Un pacte independentista ha permès al dirigent de Junts superar la socialista Sílvia Paneque i aconseguir la presidència de la Cambra catalana
El diputat de Junts Josep Rull ha estat elegit nou presidente del Parlament de Catalunya gràcies al suport dels partits independentistes. Rull ha aconseguit la victòria amb els 59 vots del seu partit, ERC i la CUP, davant dels 42 de la socialista Sílvia Paneque, que només ha rebut el suport de la seva formació. A la votació també hi ha hagut 32 vots en blanc i dos nuls.
Rull va ser conseller durant el procés català, un conjunt de fets polítics i socials que van incloure la celebració d'un referèndum i la declaració unilateral d'independència a Catalunya. Va ser llavors condemnat a deu anys i mig de presó per sedició, dels quals va estar-ne tres a la presó, fins que va ser indultat el 2021 pel govern espanyol. Ara està pendent de l'aplicació de la llei d'amnistia.
🔴 Josep Rull, de Junts+, ha estat elegit president del Parlament amb 59 vots a favor. Sílvia Paneque, la candidata del PSC, n'ha obtingut 42 #NouParlament3Cat https://t.co/V4QTiUVBzj pic.twitter.com/AO5cTmmHon
— 324.cat (@324cat) June 10, 2024
Després de la votació, la Mesa del Parlament tindrà de nou majoria independentista, com passa des de l'última dècada. Aquesta configuració és transcendental: aquest organisme és el que decideix qui es presenta a la investidura ser President de la Generalitat després d'escoltar els grups parlamentaris.
Encara que a les darreres eleccions catalanes es va imposar el PSC de Salvador Illa amb 42 diputats, el socialista necessitarà pactar per poder governar i assoliria la majoria absoluta amb el suport de ERC i Comuns Sumar. Com a president del Parlament, ara Rull pot donar prioridad a Carles Puigdemont, líder del seu partit, Junts, perquè sigui proposat abans que Illa en una eventual investidura.
No obstant això, les opcions de Puigdemont per ser investit passen per escenaris molt complicats: el líder independentista necessitaria el suport d'ERC i la CUP, a més de l'abstenció dels socialistes. Per aquesta raó, els analistes polítics no descarten que els ciutadans de Catalunya hagin de tornar a les urnes en una repetició electoral.
Aprovació de l'amnistia
L'elecció de Josep Rull com a nou president del Parlament ha coincidit en el temps amb la publicació de la llei d'amnistia al Butlletí General de l'Estat (BOE). El text va ser aprovat el passat 30 de maig al Congrés dels Diputats, però el Govern central ha endarrerit la seva aprovació definitiva perquè no coincidís amb les eleccions europees.
L’amnistia és un instrument jurídic que fa referència al perdó de penes decretat per l'Estat com una mesura excepcional per a tots els presoners condemnats per determinats tipus de delictes, generalment polítics.
El Congrés dels Diputats ha aprovat definitivament la llei d'amnistia. Quines implicacions tindrà aquesta decisió? Recupera #LaNotíciadelDia on t’expliquem què és l’amnistiahttps://t.co/fthvBfnUKR
— Junior Report CAT (@JuniorReportCAT) May 31, 2024
En el cas espanyol, la llei eximeix de càstig els delictes comesos entre l'1 de novembre de 2011 i el 13 de novembre de 2023 vinculats amb el procés independentista català. Inclou l’organització i celebració del referèndum de l'1 d'octubre del 2017, però també d'altres actes relacionats; per exemple, delictes d’usurpació de funcions públiques, mala praxi, desobediència o desordres públics.
El 2021, el president Pedro Sánchez ja va anunciar l’indult els nou líders independentistes catalans que estaven a la presó com a conseqüència del referèndum. L’indult és el perdó d'una sanció individual, encara que l'indultat mai perd la seva condició de condemnat, és a dir, seria reincident en cas de cometre nous delictes.
L’amnistia és un pas més, ja que suposa l’oblit legal de delictes i extingeix la responsabilitat dels seus autors. Un dels polítics més destacats que podria beneficiar-se de la nova llei d'amnistia és Carles Puigdemont, que se'n va anar d'Espanya el 2017, poques setmanes després de la celebració de la consulta independentista.
Qui governa a Catalunya?
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza el autogovern d'aquesta comunitat autònoma i té competències en àrees com educació, sanitat i cultura. Inclou diverses institucions, entre les quals destaquen: el Parlament de Catalunya, el President de la Generalitat i el Govern.
El Parlament representa al poble de Catalunya, està constituït per una sola Cambra, és independent, aprova les lleis de la comunitat i controla l'Executiu. A més, té la competència d’aprovar els pressupostos anuals.
El President de la Generalitat és proposat pel president del Parlament entre els seus membres. Aquest té la màxima representació de la Generalitat y dirigeix l'acció de Govern. A més, manté les relacions amb les institucions de l'Estat i les seves administracions, convoca les eleccions i anomena els alts càrrecs.
📅 Un cop elegit el president del @parlamentcat i la resta de membres de la Mesa, avui comença la XV legislatura.
🗳 A partir d'ara, es disposa de 10 dies hàbils per fer el debat d’investidura i la primera votació. La data límit és el 25 i 26 de juny. pic.twitter.com/gdv5S5cjEg
— Generalitat de Catalunya (@gencat) June 10, 2024
Per la seva banda, el Govern és l’òrgan executiu de Catalunya. Està presidit pel president de la Generalitat i compost pels consellers, que són els responsables de les diferents conselleries (ministeris autonòmics). Aquest s'encarrega, entre d'altres, d’executar les lleis aprovades pel Parlament, així com de governar i administrar les competències transferides a Catalunya.
