La brutalitat policial continua colpejant els Estats Units

La societat nord-americana mostra la seva indignació per l'assassinat de Tyre Nichols, un jove negre apallissat per diversos agents de policia

La brutalitat policial torna a centrar el debat social als Estats Units arran de l'assassinat de Tyre Nichols, un jove de 29 anys que va morir com a conseqüència de la pallissa de diversos agents de policia de Memphis, a l'estat de Tennessee.

La nit del 7 de gener, Tyre Nichols conduïa cap a casa seva quan va ser detingut per suposada conducció temerària. Un dels agents va intentar disparar-li amb una pistola elèctrica (un tipus d'arma que emet una forta descàrrega elèctrica i pot paralitzar el cos), i Nichols va intentar fugir a peu.

Va ser aleshores quan el grup de policies el va tirar a terra i va començar a donar-li puntades de peu i cops amb la porra durant diversos minuts. Nichols va ser traslladat a l'hospital en estat crític i va morir al cap de tres dies.

Cinc agents han estat expulsats del cos de policia i han estat acusats d'assassinat, segrest, mala conducta i opressió. No obstant això, les imatges mostren que hi havia altres agents presents en el moment de la detenció, per la qual cosa la investigació continua oberta i pot haver-hi altres agents detinguts.

Els agents imputats formaven part d'una unitat especial anomenada Scorpion, creada per combatre els alts índexs de criminalitat a Memphis. Ara bé, ja hi havia diverses denúncies contra membres de Scorpion per fer un ús desproporcionat de la força. La policia ha decidit desmantellar aquest grup especial.

A diferència d'altres casos de brutalitat policial en què els policies agressors eren blancs, en aquest cas tant la víctima com els policies eren negres. Així i tot, la família de Nichols i els seus advocats assenyalen que l'important no és la raça dels agents de policia, sinó la conducta violenta que van mostrar davant d'una persona que estava detinguda i no podia defensar-se.

Llei Floyd contra la violència policial

L'assassinat de Tyre Nichols s'afegeix al d'altres ciutadans negres com Trayvon Martin, Michael Brown, Breonna Taylor o George Floyd, que també van morir a conseqüència de l'abús de poder i les agressions d'agents de policia.

En la majoria de casos, els policies agressors eren blancs, fet que va provocar una onada d'indignació entre la població i va promoure l'aparició de moviments civils com Black Lives Matter, que denuncia la violència i la discriminació que existeix contra la població negra als Estats Units.

Al 2022, un total de 1.096 persones van morir per trets de la policia als Estats Units. Encara que la meitat són blanques, el percentatge de persones negres assassinades a trets per la policia és molt més gran, ja que la comunitat afroamericana representa una part més petita del total de la població. Són dades del diari Washington Post, que des del 2015 manté un registre diari de víctimes policials al país.

La mort de George Floyd, al maig del 2020 a Minneapolis, va provocar manifestacions massives arreu dels Estats Units i fins i tot en altres països. Floyd va ser detingut perquè suposadament havia pagat amb un bitllet fals en una botiga; el policia que el va arrestar, Derek Chauvin, li va posar el genoll al coll per immobilitzar-lo al terra i va estar pressionant diversos minuts. Floyd va morir asfixiat. Chauvin va ser condemnat a 22 anys de presó per homicidi no intencionat.

Arran d'aquests fets, la Cambra de Representants (amb majoria del Partit Demòcrata) va aprovar una proposta de llei per reformar la policia i evitar les conductes abusives. Entre d’altres mesures, l’anomenada Llei Floyd obligaria a utilitzar càmeres corporals i als vehicles per registrar qualsevol abús, es prohibirien les tècniques d'escanyament i es crearia una base de dades nacional sobre la mala conducta dels agents.

L'objectiu és reduir els casos d'abús i agressions contra les comunitats negra i hispana, les més afectades per la brutalitat policial. La Llei Floyd encara ha de ser debatuda al Senat, on el Partit Republicà té majoria. Els polítics republicans ja es van negar a aprovar aquesta llei, perquè consideraven que treia poder a la policia i podia augmentar la inseguretat als carrers.

Brutalitat policial en imatges

La detenció i la pallissa mortal a Tyre Nichols van ser gravats per les càmeres que els policies portaven a l’uniforme. Les imatges mostren com Nichols cridava la seva mare mentre el colpejaven, poc abans de perdre el coneixement i ser traslladat a l'hospital.

La duresa de les imatges ha posat en relleu la gravetat dels fets i ha permès condemnar els policies agressors. També va provocar que molta gent sortís al carrer a Memphis, Nova York, Washington i altres ciutats dels Estats Units per reclamar justícia.

Va ser el mateix Departament de Policia de Memphis el que va difondre els vídeos, que s’han reproduït a mitjans de comunicació de tot el món. Això ha generat un debat sobre el valor informatiu de les imatges i la responsabilitat dels mitjans a l'hora de difondre continguts violents: realment serveixen per completar la informació o són només un reclam controvertit per atreure més usuaris?

La majoria de webs, com YouTube, introdueixen el vídeo amb un missatge que alerta sobre el contingut de les imatges, que poden ferir la sensibilitat dels espectadors. La mare de Nichols ha explicat que no ha estat capaç de veure el vídeo i ha instat els pares amb fills petits a no deixar que el veiessin.

El periodisme fotogràfic i audiovisual pot ser molt polèmic, sobretot quan tracta temes com la guerra, la violència, els desastres naturals, les crisis humanitàries… Aquest tipus de notícies mostren realitats molt dures que no són fàcils de presenciar. Malgrat això, els periodistes i editors són molt conscients del poder que tenen per conscienciar sobre els problemes i injustícies que hi ha al món, i per això els inclouen a les notícies.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!