L’activista sud-africà va dedicar gran part de la seva vida a combatre l’apartheid i es va convertir en el primer president negre que va tenir Sud-àfrica el 1994
Nelson Mandela va ser un polític, activista i advocat sud-africà que va dedicar la seva vida a lluitar contra l’apartheid. L’apartheid era un conjunt de lleis basades en la discriminació i segregació racial que es va implementar a Sud-àfrica i que va atorgar privilegis a la minoria de població blanca durant més de 50 anys.
Mandela, també conegut com Madiba en referència a la seva tribu, va combatre tota la vida contra aquest sistema discriminatori i va lluitar per aconseguir la igualtat entre totes les persones, independentment de la seva color de pell. Després de passar diversos anys a la presó, el 1993, va rebre el Premi Nobel de la Pau pel seu compromís amb els drets humans.
Un any més tard, el 1994, es convertiria en el primer president negre de Sud-àfrica, el que va marcar la fi del apartheid. Aquestes van ser les primeres eleccions democràtiques per sufragi universal: hi va poder participar tota la població sud-africana, tant blancs com negres.
Mandela es va retirar de la vida política activa el 1999, encara que va continuar sent una veu influent en temes globals. El 2013, va morir amb 95 anys.
Anys després de la seva mort, continua sent recordat com un símbol global de resistència contra l’opressió i lluita pels drets humans. Tant és així que cada 18 de juliol se celebra el Dia Internacional de Nelson Mandela, data que coincideix amb el seu naixement i que serveix per commemorar la seva lluita.
Vida de Mandela
Mandela va néixer el 18 de juliol de 1918 dins del clan Madiba. Al principi, ell era conegut d’aquesta manera perquè el nom de la tribu és molt més important que el cognom a Sud-àfrica. El seu pare el va anomenar Rolihlahla, que a llengua xhosa significa “estirar la branca d’un arbre”. Va ser la seva mestra qui li posaria el sobrenom de ‘Nelson’.
La seva família formava part de l’aristocràcia de l’ètnia xhosa i estava emparentat amb la família real tribal. El seu origen li va permetre accedir a una universitat per a no-blancs, una cosa impensable per a la gran majoria dels sud-africans. En concret, va estudiar a la Universitat de Fort Hare i més tard a la Universitat de Witwatersrand, on es va formar a dret.
El 1944, Mandela es va unir al Congrés Nacional Africà (ANC), un partit que reivindicava els drets dels negres en què va conèixer diversos activistes comunistes que van influir en les seves idees polítiques. Aquest mateix any va cofundar la Lliga Juvenil de l’ANC, on va començar la seva activisme polític.
Quan al cap d’uns anys, el govern sud-africà va impulsar l’apartheid com a sistema polític, Mandela feia temps que militava a l’ANC. Havia guanyat pes a l’organització i va ajudar a organitzar la resistència pacífica contra aquestes lleis, inspirat pels valors i la filosofia de Mahatma Gandhi.
De la presó al Nobel
Després d’anys de lluita per la igualtat, el 1962, Mandela va ser arrestat. Un jutge el va declarar culpable d’alta traïció i el va condemnar a cadena perpètua. L’activista va passar 27 anys a la presó a condicions infrahumanes entre 1962 i 1990. No obstant això, malgrat les dures condicions, va continuar sent una figura central a la resistència.
Al final, les negociacions entre l’ANC i el govern sud-africà, amb l’ajuda de la pressió internacional contra el apartheid, van facilitar la seva alliberament. El 1990, Nelson Mandela va sortir de la presó. La seva sortida va marcar el inici d’una nova política a Sud-àfrica: es van legalitzar tots els partits, inclosos aquells que defensaven la igualtat racial.
El 1994, es va presentar com a candidat a les eleccions i el seu partit va arrasar amb més del 60% dels vots. Amb la seva victòria, va marcar un fita històrica: Mandela es va convertir en el primer president sud-africà negre. Va dirigir el país durant una única legislatura, en què es va centrar en la reconciliació nacional, la reconstrucció i el desenvolupament.
La vida de Nelson Mandela és un testimoni del poder de la resistència pacífica i la dedicació a la justícia social.
