Jugar per descobrir el món

Les primeres joguines que tenim marquen els nostres records i, d'alguna manera, la nostra manera de veure el món. (iStock)

Les joguines serveixen perquè els nens i les nenes comencin a entendre i interactuar amb el món que els envolta

Una pilota, un ninot, una bossa de bales, una baldufa… Qui no s’ha divertit amb algun d’aquestes joguines quan era petit?

El dret a jugar és un dels principis reconeguts per la Convenció sobre els Drets del Nen (CDN). Tenir temps lliure i un espai d’oci, ja sigui a casa o a l’aire lliure, és fonamental perquè els nens i nenes creixin explorant i descobrint el món que els envolta.

Les joguines han acompanyat als més petits durant tota la història de la humanitat. S’han trobat ninots en tombes primitives i els textos d’antigues civilitzacions parlen de joguines que existien fa milers d’anys.

El io-io té almenys 2.500 anys d’antiguitat. (Antikensammlung Berlin)

“Un pal! És un pal!”

Els historiadors calculen que a la prehistòria els nens i nenes ja s’entretenien amb joguines, probablement fets de fusta, argila o os. La joguina més antiga que s’ha trobat té 4.000 anys: es tracta d’un sonall fet de terracota descobert en un jaciment arqueològic a Turquia.

A més, se sap que els nens i nenes de l’Imperi Romà i de l’antic Egipte tenien estatuetes que representaven a persones i animals, com els ninots d’avui. Al Perú dels inques, els més petits jugaven amb xiulets amb forma d’ocell.

En realitat, qualsevol objecte pot convertir-se en joguina quan s’utilitza la imaginació: una pedra amb una forma divertida o un tronc que es transforma en llança.

Al segle XVIII, la Revolució Industrial va tenir conseqüències per les joguines, que fins a aquell moment eren productes artesanals i en general senzills.

L’aparició de la indústria mecanitzada va permetre crear objectes més complexos, de nous materials (com la llauna i altres metalls) i abaratir els costos, de manera que es fabricaven en sèrie.

Resultat: diversió i aprenentatge

Les joguines no només entretenen. També són una manera d’aprendre jugant: a entendre el món que els envolta, a desenvolupar la seva imaginació i el seu cos, a relacionar-se i a adquirir habilitats per preparar-se per a la vida adulta.

A partir del segle XIX, els fabricants de joguines es van centrar a crear objectes per afavorir l’aprenentatge dels nens.

Per exemple, el puzle va inventar-se per l’estudi de geografia, mentre que els cavallets de fusta servien per millorar l’equilibri dels nens, que en aquella època aprenien a muntar sobre cavalls reals quan eren grans.

John Spilsbury va inventar el puzle per ensenyar geografia. (iStock)

Qualsevol joc, per simple que sembli, té un paper en la formació de les criatures. Cadascun té els seus beneficis, ja sigui un tros de plastilina o un videojoc d’última generació.

Fer un simple avió de paper, per exemple, pot fomentar la concentració, la coordinació entre mans i ulls, la memòria, la paciència i el seu costat més artístic…

Informa’t de tot a Junior Report Castellà | Català | English

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here