trenca la medul·la (el teixit nerviós que hi ha dins la columna vertebral i trasllada ordres al cervell), els nervis queden desconnectats i no responen a les ordres que se'ls envia. 

En canvi, els trastorns neurodegeneratius van degradant la salut del cervell de mica en mica. L'Alzheimer, el Parkinson o l'esclerosi lateral amiotròfica (ELA) són les principals malalties d'aquest tipus, i es caracteritzen perquè acceleren la mort de les neurones. A més, aquestes malalties afecten el procés de regeneració de les cèl·lules, de manera que el cervell no és capaç de crear noves neurones i es van perdent facultats, com la memòria o la capacitat per moure's. 

Algunes malalties neurològiques tenen un origen genètic, com la malaltia de Huntington, que provoca la degeneració de les cèl·lules cerebrals. D’altra banda, també hi ha un gran debat sobre els trastorns de salut mental i fins a quin punt tenen una causa neurològica o biològica o bé estan influïdes per l’entorn; en qualsevol cas, les causes poden ser múltiples.

La majoria d'aquestes malalties no tenen cura, però sí que es poden prevenir si cuidem la nostra salut i, també, la del nostre cervell. És important seguir una dieta equilibrada i fer exercici, tant físic com mental. També és clau tenir gent a prop que ens cuidi i ser actius socialment. 

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Acceso para estudiantes / Accés per estudiants
Introduce la contraseña para acceder a los materiales:
Introdueix la contrasenya per accedir als materials:



Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -