Grècia posa límits al turisme massiu

El govern del primer ministre grec Kyriakos Mitsotakis anuncia mesures per limitar l'entrada de turistes a creuers a les illes de Mykonos i Santorini

Els països del Mediterrani reben cada any a milions de turistes que durant uns quants dies passegen per les seves places i monuments. L'any passat, Santorini, una illa amb tot just 15.500 habitants, va atraure gairebé 3,5 milions de visitants (1,3 milions dels turistes van arribar a l'illa grega a través de 800 vaixells). 

Les xifres desorbitades de turistes estan preocupant tant als veïns de les destinacions turístiques com als seus governs. Per això, a alguns llocs del món ja estan plantejant noves mesures per limitar el turisme massiu. És el cas de Grècia, on el primer ministre Kyriakos Mitsotakis ja s'ha pronunciat sobre aquest tema.

D'una banda, el govern grec ha anunciat que aplicarà una nova tarifa de 20 euros per a tots aquells turistes de creuers que desembarquin a Santorini i Mykonos, dues de les illes més populars del país, durant la temporada alta. A més, pretenen limitar el nombre de creuers que poden atracar diàriament en algunes illes.

Aquest estiu, Santorini va arribar a rebre dos creuers al mateix moment, cosa que va provocar que al voltant de 16.000 turistes desembarquessin de cop a l'illa. El municipi es va saturar en només unes hores.

Mitsotakis també ha anunciat que durant el proper any es prohibirà l’establiment de nous lloguers a curt termini al centre d’Atenes. A més, preveu posar en marxa un pla per incentivar la transformació de lloguers de curta durada en lloguers de diversos anys mitjançant incentius fiscals per als propietaris.

De Roma a Venècia

El cas de Grècia no és una excepció. Aquest mateix estiu, l’Ajuntament de Roma també s'ha pronunciat sobre la necessitat de posar límits al turisme massiu amb l'objectiu de protegir la ciutat i els monuments més emblemàtics. Entre ells, la Fontana di Trevi, que cada any rep milions de turistes.

El govern municipal de la capital d'Itàlia pretén tancar l'accés a les escalinates de la font per controlar l'entrada dels visitants, que hauran de fer una reserva prèvia. A més, hauran de pagar un preu simbòlic, entre 1 o 2 euros, i no podran accedir amb aliments.

El cas de la capital italiana se suma al de Venècia, on tots els visitants que vulguin entrar al centre històric de la ciutat han de pagar cinc euros de taxa turística. Quan es va anunciar, la notícia va agafar per sorpresa, ja que es tractava d'una mesura pionera: cap altra ciutat del món cobra als seus turistes només per visitar-la.

En altres llocs del món com Amsterdam, l'ajuntament prohibeix l'entrada de creuers al nucli històric per limitar el nombre de visitants i frenar la contaminació  que aquests hotels flotants provoquen al medi ambient. Cada cop són més els governs que estan preocupats per l'impacte que el turisme pot tenir a les seves ciutats.

Turisme massiu: és possible una alternativa sostenible?

El turisme és un sector clau a l'economia de molts països, especialment d'aquells on fa bon temps a les èpoques d'estiu. Pensem per exemple en ciutats d’Espanya, Itàlia, Grècia i Portugal. En aquestes destinacions el turisme suposa una part important dels seus ingressos i genera molts llocs de treball a sectors com l’hostaleria i el transport, entre altres.

No obstant això, el turisme massiu també planteja reptes importants en termes de sostenibilitat ambiental i socials. El nombre de visitants que arriba a aquests llocs pot arribar a ser extremadament alt i sobrecarregar la infraestructura existent. Aquesta situació també té impactes negatius al medi ambient, com la contaminació o l'erosió dels recursos naturals.

Mitjans de comunicació internacionals s'han fet ressò de la saturació d'algunes ciutats turístiques durant els mesos d'estiu. Per exemple, The New York Times ha publicat alguns reportatges amb fotografies que mostren com el turisme massiu s’està desbordant en alguns llocs emblemàtics d'Europa. 

Mesures com les de Santorini, Venècia, Roma o Amsterdam busquen no només reduir l'afluència de turistes, sinó també preservar el patrimoni cultural i millorar la qualitat de vida dels residents locals.