28 novembre 2022
spot_img
28 novembre 2022
spot_img

La higiene menstrual, un reflex de la desigualtat al món

La pobresa, la desigualtat de gènere, els estereotips i tabús influeixen en la manera com milions de dones i nenes viuen la menstruació

Cada mes, prop de 1.800 milions de nenes, dones, persones transgènere i no binàries tenen la regla durant un període de dos a set dies, segons dades d'UNICEF, i la majoria no poden gestionar el seu cicle menstrual de manera digna i saludable. 

L'inici de la menstruació suposa un canvi fisiològic transcendental per a les nenes i adolescents: moltes han de fer front a prejudicis i estigmes, mentre que d’altres no disposen dels productes i materials bàsics per cobrir les necessitats d'higiene derivades del cicle menstrual. 

Per aquest motiu, el 28 de maig se celebra el Dia Internacional de la Higiene Menstrual, una jornada que busca visibilitzar la menstruació com un procés biològic natural pel qual cap persona hauria de ser exclosa o menyspreada en l'entorn familiar, social o laboral. S'ha triat aquest dia perquè els cicles menstruals tenen una durada mitjana de 28 dies i les persones menstruen, de mitjana, cinc dies al mes, i maig és el cinquè mes de l'any.

Un altre dels objectius és conscienciar sobre la pobresa menstrual, és a dir, els problemes i dificultats econòmiques que pateixen les persones menstruants i que els impedeixen accedir a recursos i productes d'higiene menstrual: compreses, tampons, copes menstruals, sabons…

La durada del cicle menstrual de cada persona està condicionada per diversos factors: hi ha un component genètic, però també influeixen l'alimentació, les patologies, els canvis hormonals, l'edat… Si ajuntéssim tots els dies de regla en la vida d’una persona menstruant, podria arribar a tenir la regla entre 3 i 8 anys seguits al llarg de la seva vida.

 

 

Menstruació i drets humans

La menstruació està directament relacionada amb la salut sexual i reproductiva de les dones i nenes. Per això, no poder viure-la amb dignitat és una violació dels seus drets, recollits en la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH).

La desigualtat de gènere, la pobresa extrema, les crisis humanitàries i les creences i tabús culturals poden provocar que la menstruació sigui una etapa plena d'estigmes i obstacles. Però, quines conseqüències pateixen les persones que menstruen? 

D'una banda, la falta d'instal·lacions d'aigua neta i sanejament (lavabos i dutxes) pot provocar infeccions i malalties, que poden tenir conseqüències greus a l'hora de tenir relacions sexuals o de ser mares, per exemple. A més, no disposar d'un espai privat i segur per canviar-se o rentar-se les exposa a ser jutjades o atacades; en alguns països on els banys no estan segregats per sexe, algunes dones fins i tot són víctimes d'atacs sexuals.

Les dones també poden ser excloses de la vida pública (treball, carrers, escola…) durant els dies que tenen la regla. Això passa perquè s'entén la menstruació com un fet brut i vergonyós que s'ha d'ocultar. En alguns països com l'Índia, les dones són expulsades de casa seva i es veuen obligades a viure en coberts durant aquests dies. Tampoc poden participar en celebracions, rituals religiosos o fins i tot en esdeveniments esportius. Aquest tipus de pràctiques reforça la idea que les dones i nenes tenen menys dret a utilitzar els espais públics i a participar en la vida social.

D'altra banda, tenir la regla pot ser sinònim de desigualtat d'oportunitats en diferents àmbits (laboral, educatiu, esportiu…), perquè encara existeix la falsa creença que quan una persona té la menstruació és més feble o emocionalment més vulnerable. La realitat és que les capacitats físiques o emocionals de la majoria de dones no queden afectades quan tenen la regla, tret que tinguin algun tipus de síndrome o malaltia associada, com podria ser l'endometriosi (quan el revestiment de l'úter creix per fora d’aquest òrgan).

 

 
 
 
 
 
View this post on Instagram
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

 

A post shared by Endobarbie ???? Endometriosis (@endobarbie)

 

Una llei pionera per a la salut menstrual 

Espanya s'ha convertit en el primer país de la Unió Europea que reconeix el dret a la salut menstrual com a dret fonamental per a la salut de totes les dones. Així ho considera la nova Llei de Salut Sexual i Reproductiva i d'Interrupció Voluntària de l'Embaràs, aprovada el 17 de maig del 2022. 

Amb aquesta reforma, les dones que pateixen regles molt doloroses, que no els permeten desenvolupar la seva activitat professional amb normalitat, podran demanar la baixa laboral i l'Estat n’assumirà els costos econòmics.

La llei també contempla oferir de manera gratuïta els productes d'higiene menstrual (compreses, tampons…) als centres educatius, les presons i els centres de serveis socials on assisteixen les persones amb pocs recursos econòmics.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Acceso para estudiantes / Accés per estudiants
Introduce la contraseña para acceder a los materiales:
Introdueix la contrasenya per accedir als materials:



Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -