El país més poblat del món registra més morts que naixements per primera vegada en 60 anys
La població de la Xina, el país més poblat del món, va disminuir prop de 850.000 persones l'any passat, segons dades oficials del govern. La població va passar de 1.412,6 milions al 2021 a 1.411,75 milions d'habitants a finals del 2022. Això vol dir que, per primera vegada en 60 anys, van morir-hi més persones de les que van néixer.
La xifra pot semblar poc rellevant, tenint en compte que el país té més de 1.400 milions d'habitants. No obstant això, la dada és important perquè podria marcar l'inici d'una nova etapa de decreixement poblacional, és a dir que, a partir d’ara, la Xina perdrà població en lloc de créixer.
A més de ser el país més poblat del món, la Xina també és la principal potència econòmica a nivell mundial: la seva economia és la genera més ingressos i ha aconseguit créixer fins i tot durant els anys més durs de la pandèmia. Això es deu, sobretot, al fet que té la població activa més gran del món (el nombre de persones en edat de treballar).
La Xina perd població per primera vegada en 60 anys i té el pitjor PIB en mig segle https://t.co/6QshqKf86V pic.twitter.com/vFQ6j2OgZp
— 324.cat (@324cat) January 17, 2023
Durant dècades, la Xina ha estat el país més poblat del món. Fins al punt que el govern xinès va establir al 1979 una sèrie de mesures per limitar el creixement de la població: l'anomenada “política del fill únic” prohibia a les famílies tenir més d'un fill, per evitar que les necessitats de la població (educació, aliments, assistència sanitària) superessin la capacitat l'Estat a l’hora de satisfer-les.
Gairebé mig segle després, aquestes polítiques han provocat una pèrdua de població. També el fet que moltes dones xineses prioritzen la seva vida professional i no volen ser mares. A llarg termini, això podria influir en el mercat laboral xinès i limitar el creixement econòmic. Segons les dades oficials, el percentatge de persones en edat de treballar (de 16 a 59 anys) va passar del 62,5% del total de la població l’any 2021 al 62% l'any passat.
D'acord amb les últimes estadístiques demogràfiques globals, l'Índia (amb 1.408 milions d'habitants) aviat superarà la Xina com el país més poblat del món.
La #població mundial arriba avui als 8⃣.0⃣0⃣0⃣ milions de persones🌍😮, si bé el creixement demogràfic és #desigual a les diferents regions del planeta. Quines conseqüències té l'augment de la població per la #Terra i els seus habitants? 👇🏼https://t.co/WmkzH3ygdb
— Junior Report CAT (@JuniorReportCAT) November 15, 2022
Envelliment demogràfic: un problema global
La pèrdua de població a la Xina té una altra conseqüència: l'envelliment demogràfic. Com que hi ha menys naixements, el percentatge de població de la tercera edat és cada vegada més gran: les persones de 60 anys o més van passar de representar el 18,9% de la població xinesa al 2021, a ser-ne el 19,8% en 2022. És a dir: una de cada cinc persones.
L'envelliment de la població és una conseqüència directa de la millora de la qualitat de vida. En comparació amb el segle passat, gran part de la població mundial té accés a una millor alimentació, el desenvolupament de la tecnologia ha donat lloc a ciutats més segures, mentre que els avenços mèdics han permès salvar més vides.
El cambio en las pirámides de población y el envejecimiento de Europa. pic.twitter.com/eA2LFgMSNx
— El Orden Mundial - EOM (@elOrdenMundial) August 8, 2017
No obstant això, aquest envelliment també suposa un problema per a molts països del món, ja que implica que hi ha menys treballadors i treballadores per produir riquesa. La gent gran no treballa ni paga impostos directes que serveixin per finançar les arques de l'Estat; en canvi, depenen de les pensions per viure i continuar consumint.
A Europa, per exemple, s'espera que el 25% de la població tingui més de 65 anys de cara al 2050. Aquesta situació tindrà importants repercussions en les polítiques públiques, tal com adverteixen les Nacions Unides: els països hauran d'invertir més diners en els sistemes de salut (ja que la gent gran requereix més atenció sanitària), però també desenvolupar més programes d'assistència social per ajudar els ancians més vulnerables.
La dona més longeva del món
La monja francesa Lucile Randon, més coneguda com Sor André, va morir dilluns passat als 118 anys en una residència d'ancians de Toló, al sud de França. Estava considerada la persona més anciana del món de la qual es tenia coneixement.
Sor André va néixer l'11 de febrer del 1904 a Alès, al sud-est de França. Va treballar com a institutriu per a famílies riques de París i, l’any 1944, va ingressar com a monja en un orde religiós on es va dedicar a tasques de caritat, tenint cura de nens durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945) i els anys posteriors.
La religiosa es va quedar a quatre anys de batre el rècord de Jeanne Calment, una dona francesa que va morir al 1997 als 122 anys i que consta com la persona més longeva de la història segons els registres documentals.
Després de la mort de Sor André, la dona més longeva del món és la catalana Maria Branyas, que té 115 anys i viu en una residència a Olot (Girona). Des del seu compte de Twitter (@MariaBranyas112) explica algun dels seus secrets per arribar a aquesta edat i reconeix que la sort i la bona genètica també influeixen en la longevitat.
Molts em pregunten quina dieta segueixo per viure tants anys. Jo sempre he menjat poc, però de tot, i mai he seguit cap règim. No he patit cap malaltia ni he passat per un quiròfan. Penso que la longevitat també és tenir sort. Sort i una bona genètica. I tant important és 👇 pic.twitter.com/wtwvUAMKF3
— Super Àvia Catalana (@MariaBranyas112) December 10, 2022
