25 juny 2024
spot_img
25 juny 2024

Natalitat: una qüestió d’Estat?

El nombre de naixements a França va caure considerablement el 2023 i, per pal·liar la situació, el govern de Macron ha demanat un “rearmament demogràfic”

Mai, des del final de la Segona Guerra Mundial, no havien nascut tan pocs nadons a França. El 2023, només en van néixer 678.000, un 6,6% menys que el 2022. Des del 2011, el nombre de naixements no ha deixat de caure en aquest país, que fins ara tenia la taxa de fecunditat total més gran de la Unió Europea.

La taxa de fecunditat és el nombre mitjà de fills que naixerien d'una dona al llarg de la vida en edat fèrtil (capacitat d'ovular i quedar embarassada). A França, aquesta taxa actualment arriba al valor de 1,68 fills per dona, mentre que el 2011 la dada arribava fins als 2,01 fills.

No és un cas excepcional el del país gal. Espanya va batre el seu propi rècord de baixa natalitat, amb menys de 300.000 naixements el 2023. Per fer-nos una idea de les conseqüències, el 2037 les escoles espanyoles tindran un milió de nens menys, segons el darrer informe elaborat pel centre de polítiques econòmiques EsadeEcPol.

En les darreres dècades, els europeus han tingut menys fills, cosa que explica en part l'alentiment del creixement demogràfic de la regió. Aquesta situació de baixa natalitat preocupa els governs dels països i, per aquesta raó, molts tracten de posar en marxa mesures per combatre els problemes demogràfics.

Les males xifres de natalitat del 2023 van desencadenar una reacció immediata per part d'Emmanuel Macron. El president francès ha parlat de “rearmament demogràfic”, un pla per impulsar la natalitat i revertir la tendència dels darrers anys.

En concret, Macron proposa eliminar el permís de paternitat i substituir-lo per un “permís de naixement” de sis mesos i més ben remunerat, tant per a mares com per a pares. El seu govern també valora la possibilitat de fer un examen ginecològic gratuït per a les dones als 25 anys i una anàlisi d'esperma per als homes per detectar si hi ha problemes de fertilitat.

Un canvi de tendència

La baixa natalitat és una tendència a tots els països de la Unió Europea que s'explica per una gran varietat de factors, tant socials com econòmics.

D'una banda trobem la precarietat. La inestabilitat laboral, els salaris baixos i la manca de seguretat financera poden crear un entorn poc propici per a la formació d'una família. Això fa que moltes persones es vegin obligades a posposar la decisió de tenir fills o directament han d'optar per no tenir-ne.

El cost de vida creixent, amb un augment de la inflació, és un altre element significatiu. Les despeses en habitatge, educació i altres aspectes bàsics com l'alimentació poden ser un inconvenient, especialment si ho sumem a la precarietat que travessen molts joves. Aquestes despeses poden ser un obstacle important per a la criança dels fills.

L'absència de polítiques de suport a la maternitat, com ara permisos parentals pagats, serveis de cura infantil assequibles i ajuts a la conciliació, també pot contribuir a la decisió de no tenir fills. La manca d‟aquestes infraestructures pot augmentar la pressió econòmica i logística sobre les famílies.

Un altre factor és la inquietud creixent de les noves generacions davant del canvi climàtic i els problemes mediambientals. La consciència ambiental i la preocupació per l'impacte ecològic de tenir fills són consideracions cada cop més presents en les decisions de planificació familiar. 

La possibilitat de triar

Durant molts anys, les societats occidentals van presenciar una marcada tendència cap a famílies més nombroses, on les dones van assumir els rols de cura i criança de diversos fills. Tot i això, a mesura que avançava el temps i amb l'impacte del moviment feminista, la perspectiva de la maternitat s'ha redefinit.

El feminisme ha desafiat les normes de gènere tradicionals, proporcionant a les dones més autonomia i capacitat de decisió sobre les seves vides, inclosa la seva elecció a l'hora de tenir fills. La maternitat ja no es percep exclusivament com una “obligació” social, sinó com una opció que les dones poden valorar i decidir segons les pròpies metes i desitjos.

Això també ha estat marcat per la participació creixent de les dones a l'àmbit laboral. La idea que el principal propòsit de les dones era la maternitat i la cura de la llar va començar a qüestionar-se fa uns anys, donant pas a una comprensió més equitativa dels seus rols a la societat.
Per això, podem dir que la maternitat ja no es percep com l'únic camí per a la realització personal de les dones, sino que ara l'elecció de tenir fills es considera una decisió personal en el marc d'un ventall més ampli d'opcions.

 Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Restricted Content
To view this protected content, enter the password below:



Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -