El líder de la banda Queen continua sent considerat una icona de la música 30 anys després de la seva mort
Avui fa 30 anys de la mort de Freddie Mercury, líder i vocalista de la banda de rock Queen, que va triomfar als escenaris de tot el món durant la dècada de 1970 i 1980. Els seus peculiars moviments sobre l'escenari, la seva estètica provocadora i una veu molt potent el van convertir en un dels artistes més icònics del segle XX.
Farrokh Bulsara (el seu nom real) va néixer el 1946 a l'illa de Zanzíbar, a l'actual Tanzània, però va passar gran part de la seva infància a l'Índia, d'on eren els seus pares. La seva família va haver de fugir de Zanzíbar el 1964 per culpa de la revolució africana, durant la qual milers de musulmans i indis van ser assassinats. Així, Mercury i la seva família van arribar com a refugiats al Regne Unit.
¡Hoy es el Día Mundial del Rock!🎸 Se celebra desde hace 35 años, cuando tuvo lugar el mítico concierto Live Aid.
— Acnur/Unhcr Américas (@ACNURamericas) July 13, 2020
En él participó uno de los refugiados más conocidos del siglo XX, Freddie Mercury, que tuvo que huir con su familia desde Zanzíbar hasta Gran Bretaña en los 60. pic.twitter.com/X5yi8bnWZW
Des de molt jove, Farrokh va alimentar la seva faceta artística. Va estudiar art i disseny gràfic a Londres, va crear la seva pròpia línia de roba i va formar part de diferents bandes musicals abans de fundar Queen el 1970. Va ser en aquella època quan va adoptar el nom artístic de Freddie Mercury.
Freddie va traslladar el seu caràcter desinhibit i extravagant a la banda i es va convertir en l'ànima del grup. L'objectiu no era només divertir-se, sinó també provocar i trencar amb les convencions socials. Al videoclip de I want to break free (1984), una de les seves cançons més famoses, el grup parodiava els personatges de Coronation Street, una de les sèries més antigues i conservadores del Regne Unit.
La banda Queen estava formada pel guitarrista Brian May, el bateria Roger Taylor, el baixista John Deacon i el mateix Freddie Mercury, que també va compondre molts dels grans èxits del grup. Feien espectacles molt cridaners als seus concerts, amb llums, bombes de fum i un vestuari que no deixava indiferent: era l'inici del glam rock.
Queen era una banda de rock, però es va atrevir a experimentar amb altres estils com el pop, el blues, el heavy metall i fins i tot l'òpera, de la qual Mercury era un gran aficionat. Al final de la seva vida va poder complir un dels seus somnis i cantar al costat de Montserrat Caballé a la cançó oficial dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992.
Símbol contra la discriminació
Durant els anys de més èxit i fama, Freddie Mercury va portar un estil de vida desenfrenat i ple d'excessos. En 1974 va reconèixer públicament la seva homosexualitat i en la dècada del 1980 va descobrir que era portador del VIH, un virus que a les fases més avançades pot provocar la síndrome d'immunodeficiència adquirida (SIDA).
En aquella època la sida era una malaltia poc coneguda, no existien campanyes de prevenció i la societat tenia molts prejudicis. Freddie va decidir mantenir la seva malaltia en secret durant molts anys. Finalment, el 23 de novembre del 1991 va emetre un comunicat en el qual reconeixia que tenia sida. Va morir poques hores després, als 45 anys.
Tal día como hoy, el 23 de noviembre de 1991, Freddie Mercury lanza un comunicado confirmando que padece sida. Falleció 24 horas más tarde, el domingo 24 de noviembre. pic.twitter.com/eb4oh1j4po
— A Queen Of Magic (@aqueenofmagic) November 23, 2020
La seva confessió va servir per donar més visibilitat a la malaltia i, alhora, conscienciar sobre la necessitat d'invertir en recerca científica per trobar-hi un tractament. Avui dia encara no existeix una cura per a la sida, però gràcies als avanços mèdics les persones portadores del virus VIH poden portar una vida normal sense desenvolupar la malaltia.
Temes imprescindibles
L'obra de Queen i Freddie Mercury es tradueix en quinze discos d'estudi, diverses recopilacions i àlbums de directes. A continuació, presentem algunes de les cançons més destacades, que s'han convertit en veritables himnes:
Bohemian Rhapsody (1975). Amb aquesta cançó, Queen va trencar l'estructura clàssica de les cançons (estrofes i tornada que es va repetint). Van crear una obra de 6 minuts que inclou introducció a capella, parts d'òpera, una balada, solos de guitarra i seccions més rockeres. La cançó es va convertir en un èxit comercial que va sonar a les llistes d'èxits durant diverses setmanes. Després de la mort de Freddie Mercury, va tornar a ser número 1 a les llistes.
We Are The Champions (1977). S'ha convertit en la cançó preferida per celebrar un èxit esportiu. En molts concerts, la banda interpretava la cançó després de We Will Rock You (1977), un altre dels grans èxits de Queen. Aquest tema té un ritme que s’enganxa molt fàcilment, marcat pel bombo i picant de mans, amb la qual cosa aconseguia la implicació immediata del públic als concerts.
I Want To Break Free (1984). Aquesta cançó té un dels videoclips més recordats i polèmics de la banda. Els integrants del grup hi surten disfressats com a mestresses de casa en una paròdia de la telenovel·la britànica Coronation Street. El vídeo va ser rebut com un cant a la llibertat per les minories sexuals i els joves de molts països. No obstant això, els Estats Units en va prohibir la difusió per considerar-lo una provocació.
The Show Must Go On (1991). Considerada per molts una cançó de comiat, perquè es va compondre sis setmanes abans de la mort de Freddie Mercury. El cantant mai va arribar a interpretar-la en directe perquè el seu estat de salut ja estava molt deteriorat.
