4 desembre 2022
spot_img
4 desembre 2022
spot_img

La primera jutgessa negra del Tribunal Suprem

Ketanji Brown Jackson es converteix en la primera dona negra que forma part de l’òrgan judicial més important dels Estats Units

El 7 d'abril, el Senat dels Estats Units va confirmar el nomenament de la jutgessa Ketanji Brown Jackson com a nou membre del Tribunal Suprem, l'organisme judicial més important del país. D'aquesta manera, Jackson es converteix en la primera dona negra que forma part d'aquest tribunal.

L'elecció de Jackson suposa una decisió històrica no només pel que fa a la igualtat de gènere (ara hi ha 3 dones entre els 9 membres del Tribunal), sinó també per donar visibilitat a la comunitat afroamericana, que representa el 12% de la població dels Estats Units i és la segona més nombrosa (per darrere de la comunitat llatina).

Jackson, de 51 anys, ha treballat com a ajudant de diferents jutges i també té experiència com a advocada en casos penals, fet que li atorga un coneixement intern del sistema judicial que no tenen els altres jutges de la cort.

El procés per triar la nova jutgessa del Tribunal Suprem ha estat llarg i complex. El president dels Estats Units, Joe Biden, la va proposar com a candidata a finals de febrer. Un mes després va començar la Comissió Judicial del Senat, durant la qual els senadors van entrevistar Jackson per valorar els seus coneixements i capacitats per assumir el càrrec.

Com que va ser nomenada per un president demòcrata, Jackson ha hagut de fer front a les preguntes dels senadors del Partit Republicà, el partit polític de l'oposició. Els republicans van intentar posar en dubte la seva experiència i van qüestionar algunes de les seves decisions com a jutgessa.

Una cop superada la Comissió Judicial, la nominació va ser ratificada al Senat per 53 vots a favor i 47 en contra. Jackson substituirà el jutge Stephen Breyer, que forma part del Tribunal Suprem des del 1994 i ha anunciat la seva retirada. Amb l'entrada de la nova jutgessa, el tribunal estarà format per sis jutges conservadors i tres progressistes.

El Tribunal Suprem dels Estats Units

La data de fundació del Tribunal Suprem coincideix amb l'entrada en vigor de la Constitució dels Estats Units: el 4 de març del 1789. Feia només sis anys que havia acabat la Guerra d'Independència, en la qual els Estats Units van aconseguir independitzar-se del Regne Unit, i el país estava creant les seves pròpies institucions.

El Tribunal Suprem és el tribunal judicial amb més autoritat del país: resol les apel·lacions de casos jutjats en instàncies inferiors (a nivell estatal o federal) i té la decisió final. Cada any rep més de 7.000 peticions, però resol menys de 100 casos cada any.

El tribunal està format per 9 membres: un president i vuit jutges que ocupen el càrrec per a tota la vida. Per això l'elecció de cada membre és tan important i pot influir en la política del país durant anys o dècades.

Els jutges del Tribunal Suprem són nominats pel president; després han de comparèixer davant d’una Comissió Judicial i, al final, han de superar la votació al Senat (han d'obtenir una majoria simple: 51 vots com a mínim d'entre 100 senadors).

L'última incorporació va ser la jutgessa Amy C. Barrett, proposada per l'expresident Donald Trump d'acord amb les seves idees conservadores: va votar a favor de les estrictes polítiques migratòries del govern Trump i és contrària a l'avortament.

Barrett va substituir Ruth Bader Ginsburg, una jutgessa progressista nomenada pel president demòcrata Bill Cilnton i que va formar part del Tribunal Suprem entre el 1993 i el 2020. Ginsburg es va fer coneguda per la seva lluita per introduir la igualtat de gènere a les lleis del país.

Desigualtat racial als Estats Units

Jackson és la tercera persona negra que ocupa un seient al Tribunal Suprem dels Estats Units, un organisme amb més de 230 anys d'història. Aquesta dada reflecteix la desigualtat racial al país, on la comunitat negra té menys oportunitats d’estudiar i treballar, i sol ser víctima de la discriminació.


La comunitat afroamericana té feines i salaris pitjors i, com a conseqüència, té més probabilitats de patir inseguretat econòmica. Aquesta situació ha empitjorat arran de la pandèmia de covid, d'acord amb un estudi del Pew Research Center, un centre de recerques sociològiques als Estats Units.

D'altra banda, la falta d'inversió pública a les escoles, universitats o hospitals fa que molta gent hagi de recorrer als serveis privats als Estats Units, però no tothom se’ls pot permetre. Com a conseqüència, la desigualtat econòmica té repercussions greus en la salut i l'educació.

D'una banda, l'esperança de vida dels afroamericans era 3,6 anys més curta que la de la població blanca no llatina el 2020, segons dades del cens dels Estats Units. De l’altra, d'acord amb dades oficials, només el 26% dels estatunidencs negres tenen un títol universitari, en comparació amb el 40% d'universitaris blancs.

Per últim, arran de casos com l'assassinat de George Floyd, la població afroamericana ha portat al centre del debat la brutalitat policial que viuen les persones negres als Estats Units, que són víctimes de la discriminació i el maltractament per part de les autoritats.


Trabaja la actualidad en el aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Acceso para estudiantes / Accés per estudiants
Introduce la contraseña para acceder a los materiales:
Introdueix la contrasenya per accedir als materials:



Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -