Mol Matric o Editorial Bruguera són exemples de les empreses reconvertides en cooperativa
Com expliquen les bases de la Llei d’economia social a Catalunya, ja “al segle XIX i abans de qualsevol reconeixement jurídic, les formes societàries de la primera economia social s’articulaven com a resistències col·lectives”.
Aleshores es van començar a articular cooperatives de consum i producció, ateneus obrers, societats d’auxilis mutus, associacions culturals i educatives. I les diferents lleis que es van anar implantant a través dels anys van donar origen a organitzacions legals com les mutualitats, cooperatives, associacions o caixes d’estalvi i crèdit. I durant la Segona República a tot aquest tipus d’empreses se’ls va donar un reconeixement institucional, i es van asseure les arrels del moviment social i comunitari de primers de segle.
Tots aquests avenços es van tirar enrere amb la dictadura franquista. I van tornar amb la transició.
Experiència i recursos
En aquella època van jugar un paper clau les conegudes com a “empreses recuperades” o “empreses reconvertides”. Es tractava d’empreses en fallida els propietaris de les quals devien molts diners a les persones treballadores. Aquestes persones van lluitar pels seus llocs de treball fins aconseguir als judicis corresponents que els donessin l’empresa per tirar-la endavant en forma de cooperativa.
Alguns dels exemples més emblemàtics són els de la cooperativa Mol Matric o l’Editorial Bruguera.
Mol Matric, provinent de la fallida Tallers Alà, és el resultat de la lluita dels seus treballadors per mantenir l’empresa a la superfície després que els seus antics amos la portessin a la fallida. Els devien un any de salaris. La nova empresa a mans dels obrers trobaria amb el temps diners, recursos, exemples i assessorament per crear empreses cooperatives i fer-les viables. Els seus integrants han participat en el moviment cooperatiu reunit a les federacions cooperativistes catalanes. A més, Mol Matric no només ha recuperat feina des de la seva creació sinó que ha generat moltíssim més. Entre moltes altres coses, han construït els xassís del metro de Barcelona i fan treballs a nivell internacional.
Per part seva, les persones treballadores de l’Editorial Bruguera van lluitar pels seus drets per mantenir els seus llocs de treball. Corria l’any 1986, quan l’editorial es va declarar inviable i va passar a les mans del Banc de Crèdit Industrial. Després d’intents fallits per reflotar l’empresa, reconvertir-la en cooperativa o buscar comprador, el banc va decidir liquidar l’empresa. A això es van acollir la majoria dels seus 775 treballadors. Però uns quants van continuar la lluita judicial, que finalment van guanyar el 1995. Amb aquests fons van crear Coop57, l’entitat més antiga de les finances ètiques catalanes, i que ha donat suport a milers d’empreses i projectes, tant a Catalunya com a la resta de Espanya i en altres països.
Aquest article forma part d’un curs sobre Economia social. Consulta’l aquí. Més informació a la web d’ESCA
