Dues setmanes després de la DANA

Examinem com està la situació a les localitats afectades pel pas de la DANA quinze dies després de les fortes pluges i inundacions

El 29 d'octubre del 2024, el pas d'una DANA sense precedents va provocar un escenari devastador al País Valencià, especialment a la comarca de l'Horta sud. Les fortes pluges i inundacions causades per aquest fenomen meteorològic van omplir de fang els carrers de diverses localitats. Com està la situació dues setmanes després?

Milers de persones han perdut casa seva, inclosos els mobles i els records de tota una vida. Altres han perdut els seus comerços, que els permetien mantenir econòmicament les seves famílies. 15 dies després, n'hi ha que encara segueixen sense llum ni aigua potable. La xifra de morts a conseqüència de la DANA ja arriba a les 220 persones.

Mentrestant, els equips de rescat facilitats pel govern i milers de voluntaris treballen sense parar per oferir ajuda. L'objectiu ara és netejar els carrers, retirar els cotxes amuntegats i el fang estancat, sense deixar d’atendre les víctimes que ho han perdut tot.

Són molts els que creuen que aquesta tragèdia es podria haver evitat si el govern de la Generalitat Valenciana hagués advertit abans els veïns sobre el perill de la DANA. L'alerta de Protecció Civil, que aconsellava no sortir de casa, no va arribar fins a les 8 del vespre, quan moltes zones ja estaven inundades i la gent continuava fent vida normal.

És tant el descontentament, que 130.000 persones es van manifestar el 9 de novembre per demanar la dimissió del president de la Generalitat, Carlos Mazón. Segons els manifestants, el govern autonòmic és el culpable del que ha passat, tot i que també van criticar la manca d'agilitat i de coordinació amb el govern de l’estat espanyol liderat per Pedro Sánchez.

D'altra banda, el president espanyol va anunciar fa uns dies l'aprovació d'una sèrie d’ajudes econòmiques, laborals i fiscals que es destinaran als afectats d’aquesta catàstrofe mediambiental. 

Impacte psicològic en infants i adolescents

Un dels grans grups de població afectats per les conseqüències de la DANA són els infants i adolescents. Aquells que han patit les intenses pluges i inundacions porten dies sense poder anar a l’escola ni fer altres activitats de la vida quotidiana. Mentrestant, han de fer front a la incertesa o l’ansietat provocats per la catàstrofe.

Segons l'equip de psicològics de l'associació Save The Children, alguns dels efectes psicològics que estan patint els nens i nenes de València són malsons recurrents, por a fenòmens atmosfèrics, rebuit a voler sortir al carrer i no voler parlar de la situació. 

L'organització alerta que un total de 71.664 menors en edat escolar viuen en municipis especialment afectats, on s'han vist obligats a tancar els centres educatius. Aquest dilluns la situació comença a millorar: un total de 47 centres educatius ubicats a la zona afectada per la DANA i que no han patit danys, recuperen les classes. 

La resta de centres afectats aniran recuperant la normalitat de manera progressiva. En aquest sentit, la Conselleria d'Educació ha comunicat el sistema d’acollida d'alumnat d’altres escoles en cas de no poder acudir al seu centre habitual. 

La solidaritat també ha arribat als més petits amb iniciatives com Dana Kids, una associació que busca mantenir els menors allunyats de la situació extrema que estan vivint a les seves localitats. Una sèrie de monitors voluntaris són els que organitzen activitats lúdiques perquè els nens puguin divertir-se en un espai segur.

Desinformació de la tragèdia

Després del seu pas, la DANA ha deixat una altra catàstrofe que no es pot palpar però que també és perillosa: la difusió de notícies falses. Enmig de la confusió i el por,  molts perfils han aprofitat la situació per difondre mentides, especialment a través de les xarxes socials.

Aquestes plataformes han estat molt útils per coordinar els voluntaris interessats en ajudar. A Instagram i X s'han compartit multitud de llistes amb material de primera necessitat  com a aigua, menjar o productes d'higiene i neteja. Tot i això, aquestes xarxes també han estat escenari de rumors i de desinformació. 

Una de les mentides més difoses va ser la que feia referència a l’aparcament de Bonaire (Aldaia). Durant diversos dies va circular el rumor que, en aquest espai, havien mort centenars de persones i que el govern estava ocultant la informació. Dies més tard, un cop finalitzades les tasques de recerca, les autoritats van informar que no s'havien trobat cadàvers a l'aparcament.

Els influencers i creadors de contingut estan jugant un paper clau en la difusió d'aquestes notícies falses sobre la DANA. El País el eldiario analitzen com aquests perfils digitals, que compten amb una gran credibilitat per part de l’audiència més jove, estan compartint informacions sense verificar. 
És important contrastar la informació que trobem a Internet i consultar què diuen les fonts oficials sobre els fets, especialment en situacions tan delicades com en una catàstrofe d’aquestes característiques.