Les Drassanes Reials, pedres que expliquen Barcelona
Les Drassanes Reials, un dels grans exemples del gòtic civil català, s’obren a la ciutat amb les activitats de Barcelona 2026, Ciutat Mundial de l’Arquitectura
Si algun dia has passejat per Barcelona, a la zona del Paral·lel o pel final de les Rambles, segur que has vist un edifici enorme de pedra amb arcades i teulades altes. Són les Drassanes Reials de Barcelona, un dels monuments més impressionants de la ciutat i un edifici únic al món.
A diferència de moltes esglésies medievals, aquest edifici no es va construir per anar-hi a resar o per viure-hi. Les Drassanes es van construir per una altra funció molt diferent, la de fabricar galeres, els grans vaixells de guerra que van dominar la Mediterrània durant segles.
Avui, les Drassanes són la seu del Museu Marítim de Barcelona, però l’edifici encara conserva una arquitectura espectacular que ens explica com era Barcelona a l’època medieval i a l’era moderna.
Què eren les drassanes?
Les drassanes eren els tallers del mar. La paraula ve de l’àrab dâr aṣ-ṣinâ’a, que vol dir “casa de la construcció”, i reflecteix el contacte entre cultures a la Mediterrània medieval.
Una drassana és l’espai on es construeixen, es reparen i es mantenen vaixells. A ciutats com Barcelona, les drassanes van ser essencials per fabricar galeres i sostenir tant el comerç com la guerra marítima.
Un edifici que va néixer fora muralles
Les Drassanes Reials es van començar a construir entre els anys 1282 i 1285, durant el regnat del rei Pere el Gran. En aquell moment, Barcelona era el port més important de la Corona d’Aragó, i necessitava un espai per construir vaixells de guerra, les galeres. Eren un tipus de vaixells llargs i estrets, impulsats principalment per rems, pensats per a la guerra ràpida i el control del Mediterrani.
El lloc escollit era perfecte. Les drassanes ocupaven una zona de platja llarga, al costat de les Rambles, fora les muralles del segle XIII i a tocar del mar, cosa que permetia entrar i treure les galeres del mar amb facilitat.
Gòtic civil català, una arquitectura pràctica
Tot i que les Drassanes van néixer a l’edat mitjana, l’edifici que veiem avui no és completament medieval, sinó que es va ampliar i reformar en segles posteriors. Gran part del conjunt actual, de fet, correspon als segles XVI i XVII.
Però hi ha una cosa sorprenent, malgrat tots aquests canvis, i és que l’edifici manté sempre el mateix estil arquitectònic, anomenat gòtic civil català.
Aquest estil es caracteritza perquè busca formes simples i sòlides, crea espais amplis i diàfans, evita l’excés de decoració i aposta per una arquitectura funcional però monumental
L’edifici està format per moltes naus que servien per construir i guardar galeres. Aquestes naus permetien treballar amb embarcacions molt grans i protegir-les del sol, del vent i de les tempestes.
Les Drassanes eren una fàbrica però també eren un espai estratègic. Originàriament tenien quatre torres defensives, tot i que avui només se’n conserven dues: la Torre de Ponent i la Torre de Llevant (visible des del jardí del museu).
Les marques dels picapedrers
Si et fixes bé en alguns pilars, hi pots trobar petites marques gravades a la pedra. Són les marques dels picapedrers, els artesans que tallaven els carreus -blocs de pedra- que es van utilitzar per a la construcció d’aquest edifici monumental.
Aquestes marques servien per identificar la feina feta per cada treballador. A les Drassanes se n’han trobat centenars amb forma d’estrelles, cercles, creus, triangles i altres símbols.
Un edifici que s’ha adaptat al llarg dels segles
Les Drassanes no sempre han estat un museu. Durant segles van ser un gran centre industrial de construcció naval. Però amb el temps, les galeres van deixar de ser útils i l’edifici va canviar de funció. Llavors va passar de ser des d’un arsenal militar, fins a parc d’artilleria passant per caserna i foneria de canons.
Al segle XX, fins i tot hi va haver projectes per enderrocar una part de l’edifici. Però es va salvar gràcies a la mobilització ciutadana i a arquitectes com Adolf Florensa, que va impulsar-ne la restauració i la creació del museu.
L’arquitectura és protagonista
Amb motiu de la celebració de Barcelona 2026, Capital Mundial de l’Arquitectura, el conjunt patrimonial de les Drassanes Reials es converteix en un dels millors llocs per entendre com l’arquitectura pot explicar la història d’una ciutat.
És per això que el Museu Marítim de Barcelona prepara un programa especial d’activitats per apropar les Drassanes al públic general, especialment a famílies, centres educatius i joves.