22 juliol 2024
spot_img
22 juliol 2024

Julian Assange queda en llibertat

El fundador de WikiLeaks ha arribat a un acord amb els Estats Units en què es declara culpable de violar la Llei d'Espionatge

El portal WikiLeaks ha anunciat a les seves xarxes socials que el seu fundador Julian Assange ha sortit de la presó britànica en què portava reclòs 1901 dies i va abandonar Regne Unit amb l'objectiu d’arribar a Austràlia, el país d'origen, a principis d'aquesta setmana. 

L'activista ha quedat en llibertat després d'arribar a un acord amb el Departament de Justícia dels Estats Units. Assange s'ha decidit declarar-se culpable per un delicte de conspiració per obtenir i revelar informació de Defensa Nacional, un càrrec que suposa la violació de la Llei d'Espionatge dels EUA.

El pacte amb la Justícia dels Estats Units li atorga ara la llibertat a canvi d'una sentència de cinc anys, que equival al temps que ja ha passat a la presó al Regne Unit, per la qual cosa es preveu que no torni a ser empresonat

El 2010, WikiLeaks va publicar una de les més grans filtracions d'informació classificada en la història dels Estats Units, que va revelar secrets de les guerres de l'Iraq i l'Afganistan, entre altres. Estats Units el va acusar de fins 18 delictes per violar la Llei d'Espionatge i revelar secrets d'Estat que posaven en perill la seguretat del país

Paral·lelament a la publicació d'aquells documents, la Fiscalia de Suècia va emetre una ordre d'arrest contra Assange, acusat de violació i abusos; uns càrrecs que l'activista va negar haver comès. Davant aquesta situació, el 2012 va decidir refugiar-se a l'ambaixada d'Equador a Londres i va sol·licitar el asil polític

Assange hi va viure durant gairebé 7 anys, sense poder sortir de l'edifici per si l'arrestaven. No obstant això, el 2019, el govern equatorià va decidir retirar-li l'asil i va permetre a la policia britànica entrar a l'ambaixada per aturar el periodista. Fins ara, Julian Assange estava a la presó pendent de conèixer la decisió de la justícia.

L'origen de WikiLeaks

WikiLeaks és una organització sense ànim de lucre, fundada a 2006 per l'activista australià Julian Assange i que publica documents filtrats per fonts anònimes. L'objectiu de l'organització és revelar informació oficial però secreta que es considera de interès públic.

La web va aconseguir la seva màxima popularitat el 2010, quan va filtrar material classificat del exèrcit nord-americà sobre les Guerres de l'Afganistan i l'Iraq. Entre les filtracions, WikiLeaks va publicar un vídeo on es veia soldats nord-americans disparant contra civils a Bagdad.

Aquest mateix any, WikiLeaks va publicar el que es coneix com Cablegate: més de 250.000 documents secrets sobre les comunicacions entre el govern nord-americà i els seus ambaixades. Aquesta filtració va revelar secrets polítics de diversos països i el seu contingut va ser difós per mitjans de comunicació de tot el món.

Aquesta revelació va convertir el fundador de WikiLeaks al objectiu de molts països, especialment els Estats Units, que el va acusar de revelar secrets d'Estat que posaven a perill la seguretat nacional. Des de llavors, l'activista ha hagut de fer front a diverses acusacions per part del govern nord-americà, que volia que Assange fos jutjat al país.

Interès públic o perill nacional?

La tasca de WikiLeaks ha estat objecte de intens debat des que l'organització va començar a revelar informació secreta, reflectint les complexitats i dilemes ètics de l’era de la informació. D'una banda, els crítics acusen l'organització d'Assange de posar en perill la seguretat nacional i la vida d'individus en publicar informació sensible

D'altra banda, molts argumenten que les filtracions d'aquests documents promouen la transparència. Defensen que la societat té dret a saber el que els seus governs i corporacions estan fent en nom seu, que en molts casos són violacions de drets humans, casos de corrupció i males pràctiques.

En proporcionar accés a informació confidencial, WikiLeaks permet que els ciutadans estiguin millor informats i puguin participar de manera més efectiva als processos democràtics. A més, en exposar les desigualtats i abusos de poder, les filtracions es converteixen en una eina per promoure la justícia social.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Restricted Content
To view this protected content, enter the password below:



Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -