La Unió Europea i el govern turc van arribar a un acord perquè Turquia aculli refugiats de pas cap a Europa
L’arribada a Europa de persones que fugien de conflictes al Pròxim Orient, sobretot de Síria, es va intensificar a partir de l’any 2014. Països com Itàlia i Grècia es van veure desbordats per l’allau d’arribades i per això van demanar ajuda a la resta de països europeus.
La Unió Europea (UE) va decidir prendre mesures per ajudar a països com Itàlia, Grècia i Hongria a gestionar aquesta crisi. En primer lloc, es va establir un sistema de quotes de reallotjament, que assignaven un nombre de desplaçats a cada país.
Inicialment es va optar per repartir a 160.000 refugiats a països europeus, distribuint-los proporcionalment en funció d’una sèrie de criteris com la població o l’índex d’atur.
Aquesta mesura ha resultat un fracàs: alguns països s’han rebel·lat i s’han negat a acollir refugiats. Alguns estats, com Hongria, no volen acceptar ni un.
L’acord amb Turquia
Davant la incapacitat de gestionar aquesta arribada massiva de persones, a partir del 2016 es va optar per canviar d’estratègia: ja no es tractava de repartir a aquestes persones per tota la UE, sinó de frenar la seva arribada.
Per fer-ho era necessària la col·laboració de Turquia, un país que es troba entre Grècia i Síria que ja ha acollit a més de dos milions i mitjà de refugiats. La Unió Europea va signar un acord amb Turquia per frenar l’arribada de més refugiats a Europa.
L’acord permetia a la UE retornar a una persona en situació irregular (sense asil) a Turquia, a canvi d’acceptar a algú amb l’estatus de refugiat (amb asil) reconegut a Turquia. A més, Brussel·les donava 3.000 milions d’euros a Turquia per invertir en el benestar dels refugiats al seu territori.
Aquest acord amb Turquia va ser molt criticat per les organitzacions humanitàries, que van acusar a Europa de defugir la seva responsabilitat cap als refugiats.
En el fons, l’objectiu de l’acord és dissuadir a les persones que vinguin a buscar refugi a Europa. Perquè quin sentit té esforçar-se per arribar a les costes europees si saps que et deportaran?
#StopAcuerdo: No al comercio con personas refugiadas https://t.co/QB6BNV5oKB #StopTheDeal pic.twitter.com/1QbHYgMVrC
— Amnistía Internacional España (@amnistiaespana) March 16, 2016
D’aquesta manera, des de l’any passat l’arribada de persones desplaçades s’ha reduït.
Les veus més crítiques consideren una vergonya que la Unió Europea i els seus estats, que defensen els drets humans com un dels seus valors fonamentals, no hagin donat millor resposta a les persones refugiades.