1 desembre 2022
spot_img
1 desembre 2022
spot_img

La ucraïnesa Maryna Viazovska guanya la medalla Fields

És la segona dona que aconsegueix aquest guardó, considerat el premi Nobel de les Matemàtiques

La matemàtica ucraïnesa Maryna Viazovska, especialitzada en la teoria dels números, ha estat guardonada amb la Medalla Fields, el premi més prestigiós del món en l'àmbit de les matemàtiques. És la segona dona que rep aquest reconeixement en els gairebé 90 anys d'història d'aquest premi.

El jurat ha reconegut el treball de Viazovska a l'hora de resoldre un problema matemàtic plantejat fa més de 400 anys pel científic alemany Johannes Kepler: quina era la millor manera d'agrupar esferes per aprofitar al màxim un espai. L’any 1611, Kepler va exposar que la millor manera era en forma de piràmide, però no ho va demostrar amb números.

La teoria de Viazovska demostra numèricament quina és la millor manera d'emmagatzemar esferes en diferents dimensions: ha treballat durant anys per trobar la solució matemàtica en diferents casos, calculant el resultat fins a 8 i 24 dimensions.

Viazovska té 37 anys i va néixer a Kyiv, la capital d'Ucraïna. Va iniciar la seva recerca postdoctoral a l'Escola de Matemàtiques de Berlín i la Universitat Humboldt (Alemanya): allà va començar a desenvolupar la solució al problema de Kepler, que va presentar el 2016. Actualment treballa a l'Escola Politècnica Federal de Lausana, a Suïssa, una institució pionera on es desenvolupen grans investigacions en l'àmbit científic.

La Medalla Fields s'atorga cada quatre anys i pot haver-hi fins a quatre premiats a cada lliurament. En aquesta edició, també han estat guardonats amb la Medalla Fields el matemàtic francès Hugo Duminil-Copin, el britànic James Maynard, i l'estatunidenc June Huh.

Dones en la ciència

La Medalla Fields va començar a lliurar-se el 1936 i, fins ara, només una dona havia rebut aquesta distinció: la matemàtica iraniana Maryam Mirzakhani, professora a la Universitat de Stanford (Estats Units), que va rebre la medalla el 2014 pels seus estudis sobre la simetria a les superfícies corbes. Maryna Viazovska ha estat la segona.

La figura de les dones al món de la ciència comença a ser reconeguda, però la diferència amb els homes continua sent molt gran. Dels 978 Premis Nobel lliurats entre el 1901 i el 2021, només 58 han estat dones; i d'aquestes, només 22 dones van ser reconegudes en les categories científiques de Física, Química o Medicina.

Segons les dades de les Nacions Unides, menys del 30% d'investigadors i científics a tot el món són dones. Aquesta situació afecta no només al personal de laboratoris o hospitals, sinó també a les carreres tecnològiques del futur, com els desenvolupadors de programari o aplicacions.

Aquesta desigualtat d'oportunitats comença des que les nenes són molt petites: en alguns entorns es manté la falsa creença que les nenes no serveixen per a la ciència (o fins i tot per estudiar). Això impedeix que milions de nenes i adolescents de tot el món puguin crear-se el seu propi futur i ser independents.

D'altra banda, la manca de referents fa que moltes ni es plantegin la possibilitat de dedicar-se a una professió científica, per això és important donar visibilitat a les dones científiques en cada petita fita que assoleixin. La Unió Internacional de Matemàtiques, per exemple, ha creat un Comitè per a les Dones en Matemàtiques amb aquest objectiu.

La desigualtat de gènere en l'àmbit científic s'estén a altres qüestions com la bretxa salarial, la falta de visibilitat o una menor presència en càrrecs de responsabilitat.

El Premi Nobel de les Matemàtiques

La Medalla Fields reconeix els matemàtics menors de 40 anys més destacats per les seves recerques i teories matemàtiques. En aquest sentit, no només se’n premien els descobriments, sinó també el potencial de la seva carrera en un futur.

El premi l'atorga la Unió Internacional de Matemàtiques, una organització que promou la cooperació entre matemàtics d’arreu del món, a més de divulgar el seu treball i els seus descobriments.

No obstant això, el veritable impulsor d'aquest premi va ser el matemàtic canadenc John Charles Fields (1863-1932). Fields va estudiar a la Universitat de Toronto (Canadà) i a la Universitat Johns Hopkins (Estats Units), i a principis del segle XX va viatjar per Europa per conèixer quines teories matemàtiques s'hi estaven desenvolupant.

La Primera Guerra Mundial (1914-1919) va interrompre aquella iniciativa de col·laboració entre científics de diferents països, i fins i tot va fer que alguns s’enemistessin. Així i tot, durant el Congrés Internacional de Matemàtiques del 1924 celebrat al Canadà, Fields va proposar crear uns premis que reconeguessin els grans descobriments matemàtics a nivell mundial i va donar la seva herència per finançar-los.

JC Fields va morir quatre anys abans que es lliurés la primera medalla, que va rebre el seu nom com a reconeixement del seu esperit de cooperació i la seva passió per les matemàtiques.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Acceso para estudiantes / Accés per estudiants
Introduce la contraseña para acceder a los materiales:
Introdueix la contrasenya per accedir als materials:



Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -