Almenys cinc persones han mort en un nou atac armat a la ciutat de Louisville, a l'est del país
Un home de 23 anys ha matat cinc persones en un banc del centre de Louisville, la ciutat més gran de l'estat de Kentucky, a l'est dels Estats Units. El jove, que duia un rifle i va retransmetre el tiroteig en directe a les xarxes socials, va morir durant l'intercanvi de trets amb la policia.
L'atacant era un treballador del banc al qual havien anunciat que seria acomiadat. Va entrar a l'oficina bancària a primera hora del matí, abans que obrís les portes al públic, i va començar a disparar contra el personal. La policia va arribar-hi uns minuts més tard i va abatre l'atacant sense negociar-hi, per evitar que continués disparant contra més gent.
El tiroteig ha deixat sis víctimes mortals: cinc treballadors del banc i el mateix atacant. A més, hi ha nou persones ferides, entre les quals dos agents de policia (un dels quals està en estat crític).
Durant els primers mesos del 2023 ja s'han produït més de 140 tirotejos massius als Estats Units, segons dades de Gun Violence Archive, una organització que duu a terme un recompte de tots els atacs armats al país (es consideren “massius” quan hi ha més de quatre víctimes mortals).
Aquest tiroteig se suma al que hi va haver fa dues setmanes en una escola de Nashville, la capital de l'estat de Tennessee. En aquest cas hi va haver sis morts, tres professores i tres nens. L'atacant, una dona de 28 anys, havia estat estudiant del centre.
El president estatunidenc, Joe Biden, ha lamentat l'atac de Louisville i ha denunciat el bloqueig del Partit Republicà a l'hora de reformar les lleis que regulen la possessió d'armes al país.
Demòcrates i Republicans: enfrontats per les armes
El debat sobre les armes fa temps que està molt present entre la població estatunidenca. els Estats Units és un dels països amb major densitat d'armes per habitant i amb una taxa més elevada d'assassinats per armes de foc.
D'una banda, hi ha els partidaris de limitar l'accés a les armes per evitar que hi hagi més atacs, una posició representada majoritàriament pel Partit Demòcrata. De l'altra, hi ha els qui defensen el dret individual de cada persona a dur una arma per defensar-se i fins i tot disparar els atacants, postura del Partit Republicà.
Després del tiroteig a l'escola de Nashville, centenars d'estudiants i professors van organitzar una protesta per demanar al govern de l'estat lleis més estrictes sobre el control d'armes. La Cambra de Representants de Tennessee té majoria republicana i els legisladors estan en contra de limitar l'ús de les armes.
La mobilització va arribar fins a la seu del govern de Tennesse i va obligar a interrompre l'activitat política a l'hemicicle. A la protesta també hi van participar Justin Jones, Justin Pearson i Gloria Johnson, tres representants del Partit Demòcrata de Tennessee, que criticaven les polítiques del govern republicà.
La Cambra de Representants va decidir expulsar Jones i Pearson (la votació contra Johnson no va obtenir prou vots) per interrompre la sessió parlamentària. Fins ara, en la història política de Tennessee només s’havia expulsat dos representants: el 1980, quan un congressista va demanar un suborn, i el 2016, quan un altre congressista va ser acusat d'abús sexual.
El legislador Justin Jones ha pogut recuperar el seu càrrec a la Cambra de Representants dies després de l'expulsió: el districte que representava ha convocat eleccions per cobrir la seva vacant i els votants l’han tornat a escollir. L'altre legislador, Justin Pearson, podria ser restituït els propers dies.
Les armes als Estats Units
En tot l’any 2022 es van produir 646 tirotejos massius als Estats Units i més de 44.000 persones van morir per violència amb armes de foc, segons Gun Violence Archive.
Aquestes xifres tan altes de tirotejos tenen una relació directa amb les lleis del país. La Constitució dels Estats Units estableix que els ciutadans tenen dret a tenir i dur armes. A més, hi ha una llei federal (aplicable a tots els estats del país) que estableix que l'edat legal per adquirir algunes armes són els 18 anys.
Els Estats Units només representen el 4% de la població mundial, però els seus ciutadans posseeixen gairebé el 40% de les armes de foc de tot el món, segons les últimes dades de Small Arms Survey. En total, al país hi ha gairebé 400 milions d'armes en mans de civils, en comparació amb els 331 milions d'habitants.
Avui dia, el control d'armes provoca una gran divisió social. Els defensors de les armes creuen que no hauria d'existir cap control per part de l'Estat a l’hora de comprar-les i portar-les. Segons aquest sector, les armes són un mecanisme de defensa davant de situacions de perill.
No obstant això, després de l'augment de tirotejos massius dels últims anys, cada vegada hi ha més persones a favor de fer-ne un control més estricte. Aquesta postura és la que defensa l'actual govern. No obstant això, els demòcrates no compten prou suport al Congrés ni al Senat per endurir les lleis de compra i possessió d'armes, i el sector dels fabricants d'armes continuen tenint una gran influència en la política nord-americana.