7 desembre 2022
spot_img
7 desembre 2022
spot_img

Dones activistes perseguides als països musulmans

Dues dones han estat condemnades a mort a l'Iran per defensar els drets del col·lectiu LGTBIQ+

El govern de l'Iran ha detingut i enviat a judici les activistes Zahra Sediqi Hamadani, de 31 anys, i Elham Chubdar, de 24 anys, i les ha sentenciat a pena de mort per formar part del col·lectiu LGTBIQ+ i defensar els seus drets a les xarxes socials.

L'Iran és un dels països musulmans amb una versió més estricta i conservadora de la xaria, el conjunt de lleis que regeix el comportament i l'estil de vida dels musulmans. L'homosexualitat hi està prohibida, i també qualsevol activitat relacionada com fer reivindicacions o parlar sobre el col·lectiu LGTBIQ+ en públic, fet que es considera “propaganda” i també està castigat.

En aquest cas, el tribunal ha condemnat Zahra i Elhan per “corrupció sobre la Terra”, en considerar que promovien una pràctica prohibida per les lleis islàmiques. La fiscalia també les acusa de crear una “xarxa de tràfic il·legal” per ajudar altres persones del col·lectiu LGTBIQ+ a escapar de l'Iran i de col·laborar amb mitjans de comunicació enemics, ja que publicaven a pàgines web prohibides pel règim iranià.

Segons informa Hengaw, una organització que recull la violació de drets humans a l'Iran, Zahra va ser detinguda l'octubre del 2021 a la frontera entre Turquia i l'Iran quan intentava fugir del país. L'associació denuncia que no va tenir dret a un advocat, a més de rebre amenaces i insults per part dels guàrdies.

L'ONG Amnistia Internacional també es va fer ressò de la seva detenció i va denunciar que l'actuació de la justícia iraniana suposava una violació dels drets humans fonamentals, en discriminar una persona per la seva orientació sexual.

Poc abans de ser detinguda, Zahra va gravar un vídeo on explicava la persecució i la por que patia a l'Iran a causa de la seva identitat de gènere. En aquell moment estava intentant arribar a la frontera amb Turquia, però sabia que els serveis d'intel·ligència iranians l'estaven perseguint.

Contra les dones activistes

El cas de Zahra i Elham se suma al d'altres dones activistes que pateixen la persecució dels governs en alguns països musulmans. Aquesta forma de repressió té com a objectiu atemorir la població i evitar que altres persones s'uneixin a la lluita pels drets humans.

L'activista iraniana Narges Mohammadi porta més de deu anys defensant els drets humans al seu país, fet que li ha comportat diverses condemnes de presó i càstigs físics. A l'abril va ser condemnada a 10 anys de presó i 154 fuetades, un mètode considerat tortura pels tractats internacionals.

Diverses activistes també han estat condemnades i empresonades a l'Aràbia Saudita, on el govern limita els drets de les dones. La setmana passada saltava als mitjans la història de Salma al Shebab, que ha estat condemnada a 34 anys de presó per escriure tuits i retuitar altres activistes defensores dels drets de les dones.

Salma estava vivint i estudiant un doctorat al Regne Unit, però va tornar uns dies a l’Aràbia Saudita per visitar la família. Les autoritats saudites van aprofitar per arrestar-la. La sentència també li prohibeix sortir del país durant 34 anys, igual que la condemna contra l'activista saudita Loujain al Hathloul.

Al Marroc, l'activista Sultana Khaya ha estat detinguda nombroses vegades, víctima de tortures i agressions sexuals per part de membres de la policia marroquina. Des de fa gairebé dos anys viu sota arrest domiciliari il·legal (sense cap ordre judicial que ho justifiqui) per defensar els drets del poble sahrauí i reivindicar la sobirania del Sàhara Occidental.

La República Islàmica de l'Iran

L’Iran és un país musulmà situat a l’Orient Mitjà, on la majoria de la població pertany a la religió xiïta, una de les principals branques de l'islam. Després de segles de monarquia, l’any 1979 va tenir lloc la Revolució Iraniana, que va enderrocar el xa Mohamed Reza Pahlavi i va instaurar una república al país.

Resa Pahlavi i els seus antecessors havien governat durant dècades en una monarquia autocràtica, intervenint en el govern per afavorir els interessos de les elits. La gran desigualtat i pobresa van ser la principal causa de les revoltes.

Les autoritats religioses van controlar el nou règim iranià des del principi i van influir en la construcció del nou estat, les lleis i institucions. L'aiatol·là Khomeini, un líder religiós, va aconseguir el suport de l'oposició i els moviments d'esquerres, com el col·lectiu d'estudiants.

Malgrat això, el nou govern va imposar un sistema autoritari que prohibia qualsevol influència d'occident i limitava els drets i llibertats de la població seguint una interpretació molt estricta de la xaria.

En l'actualitat, les dones, el col·lectiu LGTBIQ+ i les minories ètniques són les víctimes més vulnerables de la repressió iraniana. L'any passat, milers de persones van ser detingudes i sotmeses a judici per defensar els drets humans, segons un informe d'Amnistia Internacional.

El nou president Ebrahim Raisi, escollit a l'agost del 2021, ha endurit encara més les lleis contra la llibertat d'expressió, la llibertat religiosa i l'accés a internet. La tortura i els càstigs físics són habituals i la pena de mort s'utilitza com a arma de repressió contra manifestants i opositors polítics.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Acceso para estudiantes / Accés per estudiants
Introduce la contraseña para acceder a los materiales:
Introdueix la contrasenya per accedir als materials:



Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -