La formiga agulla asiàtica arriba a Europa

Un equip d'investigadors de l’Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona (IBE) ha identificat el primer exemplar de formiga agulla asiàtica a Europa, una espècie altament invasora que és depredadora i amenaça la supervivència d'altres espècies de formigues autòctones. 

L'exemplar en qüestió va ser descobert al juliol del 2020 per l'italià Vincenzo Gentile, un entomòleg aficionat que també ha col·laborat en l'estudi científic. Gentile va descobrir la formiga a Torre Annunziata, un municipi de Nàpols (Itàlia), en una zona residencial prop del port. 

Les característiques de la formiga (forma i grandària) i l'anàlisi genètica posterior van confirmar que es tractava d'un exemplar mascle de Brachyponera chinensis, el nom científic de la formiga agulla asiàtica. És el primer cas documentat d'aquesta espècie al continent europeu.

La formiga agulla asiàtica és una espècie originària de la Xina, Taiwan, la península de Corea i el Japó. Durant la dècada de 1930 es van detectar els primers casos als Estats Units, on va afectar negativament la població de formigues autòctones, que van anar desapareixent. Els investigadors de l'IBE creuen que la formiga de Nàpols va poder arribar a Europa des dels Estats Units o bé des d'algun punt d'Àsia.

A més de perjudicar l'ecosistema d'insectes, la formiga agulla té una picada tòxica que pot provocar fortes reaccions al·lèrgiques als humans. Per això el govern dels Estats Units l'ha qualificat com una amenaça emergent per a la salut pública.

L'exemplar recollit per Gentile fa dos anys era un mascle alat en procés d'eixam, és a dir, que formava part d'una colònia d'insectes molt més gran. Això vol dir que, en el moment del descobriment, hi havia almenys un niu en fase avançada d'implantació.

Els científics adverteixen que és important actuar al més aviat possible, mentre l'espècie invasora encara s'està establint al nou lloc i està molt localitzada, per actuar i evitar que s'expandeixi.

Espècies invasores: una amenaça per a la biodiversitat

Les espècies exòtiques invasores són espècies foranes que s'introdueixen de manera artificial, accidental o intencionada en un lloc on abans no existien. Aquestes espècies s'escampen pel nou entorn en detriment de les espècies autòctones, que perden espai i, en alguns casos, acaben desapareixent. 

Les espècies invasores són la segona causa de pèrdua de biodiversitat al món (per darrere de l'activitat humana), segons dades de l'organització mediambiental WWF. A Europa, una de cada tres espècies està en perill crític d'extinció per la introducció de noves espècies.

Algunes de les espècies invasores més conegudes són la tortuga de florida, la granota toro, l'os rentador, el silur, la vespa asiàtica o el mosquit tigre. També hi ha plantes invasores que creixen de manera descontrolada dins el paisatge i substitueixen a les plantes originàries.

Aquestes espècies poden arribar de manera accidental a través del comerç o transport globals: per exemple, el musclo zebra que va arribar a Espanya enganxat al casc d'un vaixell d'ultramar. També hi ha turistes que compren plantes o animals a països exòtics, els introdueixen al seu país i després els abandonen en exteriors, com és el cas dels ossos rentadors o les tortugues de florida. Per això molts països prohibeixen introduir plantes i animals de l'estranger. 

Un cop implantades, les espècies invasores són molt difícils d'erradicar i poden acabar amb l'ecosistema natural. Per això, quan s’ha detectat algun exemplar, és molt important actuar immediatament. Els ciutadans també poden contribuir-hi amb el monitoratge o rastreig d'espècies, compartint-ne la ubicació a les xarxes socials perquè les autoritats hi puguin intervenir.

Un codi de barres genètic

Es calcula que a tot el planeta hi ha més de 8 milions d'espècies d'animals, plantes, fongs, algues i microorganismes. La immensa majoria estan sense identificar, ja que processar l'ADN complet d'un ésser viu és un procés molt llarg que pot durar anys. 

Per poder identificar la formiga agulla asiàtica, l'equip de l'IBE ha utilitzat l'anomenat “codi de barres genètic”, un sistema que analitza segments d'ADN en lloc d'analitzar la seqüència sencera, fet que implicaria molt més temps i recursos. 

Per fer-ho, els científics fan servir un gen marcador o marcador genètic: una part de l'ADN amb una ubicació ja identificada dins del cromosoma, fet que permet identificar ràpidament les característiques genètiques d'una espècie.

L'objectiu d'aquest sistema és crear un catàleg d'espècies animals i vegetals a partir del seu codi genètic. La informació recopilada pels científics es reuneix a l’International Barcode of Life (iBOL), un projecte internacional que reuneix “codis de barres genètics” d'espècies arreu del món.

Això permet que investigadors de diferents països i continents comparteixin informació, comparin resultats i puguin fer un seguiment del desplaçament d'espècies o fins i tot detectar possibles canvis evolutius en el seu ADN. També és una eina molt útil en la lluita contra el tràfic il·legal d’espècies.