La pobresa i els conflictes armats continuen sent un obstacle perquè milions de nens i nenes vagin a escola
L’educació és un dret fonamental de totes les persones. Aquest dret està recollit a la Declaració Universal dels Drets Humans i a la Convenció sobre els Drets del Nen del 1989. Però, per què és tan important?
L’educació permet que persones desenvolupin la seva personalitat, s’empoderin i duguin una vida més saludable i sostenible. Alhora, estudiar ens permet conèixer la història i la cultura d’altres pobles, aprofundir en altres realitats, i això afavoreix la comprensió, la tolerància i el respecte pels altres.
Garantir l’accés a una educació de qualitat permet que totes les persones disposin de recursos per tenir un futur amb igualtat d’oportunitats. Per això és molt important que els països garanteixin una educació equitativa, inclusiva i de qualitat per a tots i totes. L’educació no pot dependre de la classe social ni pot estar reservada únicament a aquells que puguin pagar-la.
Per tot això, l’Organització de les Nacions Unides (ONU) va proclamar el 24 de gener com el Dia Internacional de l’Educació. A més, l’ONU ha inclòs l’educació als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), que pretenen resoldre els grans problemes globals de cara a l’any 2030.
Desigualtat educativa al món
Malgrat ser un element clau per al desenvolupament i la justícia social, encara existeixen grans desigualtats en l’educació a nivell global. Milions de nens i nenes segueixen sense tenir accés a una educació a causa de factors socials, culturals i econòmics.
Es calcula que 258 milions de nens, nenes i adolescents no van a l’escola a tot el món, segons les dades de l’últim informe de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO). A més, 617 milions no saben llegir i no tenen uns coneixements mínims de càlcul i matemàtiques.
La pobresa continua sent el principal obstacle a l’hora d’accedir a una educació. De vegades, els més petits també han de fer front a altres dificultats: viuen en zones amb conflictes armats o es veuen obligats a treballar des de ben petits.
La situació és especialment vulnerable als països en vies de desenvolupament, on els nens i les nenes tenen moltes menys oportunitats d’anar a l’escola i acabar els estudis que aquells que viuen en països amb rendes més altes. Com a conseqüència, els menors que viuen en aquests països tenen menys opcions de desenvolupar el seu potencial i treballar per tenir un futur digne.
Les nenes, més vulnerables que els seus companys
La desigualtat de gènere també és present en l’educació. Cada vegada hi ha més nenes que van a l’escola arreu del món; ara bé, aquestes s’enfronten a més dificultats que els seus companys a l’hora de rebre una educació de qualitat.
Les nenes, pel fet de ser-ho, es veuen exposades a grans perills com el matrimoni infantil o la violència de gènere, fet que fa més complicat que puguin anar a l’escola o acabar els seus estudis. La situació és especialment complicada a Guinea Equatorial i Tanzània, on les nenes embarassades tenen prohibit anar a escola.
A més, en algunes societats, les nenes adolescents en edat d’anar a l’institut són considerades prou adultes com per treballar, casar-se o tenir fills. Segons l’últim informe de la UNESCO, gairebé cap jove d’un entorn rural pobre acaba l’ensenyament secundari en una vintena de països, la majoria dels quals es troben a l’Àfrica Subsahariana.
El perill d’anar a l’escola en zones de conflicte
Als països afectats per la guerra, anar a l’escola s’ha convertit en una situació molt perillosa per a milions d’escolars. Així, es calcula que el 50% dels menors que no van a escola primària viuen en zones amb conflictes armats.
Prop de 24 milions de nens i nenes no van al col·legi perquè les escoles estan destruïdes, perquè no queden professors o per por d’un possible atac, segons Unicef. Els països del món amb més menors afectats són el Sudan del Sud, Níger i l’Afganistan.
D’altra banda, a causa de la violència i els conflictes, milions de nens i nenes es veuen obligats a abandonar casa seva amb les seves famílies a la recerca d’una nova oportunitat. Parlem de 7,1 milions de nens, nenes i adolescents refugiats en edat escolar. D’aquests, més de la meitat (3,7 milions) no van a l’escola o l’institut, segons ACNUR.
És fonamental que tots els nens i nenes del món puguin rebre una educació de qualitat en un entorn segur, que els permeti convertir-se en individus independents i tenir una vida millor.