El magnat estatunidenc ha introduït diversos canvis a la xarxa social, incloent-hi un pla de pagament per gaudir de funcions exclusives
Elon Musk, el magnat estatunidenc fundador de Tesla i propietari de l’empresa aeroespacial Space X, va comprar la xarxa social Twitter el passat 27 d’octubre i ja està introduint-hi modificacions de tot tipus.
Segons ha anunciat el mateix Musk a través del seu perfil de Twitter, aquests canvis busquen reduir l’impacte dels comptes falsos i dels bots (comptes que no estan gestionats per persones reals), a més de pal·liar les pèrdues econòmiques de l’empresa.
Una de les primeres modificacions ha estat introduir un sistema de subscripció anomenat Twitter Blue que permetrà accedir a funcions exclusives. Entre d’altres, el famós tick blau que garanteix la verificació d’un compte. Fins ara aquesta funció era gratuïta, però només hi podien accedir comptes de personalitats rellevants (famosos, polítics, mitjans de comunicació globals).
Fer que el sistema de verificació sigui de pagament permetrà que hi pugui accedir tothom, segons Musk, a més d’augmentar les fonts d’ingressos de la companyia. El cost serà d’uns 8 dòlars al mes i començarà a aplicar-se aquesta setmana. Malgrat això, la mesura no ha agradat a tothom.
La subscripció a Twitter Blue també inclou una menor presència d’anuncis i la possibilitat de penjar textos i vídeos més llargs, a més de tenir més rellevància a l’algoritme. Per tant, qui pagui apareixerà més al nostre feed.
Els canvis a l’empresa no només afecten el funcionament de l’aplicació. Musk va anunciar l’acomiadament de gairebé la meitat dels treballadors i treballadores de Twitter (prop de 7.500 persones), argumentant que cal rebaixar despeses. Dies després, el propietari ha fet marxa enrere perquè l’empresa necessita alguns dels empleats acomiadats per tirar endavant els canvis.
Els canvis de Musk han provocat nombroses crítiques entre els usuaris. D’una banda, grans marques com Vokswagen, L’Oréal o Carlsberg han retirat la publicitat de la plataforma com a protesta. De l’altra, la defensa absoluta de la llibertat d’expressió per part d’Elon Musk fa pensar que rebaixarà les normes de participació que prohibeixen els comptes extremistes o que difonen fake news, com és el cas del perfil de l’expresident Donald Trump, que va ser suspès al gener del 2021.
Alternatives a Twitter
El terratrèmol a Twitter ha provocat que molts usuaris es plantegin fer servir altres xarxes socials. La principal alternativa és Mastodon, una plataforma creada l’any 2016 pel programador alemany Eugen Rochko. Actualment té un milió d’usuaris (molt lluny dels 300 milions de Twitter), però en l’última setmana ha incorporat 200.000 perfils nous.
Mastodon té un funcionament molt semblant al de Twitter. Els usuaris i usuàries publiquen “toots”: missatges similars als tuits però que tenen fins a 500 caràcters (el doble que a Twitter). També poden fer un “m’agrada”, contestar-los o repenjar-los. Cada compte té un feed on veu l’activitat del seu cercle de seguidors, a més de poder crear comunitats amb els seus contactes.
La diferència principal entre Twitter i Mastodon és la gestió del sistema. Mastodon funciona com un “fedivers” o “univers federat”: està allotjat en diferents servidors informàtics que treballen de manera conjunta per fer funcionar la plataforma social. De fet, és una aplicació de codi obert, i això permet que tothom pugui proposar-hi modificacions i no hi hagi una empresa o un propietari a darrere.
Altres alternatives a Twitter són CounterSocial, una plataforma que en aparença és molt semblant a Twitter, però que aplica una política molt més restrictiva contra els comptes falsos, la desinformació o el discurs de l’odi; i també Plurk, que funciona com una línia de temps horitzontal on apareixen els missatges i que promou el “bon karma” entre els usuaris.
Altres persones s’han decantat per aplicacions més conegudes com Reddit, que funciona com un sistema de fòrums on la gent s’agrupa per interessos i és molt popular als Estats Units; o Telegram, un servei de missatgeria instantània que també permet crear canals per difondre continguts.
Les polèmiques d’Elon Musk
A banda de ser la persona més rica del món, Elon Musk és un personatge que no passa desapercebut, ja sigui pels seus projectes científics (ha invertit milions de dòlars en turisme espacial o intel·ligència artificial) com per les seves opinions polítiques.
La polèmica més recent està relacionada amb les eleccions de mig mandat als Estats Units. A través d’un fil de Twitter, Musk va demanar el vot pel Partit Republicà argumentant que, d’aquesta manera, s’equilibraria el poder amb el Partit Demòcrata de Joe Biden, que actualment presideix el país.
Biden i Musk han tingut altres enfrontaments mediàtics en el passat. El president estatunidenc va donar suport als sindicats de treballadors i va criticar les empreses que anaven en contra dels drets dels treballadors, com és el cas d’Amazon o Tesla (propietat de Musk).
Musk sovint s’ha presentat a si mateix com un filantrop que busca promoure el desenvolupament i acabar amb la pobresa als països amb menys recursos. Un exemple és la xarxa de satèl·lits Starlink, que es va crear per oferir internet arreu del món, sobretot a regions com l’Àfrica o el Sud-est asiàtic, on l’accés a internet és molt limitat. El problema és que aquests satèl·lits (es preveu crear-ne 12.000) interfereixen en altres missions espacials i generaran una quantitat immensa de residus espacials.
L’operació de Musk per comprar Twitter ha despertat l’interès per altres productes que ell mateix havia promocionat. És el cas de les criptomonedes Dogecoin, que van néixer com una caricatura del popular bitcoin. Elon Musk va popularitzar-les i, després de comprar Twitter, el dogecoin ha doblat el seu valor. Ara bé, economistes i institucions financeres alerten sobre la volatilitat d’aquestes divises.