29 març 2024
spot_img
29 març 2024

L’Església catòlica contra l’avortament

La religió catòlica és contrària a interrompre l’embaràs sense tenir en compte els motius que el poden provocar

L’avortament sempre ha estat un tema molt polèmic per a la religió, encara que amb diferències. Algunes religions com el judaisme o l’islam preveuen la possibilitat d’avortar en casos concrets, com la violació o si hi ha un risc per a la mare, mentre que d’altres s’hi oposen del tot.

El catolicisme és una de les religions més estrictes pel que fa a la interrupció voluntària de l’embaràs.

La Bíblia, el llibre sagrat de la religió cristiana, reconeix que totes les vides humanes són sagrades i, per tant, considera que un avortament és posar fi a una vida que s’està gestant.

Per aquest motiu l’Església catòlica —una de les institucions religioses més importants i influents del món— s’oposa a la pràctica de l’avortament en qualsevol circumstància, encara que el diagnòstic prenatal mostri malformacions en el fetus o l’embaràs suposi un perill per a la salut de la dona.

Aquesta postura influeix en més de 1.300 milions de creients catòlics d’arreu del món.

 

Oposició històrica

La religió catòlica és una de les branques del cristianisme, una religió sorgida fa 2.000 anys. Al llarg d’aquest temps, han existit diferents postures sobre grans qüestions relacionades amb la moral cristiana.

Dos dels teòlegs més importants del cristianisme, sant Agustí (354-430) i sant Tomàs d’Aquino (1225-1274), van defensar en els seus tractats que l’embrió no posseïa ànima fins que no tenia forma humana.

Encara que cap passatge de la Bíblia condemna explícitament l’avortament, amb el pas del temps es va acabar imposant la visió antiavortista dins del cristianisme.

El 1869, durant el papat de Pius IX (1846-1878), es va decretar que els embrions posseïen ànima des del moment de la seva creació. La decisió va ser presa després d’examinar un embrió amb un rudimentari microscopi de l’època, amb el qual suposadament van veure persones diminutes dins.

Unes dècades més tard, el 1930, el Papa Pius XI va dictaminar que la vida de la mare i la del fetus són sagrades per igual i que ningú no té autoritat per eliminar-les.

A partir de llavors, els successius caps de l’Església catòlica han adoptat i defensat la mateixa posició. L’actual Papa de Roma, l’argentí Francesc I, va fer l’any passat unes declaracions en què comparava la interrupció voluntària de l’embaràs amb un assassinat.

 

La figura de la dona dins de l’Església catòlica

Al llarg de la història, l’Església catòlica ha relegat la dona a un segon pla. En l’esfera social, s’espera que la dona mostri una actitud devota i subordinada a la figura de l’home i la vida familiar.

En l’àmbit religiós, les dones ocupen les posicions més baixes de la jerarquia eclesiàstica, no poden participar en la presa de decisions de l’Església ni celebrar cerimònies religioses com l’eucaristia.

L’Església va aprofitar la seva influència en l’educació durant els segles XIX i XX per difondre aquests valors i principis sobre la dona entre la societat. Molts ordes religiosos van crear les seves pròpies escoles i centres educatius, que reforçaven aquest model.

Dins de la mentalitat catòlica, l’avortament era una qüestió indefensable i aviat es va convertir en un tema tabú per a moltes famílies.

Així i tot, dins del catolicisme existeixen moviments que difereixen de la postura oficial. Diverses associacions de dones catòliques defensen la legalització de l’avortament per motius de salut i els drets de les dones embarassades a decidir sobre els seus propis cossos.

Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!

 

 

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -