Eines i recursos contra el malbaratament alimentari
Durant els pròxims cinc anys es preveu reduir a la meitat els milers de tones de menjar que acaben a les escombraries i que són aptes per al consum
Un plàtan massa madur, un iogurt caducat, un enciam pansit o un tros de pa florit. Són alguns exemples d’aliments que acaben cada dia a les escombraries, tot i haver-se adquirit en perfectes condicions. L’Agència de Residus de Catalunya ha xifrat en més de 260.000 tones la quantitat de menjar que es llença cada any a casa nostra, fet que equival a uns 35 kg per habitant.
Segons aquestes dades, una família formada per quatre membres acaba llençant 140 kg d’aliments anuals, que es tradueix en una cistella de la compra per un valor aproximat de 450 €. La mala planificació, la compra compulsiva o la desinformació per a reaprofitar el menjar sobrant de la nevera, acaben provocant que es malbaratin aliments, diners i recursos naturals.
I és que més de la meitat del menjar que es llença es descarta en el moment final del procés de la cadena alimentària. És a dir, en l’àmbit domèstic o en el sector serveis —restaurants, cafeteries, càterings o menjadors—. Aliments sobrants als plats dels clients, plats preparats que no es consumeixen o productes que es descarten pel seu mal aspecte, acaben engreixant el volum del contenidor orgànic.
Segons la Generalitat, amb tot el menjar que es malbarata a casa nostra es podria alimentar 274.000 persones durant tot un any. És a dir, la població sencera de Badalona o de l’Hospitalet de Llobregat.
A més, un recent estudi del Departament d’Agricultura ha calculat l’impacte ambiental del malbaratament alimentari a Catalunya. El 2024 es van emetre més de 450.000.000 kg de CO2 a l’atmosfera, per produir, distribuir i comercialitzar menjar que finalment es va malbaratar. Aquesta xifra equival a 100.000 cotxes circulant durant un any sencer o a 25.000 vols d’anada i tornada entre Barcelona i Nova York.
Reduir el malbaratament, una prioritat
Existeixen multitud d’iniciatives públiques i privades que aposten per conscienciar i disminuir el malbaratament alimentari. La campanya “Som gent de profit”, impulsada per l’Agència de Residus de Catalunya, fa difusió de consells, activitats i recursos per evitar llençar menjar a casa.
El portal somgentdeprofit.cat inclou una nevera virtual que converteix els aliments que l’usuari té a casa en originals receptes de reaprofitament. També disposa d’una calculadora per afinar les quantitats de menjar que cal comprar així com consells per conservar i mantenir els aliments en bon estat.
A més, la recent llei contra el malbaratament alimentari vol evitar que es llenci menjar en bon estat i que es podria recuperar. És per això que la normativa exigeix a supermercats, restaurants i a empreses que tinguin plans de prevenció per evitar el malbaratament, per exemple, donant els excedents a entitats socials o a organitzacions sense ànim de lucre.
Alguns hotels ja han començat a repartir el menjar sobrant del bufet entre els seus treballadors o a millorar la prevenció i consciència sobre el malbaratament a través de cartells informatius destinats als clients. Els supermercats, per la seva banda, ja incentiven la venda de productes que s’estiguin a punt de caducar rebaixant-ne el preu, mentre que algunes grans empreses, per exemple, distribueixen a preu de cost les racions sobrants del seu menú diari.
En el cas dels menjadors escolars, alguns centres educatius que han incorporat màquines expenedores on es pot adquirir el menjar del dia que s’ha cuinat però que no s’ha servit.
L’objectiu de la nova llei és aconseguir que el 2030 el malbaratament per càpita es redueixi a la meitat, respecte a les dades del 2020. La norma també preveu reduir en un 20% les pèrdues d’aliments durant les cadenes de producció i subministrament.
Què se’n fa del menjar sobrant?
Segons estableix la llei contra el malbaratament alimentari, sempre que sigui possible, els aliments no utilitzats han de destinar-se de manera preferent al consum humà. Si aquesta opció no és viable, s’han de transformar en altres subproductes, com ara cremes o sucs. Quan tampoc sigui possible aquesta reutilització, els aliments s’hauran de derivar al consum animal i, com a últim recurs, a la producció de subproductes industrials o compost.
Aprofitar millor el que comprem, planificar els àpats i donar una segona vida als aliments és una manera senzilla i eficaç de contribuir a un futur més just i sostenible. Les eines i la informació estan cada vegada més a l’abast per a fer-ho possible.