La nostra salut, en risc pel canvi climàtic

L'ús de combustibles fòssils no només influeix en el clima, sinó que també afecta la seguretat alimentària, el risc de patir de epidèmies o els desastres naturals

La salut de la població mundial, prop de 8.000 milions de persones, està en perill per l'ús continuat de combustibles fòssils i els efectes que tenen sobre el medi ambient. Materials com el petroli, el gas natural o el carbó són els principals causants del canvi climàtic i tenen greus conseqüències sobre la salut humana.

Aquesta és la principal conclusió de l'estudi The Lancet Countdown, elaborat per la prestigiosa revista mèdica The Lancet, que des del 2016 analitza els efectes del canvi climàtic sobre la salut a través de fenòmens com les onades de calor, les inundacions o les sequeres extremes.

El canvi climàtic està fent minvar les precipitacions i augmentant les temporades de sequera, fet que afecta directament la producció global d’aliments. D'acord amb l'informe, les onades de calor extrem dels darrers anys han fet que hi hagi 98 milions de persones en situació d'inseguretat alimentària (quan les persones no tenen accés a aliments suficients).

Les onades de calor afecten especialment els grups més vulnerables: gent gran, nens, persones amb malalties… Però, a més, també resulten en una pèrdua de productivitat, és a dir: quan fa tanta calor, és més difícil treballar, i això provoca pèrdues de milers de milions d'euros que es podrien invertir en millorar la nostra salut.

L'augment de temperatures provocat per les emissions de combustibles fòssils també ha fet augmentar la sequera i els incendis. Entre el 2018 i el 2021, el risc d'incendis es va incrementar al 61% dels països, segons dades del mateix estudi. La destrucció dels incendis afecta les persones i béns materials, però també suposa una pèrdua de biodiversitat impossible de recuperar.

Així mateix, el canvi climàtic influeix directament en els fenòmens meteorològics extrems, que cada vegada són més freqüents i més intensos. A banda d'afectar habitatges i infraestructures i d'arrasar camps de cultiu, en una situació de desastre natural és més fàcil que apareguin malalties i epidèmies.

Toc d'atenció als governs

L'estudi de The Lancet assenyala els governs de tot el món com a responsables de la crisi climàtica, perquè continuen apostant pels combustibles fòssils en detriment de la salut pública.

És més, les empreses petrolieres reben milers de milions d'euros cada any en forma de subvencions per reduir el cost de la gasolina. L'objectiu d'aquesta mesura és ajudar els consumidors a pagar menys pel combustible, però al final qui més se’n beneficia són les empreses petrolieres, que es garanteixen milions d'ingressos.

Per què als governs els costa tant fer el pas i adoptar energies renovables? D'una banda, les empreses petrolieres són molt riques i tenen una gran influència en política. Les seves decisions sobre el preu del petroli poden afectar el funcionament dels països i la seva economia.

D'altra banda, és cert que canviar el sistema energètic de tot un país seria molt car, perquè implicaria canviar tota la xarxa de subministrament elèctric i fins i tot part de la maquinària i aparells com els automòbils, que haurien de ser vehicles elèctrics. La població podria patir talls en el subministrament i canvis en el consum energètic.

Malgrat això, el canvi s’ha de produir ja. Com més triguem a adoptar les energies renovables com a principal font d'energia, més temps continuarem contaminant el planeta i empitjorant la nostra salut. L'Organització Mundial de la Salut adverteix que el 99% de la població mundial respira un aire que supera els límits de qualitat recomanats.

Esperances en la COP27

La darrera Cimera del Clima de les Nacions Unides, també coneguda com a Conferència de les Parts o COP, va tenir lloc del 6 al 18 de novembre a Egipte. Representants polítics de més d'un centenar de països, científics, organitzacions mediambientals i de la societat civil van participar en aquesta trobada.

L'objectiu va ser, com a cada COP, arribar a acords internacionals que permetin reduir les emissions de carboni (procedents de la crema de combustibles fòssils) i, així, evitar que els efectes del canvi climàtic siguin encara pitjors. L'escenari ideal seria aprovar de manera definitiva l'Acord de París del 2015 i limitar l'augment de temperatura global a 1,5 graus.

Reduir les emissions implica necessàriament frenar l'activitat econòmica, per això és tan difícil que tots els països es posin d'acord. Els països més contaminants, la Xina i els Estats Units, no estan disposats a reduir la producció de les seves fàbriques perquè això els faria perdre influència, tant a nivell comercial com polític.

No obstant això, des de fa alguns anys, els organitzadors de la COP reclamen que també es tinguin en compte els països més petits, especialment els que tenen menys recursos per lluitar contra la crisi climàtica.

En aquest sentit, a més de debatre sobre com es poden limitar les emissions, un altre dels punts clau de la cimera es la compensació econòmica: perquè els països pobres rebin diners que els permetin fer front a les conseqüències del canvi climàtic, provocat sobretot pels països rics i industrialitzats.

Les últimes dades de les Nacions Unides indiquen que les emissions de diòxid de carboni (CO₂) i metà, dos dels gasos d'efecte d'hivernacle més contaminants, han augmentat aquest any (si bé han augmentat menys que l'any passat). A més, només 24 dels 193 països que van participar a la COP26 han actualitzat els seus plans d'actuació per combatre el canvi climàtic.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!