14 juny 2024
spot_img
14 juny 2024

La dreta guanya a Espanya

El Partit Popular (PP) venç a les eleccions municipals i autonòmiques de diumenge i l'extrema dreta de Vox es consolida com a força política

El Partit Popular (PP), principal partit de la dreta a Espanya, ha guanyat les eleccions municipals i autonòmiques celebrades el 28 de maig passat. El partit ha rebut més del 31% dels vots als ajuntaments i ha aconseguit el triomf a set comunitats autònomes.

Aquest diumenge passat, tots els ciutadans i ciutadanes d'Espanya estaven convocats a les urnes per triar l'alcalde o alcaldessa dels seus municipis (eleccions municipals). A més, dotze comunitats autònomes (d'un total de disset que té el país) també havien de votar el president o presidenta per dirigir la regió (eleccions autonòmiques).

En aquest cas, el PP ha guanyat les eleccions municipals amb gairebé 7 milions de vots. Entre altres municipis, el partit ha aconseguit el poder de tres de les quatre ciutats més grans del país: Madrid, València i Sevilla. També ha guanyat en set comunitats, aconseguint la majoria absoluta a la Comunitat de Madrid i a la Rioja. A més, podrà governar a Aragó, Balears, Cantàbria, Comunitat Valenciana, Extremadura i Múrcia si pacta amb Vox, partit de la ultradreta.

Per part seva, el PSOE, el partit més votat el 2019, ha aconseguit ser la segona força amb 6,2 milions de vots. El partit ha perdut el poder en alguns dels seus bastions municipals (localitats on tradicionalment ha tingut un fort suport), com Sevilla o Elx. A les autonòmiques, els socialistes només han aconseguit la majoria absoluta a Castella-la Manxa.

Alhora, Vox s'ha consolidat com a força política i estén la seva influència en ajuntaments i comunitats, Ciutadans ha perdut representació i desapareix de tots els parlaments autonòmics, mentre que Unidas Podemos ha empitjorat els seus resultats de manera generalitzada respecte a eleccions anteriors.

Canvi de rumb

El mapa electoral espanyol ha patit un tomb respecte a les darreres eleccions municipals i autonòmiques del 2019. Aquell any, el Partit Socialista (PSOE), un dels principals partits de l'esquerra a Espanya, es va posicionar com la primera força al país.

Els partits esquerrans tendeixen a defensar el progrés social, la igualtat d'oportunitats i la protecció dels drets individuals i col·lectius. A més, solen afavorir una intervenció estatal més gran en l'economia amb l'objectiu de crear un estat del benestar del qual puguin beneficiar-se totes les persones.

Per part seva, els partits de dreta solen tenir una postura conservadora, que defensa els valors tradicionals com la família i la religió. A més, solen promoure polítiques econòmiques més liberals: defensen la importància de la propietat privada i la creació de riquesa individual i advoquen per reduir la intervenció de l'Estat.

La victòria de la dreta en aquestes eleccions ha deixat clar quina és la preferència actual dels ciutadans a Espanya i podria ser el primer pas per a un nou cicle polític al país. Espanya deixa enrere governs d'esquerra en molts ajuntaments i autonomies, afavorint majoritàriament partits de dreta com el Partit Popular, o d'ultradreta, com Vox.

L'impacte d'aquesta nova direcció política es veurà reflectit a les properes eleccions generals, on la població decidirà quin partit vol al comandament del país i qui serà el proper president o presidenta. Després dels resultats obtinguts, l'actual president del govern, Pedro Sánchez, ha avançat aquestes eleccions al proper 23 de juliol.

La ultradreta a Europa

La victòria de la dreta i l'ascens de la ultradreta a Espanya és un reflex del que està passant a la resta d'Europa. Des de fa uns anys, els moviments d'ultradreta estan guanyant terreny a diversos governs europeus.

Trobem polítics com Giorgia Meloni, ultradretà i primera ministra d'Itàlia; Petteri Orpo, líder conservador que va guanyar les darreres eleccions a Finlàndia; o Víktor Orban, primer ministre d'Hongria des del 2010 que ha retallat els drets democràtics al país.

A això se suma que hi ha partits d'ultradreta que estan aconseguint representació als parlaments de gairebé tots els països europeus, com és el cas de Vox a Espanya o d'Agrupació Nacional a França. Aquests partits comparteixen una sèrie d'idees comunes, com ara la retòrica en contra de la immigració, la promoció dels valors de la família tradicional i l'oposició al feminisme.

El problema és que cada cop més partits de dreta estan disposats a pactar amb l'extrema dreta i formar governs de coalició, ja que necessiten aquest suport per poder governar. El resultat és un “blanquejament de la ultradreta”, és a dir, es normalitzen les idees antidemocràtiques d'aquests partits, que acaben entrant als governs.

Tot i això, cal recordar que aquests partits d'ultradreta van en contra dels drets d'una part dels ciutadans, com les dones, els migrants o el col·lectiu LGTBIQ+.

Treballa l’actualitat a l’aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Restricted Content
To view this protected content, enter the password below:



Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -