Fins ara aquest medicament només se subvencionava a les menors de 25 anys amb l'objectiu de prevenir embarassos no desitjats
L'Agència Italiana del Medicament (AIFA, per les sigles en italià), ha anunciat una nova mesura perquè la píndola anticonceptiva sigui gratuïta per a totes les dones. Fins ara, només algunes regions del país subvencionaven aquest medicament a totes les edats, mentre que a la resta d'Itàlia era gratuït per a les dones fins a 25 anys.
La píndola anticonceptiva és un medicament a base d'hormones que modifiquen el cicle d'ovulació per prevenir l'embaràs. Cal prendre una píndola cada dia i, depenent de la marca i el fabricant, el tractament pot costar entre 20 i 30 euros al mes. En aquest sentit, l’AIFA assenyala que moltes dones descarten les píndoles per motius econòmics. El cost de finançar aquest tractament amb fons públics serà d'uns 140 milions d'euros l'any.
Prop de 2,5 milions de dones prenen la píndola anticonceptiva a Itàlia, segons dades de l’AIFA. L'ús de fàrmacs anticonceptius (píndola anticonceptiva, píndola del dia després, DIU, implant anticonceptiu) ha augmentat els últims anys, però el mètode més utilitzat continua sent el condó o preservatiu.
El mateix informe assenyala que Itàlia és un dels països europeus on menys s'utilitzen els mètodes anticonceptius moderns, com ara les pastilles o l'implant anticonceptiu, que tenen un paper clau a l'hora de prevenir embarassos no desitjats i embarassos adolescents.
La nova mesura està pendent d'aprovació per part del comitè directiu de l’AIFA, un organisme independent del govern italià. L'Agència ha de renovar el seu mandat aquest estiu, per això els que defensen la gratuïtat de les pastilles volen que la mesura s'aprovi al més aviat possible per garantir que no toparà amb l'oposició d'una nova direcció.
Facilitar l'accés a mètodes anticonceptius va en contra de les polítiques del nou govern italià, liderat per una coalició de partits d'ultradreta que defensen un model de família tradicional. D'altra banda, l’AIFA també ha rebut crítiques de diversos grups conservadors i associacions pro-vida, que consideren que aquests diners es podrien destinar a ajudes socials per a famílies.
L'Agència Italiana del Medicament també ha anunciat que la profilaxi pre-exposició (PrEP), la pastilla que s'utilitza per prevenir la infecció del VIH (el virus que causa la malaltia de la sida) també serà gratuïta. Això permetrà reduir el nombre de contagis, però també estalviar en medicaments antiretrovirals, que són molt més cars i s'administren quan la persona ja s'ha contagiat amb el virus.
Tipus d'anticonceptius
Els mètodes anticonceptius es fan servir per prevenir un embaràs durant les relacions sexuals. Es divideixen bàsicament en tres categories: anticonceptius de barrera, mètodes hormonals i procediments quirúrgics.
Els mètodes de barrera, com els preservatius, són fundes de làtex o altres materials elàstics que recullen el semen i impedeixen l'arribada dels espermatozoides a l'òvul. El preservatiu o condó masculí es col·loca al voltant del penis, mentre que el preservatiu femení es col·loca dins de la vagina.
Els anticonceptius hormonals alliberen hormones que interfereixen en el cicle de l'ovulació, ja sigui inhibint l'activitat dels ovaris o impedint que els òvuls siguin fecundats i s'implantin a l'úter. Les píndoles són el mètode més utilitzat, però també hi ha pegats hormonals, anells vaginals, implants subcutanis (es col·loquen sota la pell) o sistemes intrauterins (a l'úter).
Finalment, hi ha algunes operacions quirúrgiques que permeten evitar la fecundació de manera permanent. En el cas de les dones, la lligadura de trompes de Fal·lopi impedeix que els òvuls vagin dels ovaris fins a l'úter; en els homes, la vasectomia talla els conductes que transporten els espermatozous fora dels testicles.
D'altra banda, cal tenir en compte que no tots els mètodes anticonceptius protegeixen de les infeccions de transmissió sexual. El sistema més efectiu és el preservatiu, que impedeix l'entrada del semen al cos de la dona alhora que evita el contacte entre mucoses i fluids corporals que poden transmetre malalties.
Biaix de gènere en la salut sexual
Tenir accés a mètodes anticonceptius forma part dels drets sexuals i reproductius de totes les persones. Aquests mètodes són especialment importants durant l'adolescència, quan moltes persones comencen a tenir les primeres experiències sexuals, per tal d’evitar un embaràs no desitjat.
Quedar-se embarassada a aquesta edat té conseqüències a nivell personal, professional i econòmic, sobretot per les dones. La majoria de noies embarassades deixen d'estudiar i això limita les seves perspectives de futur. A més, també suposa un risc de mortalitat materna, que afecta principalment les dones als països d'ingressos baixos i mitjans.
El fet que sigui la dona qui es queda embarassada ha fet que, tradicionalment, la responsabilitat de prendre anticonceptius recaigui sobre elles. Un exemple d'això és que hi ha tot tipus de mètodes hormonals per inhibir l'ovulació, però no per bloquejar els espermatozoides del semen masculí, per exemple.
El biaix de gènere en la salut implica que la medicina ha adoptat històricament un punt de vista masculí a l'hora de tractar malalties o desenvolupar medicaments. Els homes han estat els pacients i objectes d'estudi de la majoria d'experiments clínics, mentre que els símptomes i malalties de les dones estan molt menys estudiats.
En aquest sentit, la igualtat de gènere és una de les principals reivindicacions del feminisme en el camp de la salut sexual i reproductiva: no només per tractar millor les malalties, sinó perquè homes i dones tinguin la mateixa responsabilitat a l'hora de prevenir-les i viure una vida plena.