Els Estats Units llançen el coet Vulcan rumb a la Lluna

Serà el primer aterratge realitzat per una companyia privada i el seu objectiu principal és recopilar dades científiques sobre la superfície lunar

L'empresa nord-americana United Launch Alliance (ULA) va llançar dilluns passat des de Florida el seu nou coet Vulcan equipat amb el mòdul Peregrine . Si aconsegueix aterrar amb èxit, el dispositiu arribarà a la Lluna el proper 23 de febrer i serà la primera vegada que els Estats Units es posi al nostre satèl·lit des del 1972.

L'objectiu del mòdul és analitzar la superfície de la Lluna , per la qual cosa va carregat d' instruments científics de la NASA (agència del govern nord-americà responsable del programa espacial) i d'altres països. Tot i així, la nau no està tripulada , és a dir, no hi ha astronautes que viatgin al seu interior.

El coet porta a bord diversos robots amb rodes, sensors i ordinadors que permetran dur a terme l'exploració lunar. Un cop arribi a la Lluna, el mòdul s'encarregarà de prendre mesures de l'atmosfera , així com la composició del sòl i la radiació , entre d'altres mesuradors.

Tot això permetrà obtenir més dades de la Lluna i així poder planejar millor les missions espacials futures. Un dels grans objectius de la indústria espacial es crear una base espacial en el satèl·lit, on els astronautes podran viure i explorar la superfície de la Lluna, prèvia a l'exploració de Mart.

A més de tota aquesta tecnologia, el coet porta objectes més simbòlics, com ara una càpsula del temps amb missatges de 80.000 nens de tot el món, les mostres d’ADN d’expresidents nord-americans i restes incinerades d’actors de la famosa sèrie de ciència ficció Star Trek.

En cas d’aterrar correctament, aquesta missió espacial es convertirà en el primer aterratge realitzat per una companyia privada, cosa que ha resultat una gesta molt complicada els darrers anys.

Missió espacial comercial

Si tot surt tal com el previst i el mòdul Peregrine aconsegueix aterrar a la Lluna, aquesta seria la primera missió espacial comercial a fer-ho. Quan parlem de missió comercial ens referim a una operació espacial duta a terme per una empresa privada amb finalitats comercials en lloc de ser dirigida per una agència governamental.

No només la NASA, l’Agència Espacial Canadenca (CSA) o l’Agència Espacial Europea (ESA) estan interessades a anar a l’espai. A mesura que la indústria espacial ha evolucionat, les empreses privades han tingut un paper cada cop més important en el disseny, desenvolupament i execució de missions espacials.

Una de les empreses més importants que està operant en aquest sector és SpaceX, que pertany a Elon Musk. El magnat és un dels homes més poderosos del món i lidera la marca de cotxes elèctrics Tesla, la xarxa social Twitter (ara X) i l’empresa d’intel·ligència artificial OpenAI.La companyia espacial de Musk va ser la primera empresa privada a enviar astronautes a l’Estació Espacial Internacional amb el coet Dragon 2 el 2020. Tot i que els seus prototips de coets també han patit inconvenients en els darrers anys.

Altres empreses reconegudes a la indústria són Blue Origin, pertanyent a Jeff Bezos (president executiu d’Amazon) i Virgin Galactic, pertanyent a Richard Branson; totes dues porten diversos anys desenvolupant i llançant coets. Tot i això, cap d’elles ha aconseguit aterrar a la Lluna.

L'home arriba a la Lluna

Anar a la Lluna ha estat sempre un dels somnis més grans de l’ésser humà. Amb l’inici de l’exploració espacial a mig segle passat, diversos països van començar a crear i desenvolupar noves tecnologies.

La cursa per arribar primer a l’espai la van disputar la Unió Soviètica i els Estats Units. L’astronauta soviètic Yuri Gagarin va ser la primera persona a viatjar a l’espai el 12 d’abril del 1961. Vuit anys més tard, la NASA va fer història amb la missió Apol·lo 11 que va portar els primers astronautes a la Lluna.

El programa Apol·lo tenia com a objectiu aconseguir que un ésser humà caminés a la superfície lunar i tornés fora de perill a la Terra. Els primers a aconseguir-ho van ser Neil Armstrong, comandant de la missió; Buzz Aldrin, pilot del mòdul lunar; i Michael Collins, pilot del mòdul de comandament.

El 20 de juliol de 1969, els astronautes van baixar del mòdul lunar anomenat Eagle fins a la superfície lunar. Després de passar unes hores explorant la Lluna i recol·lectant mostres, van tornar al mòdul. Aleshores la nau espacial va emprendre el viatge de tornada a la Terra.

Des de la històrica missió de l’Apol·lo 11 el 1969, l’exploració espacial ha continuat evolucionant. La NASA i altres agències espacials, així com empreses privades, tenen plans ambiciosos per tornar a la Lluna. Un dels grans objectius és enviar missions humanes a Mart en les properes dècades.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per als subscriptors. Descobreix l'activitat que et proposem avui!