10 desembre 2022
spot_img
10 desembre 2022
spot_img

Matança de civils a Ucraïna

El govern ucraïnès denúncia un genocidi a la localitat de Butxa i la comunitat internacional demana que s'investigui Rússia per crims de guerra

Sis setmanes després de l'inici de la guerra a Ucraïna, continuen arribant notícies sobre els efectes devastadors del conflicte. Les tropes russes han bombardejat ponts, carreteres i centrals energètiques, però també edificis d'habitatges, hospitals i escoles. Un total de 1.417 civils han mort, segons l'últim recompte de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans.

A finals de març, Rússia va anunciar que havia acabat la primera part de la seva “operació militar especial” i que a partir d'ara se centraria en el Donbass, una regió a l'est d'Ucraïna on la majoria de la població és d'origen rus. L'objectiu final del president rus, Vladímir Putin, és annexionar aquesta regió dins de Rússia.

La retirada de les tropes russes del centre i el nord d'Ucraïna ha permès alliberar algunes ciutats que havien estat ocupades durant la invasió. És el cas de Butxa, un municipi de prop de 30.000 persones als afores de Kíiv, que ha estat recuperat per l'exèrcit ucraïnès aquest cap de setmana.

Quan hi van arribar, els soldats van trobar desenes de cossos de persones assassinades al mig del carrer o als patis de les cases. Alguns dels cadàvers tenien els peus i mans lligats, fet que podria indicar que van ser executats.

Les autoritats locals de Butxa asseguren que els soldats russos van matar més de 400 persones, incloent-hi famílies senceres, ancians i nens. Durant l'ocupació, els veïns intentaven recuperar els cossos d'amagat de les tropes russes, que patrullaven els carrers, per enterrar-los en fosses comunes.

La comunitat internacional i les organitzacions humanitàries han qualificat els fets com a “crims de guerra”. El president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, considera que la matança de civils de Butxa representa un genocidi que ha de ser investigat per la Cort Penal Internacional de la Haia.

El govern ucraïnès tem que els propers dies es descobreixin nous casos com la massacre de Butxa. Fins ara, s'han documentat 1.200 crims de guerres a Ucraïna. 

Per part seva, el Ministeri de Defensa de Rússia nega les acusacions i assegura que són informacions falses divulgades pel govern d'Ucraïna. Malgrat això, periodistes i mitjans de comunicació de tot el món que s'han traslladat fins a Butxa corroboren els fets.

Què són els crims de guerra?

Els crims de guerra són infraccions greus del dret internacional humanitari que tenen lloc durant una guerra. Aquestes normes van ser creades després de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), el pitjor conflicte de la història, i tenen com a objectiu protegir la població civil dels atacs i la violència enmig d'un conflicte armat.

L'assassinat o maltractament de civils o presoners de guerra, la captura i execució d'ostatges, la destrucció injustificada de poblacions, l'espoli o el genocidi són alguns exemples d'aquests crims.

Els crims de guerra no prescriuen i són jutjats per la Cort Penal Internacional (CPI), un tribunal de justícia internacional situat a la Haia (Països Baixos). La CPI jutja les persones acusades de cometre crims de guerra i altres violacions greus de drets humans, com l'expresident serbi Slobodan Milosevic per la seva responsabilitat en la Guerra dels Balcans.

El funcionament d'aquest tribunal està regulat pel Tractat de Roma, que va ser aprovat el 1998 a les Nacions Unides. No obstant això, alguns països van votar-hi en contra, com els Estats Units, Israel, Qatar o la Xina.

Ni Rússia ni Ucraïna han ratificat el Tractat de Roma, per la qual cosa la CPI no té autoritat per acusar Vladímir Putin i acusar-lo pels crims de guerra. Ara bé, després de la massacre de Butxa, el govern ucraïnès podria sol·licitar a la cort internacional que investigui els crims comesos per les tropes russes dins el seu territori.

El límit entre la imatge i la informació

Les imatges dels cossos als carrers de Butxa han donat la volta al món i han aparegut en tota mena de mitjans de comunicació: televisions, diaris i revistes digitals, xarxes socials…

La guerra d'Ucraïna s'ha convertit en un conflicte mediàtic, retransmès en directe dia a dia per periodistes que narren els efectes de les bombes i els trets, però també les conseqüències per a la població d'Ucraïna. Són imatges molt dures, que mostren en primera persona la violència, el dolor i la tragèdia de la guerra.

I també plantegen un dilema: Cal mostrar imatges tan dures i cruentes per explicar el que passa? Per alguns periodistes, les fotos i vídeos de cadàvers poden ferir la sensibilitat dels espectadors, però també aconsegueixen remoure consciències.

Al mateix temps, el desenvolupament d'internet i les noves tecnologies ha permès que qualsevol persona que tingui un mòbil amb càmera pugui informar. Aquesta revolució comunicativa es converteix en una arma de doble tall: pot donar ales a la desinformació i les fake news, però també és un altaveu per als més vulnerables.

En aquest cas, les imatges de Butxa també serveixen com a testimoni d'uns crims que el govern de Rússia insisteix a negar.

Treballa l’actualitat a l’aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Acceso para estudiantes / Accés per estudiants
Introduce la contraseña para acceder a los materiales:
Introdueix la contrasenya per accedir als materials:



Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -