Segons la nova legislació aprovada pel parlament neozelandès, serà il·legal vendre cigarrets a qualsevol persona nascuda a partir del 2009
Nova Zelanda ha decidit plantar cara al tabac, una de les principals causes de malalties cardiovasculars, respiratòries i de càncer. Així, el parlament neozelandès ha aprovat una nova llei que prohibirà comprar cigarrets o productes derivats del tabac a les persones nascudes a partir del 2009 (ara tenen 13 anys).
La llei entrarà en vigor a partir de l'any que ve i tindrà una aplicació gradual, això vol dir que l'edat mínima per comprar tabac anirà augmentant amb el pas dels anys. D’aquí 50 anys, per exemple, només les persones que tinguin 63 anys o més podran comprar tabac. L'objectiu és que, en un futur, Nova Zelanda sigui un país lliure de fum.
La normativa també limita la quantitat d'establiments que poden vendre tabac, que passarà dels 6.000 actuals a 600 a tot el país. A més, es rebaixarà el nivell de nicotina que poden portar aquests productes, per tal que siguin menys addictius.
D'altra banda, la nova mesura permetrà estalviar més de 3.000 milions de dòlars al sistema de salut de Nova Zelanda, ja que els casos de tabaquisme disminuiran i els hospitals i centres de salut no hauran de tractar les malalties provocades pel consum de tabac.
Nova Zelanda és un dels països amb un índex més baix de tabaquisme al món. Segons dades oficials publicades al novembre, només el 8% dels adults eren fumadors habituals, una xifra que ha anat disminuint amb els anys (al 2021, la població fumadora representava el 9,4% i fa una dècada, el 16,4%).
Malgrat això, les dades també indiquen que el consum de tabac entre els joves és més freqüent, sobretot en el cas dels cigarrets electrònics o vapers: gairebé 1 de cada 3 persones de 18 a 24 anys (22,9%) fuma diàriament amb aquests dispositius.
Les xifres de tabaquisme també reflecteixen una desigualtat econòmica i social. El consum de tabac és més gran entre les classes socials més pobres, com els indígenes maoris o els pobles del Pacífic, que tenen 4 vegades més probabilitats de ser fumadors habituals.
Per aquests grups de població, fumar resulta més barat que adoptar hàbits saludables (menjar verdura i peix, evitar el menjar porqueria o fer exercici). Això resulta en una salut pitjor per a les persones amb menys recursos.
Una amenaça per a la salut i el medi ambient
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) considera el tabaquisme una de les principals amenaces per a la salut pública. Cada any provoca més de 8 milions de morts, de les quals 1,2 milions són persones no fumadores que han estat exposades al fum del tabac.
L’any 2020 (últim any del qual hi ha dades disponibles), el 22,3% de la població mundial consumia tabac. Això representa uns 1.300 milions de persones a tot el món, i la gran majoria (més del 80%) viu en països amb ingressos mitjans o baixos, una mostra més que el tabaquisme és un trastorn derivat de la desigualtat.
Segons l'OMS, la població d'aquests països és més vulnerable als anuncis i campanyes publicitàries de la indústria tabaquera i també tenen menys recursos per accedir a una alimentació i hàbits saludables. D'altra banda, el tabaquisme augmenta la pobresa perquè les llars gasten en tabac uns diners que podrien dedicar a necessitats bàsiques, com l'alimentació o l'habitatge.
La nicotina del tabac és una substància altament addictiva i pot afectar els pulmons i la circulació de la sang, a més de ser un factor de risc en 20 tipus de càncer. En el cas de la covid-19, els fumadors tenen més probabilitats de desenvolupar símptomes respiratoris greus.
Finalment, el tabac també té efectes sobre el medi ambient. D'una banda, les plantacions de tabac són una de les principals causes de desforestació, també a l'hora de fabricar els paquets de tabac; de l’altra, el consum de tabac genera emissions de CO₂ i produeix grans quantitats de residus: cada dia es llencen 10.000 milions de burilles al terra, ja sigui a la ciutat o en entorns naturals.
Els interessos ocults del tabac
Malgrat ser un dels hàbits més perjudicials per a la salut, el tabac continua sent un producte legal a la majoria de països. Això es deu al fet que la indústria tabaquera mou grans quantitats de diners i els seus interessos econòmics passen per davant de les advertències sanitàries.
Als Estats Units, per exemple, un estudi de la Societat Americana contra el Càncer calcula que les pèrdues econòmiques provocades pel tabac (gairebé 900.000 milions de dòlars derivats del tractament en hospitals, baixes per malaltia o morts) són 10 vegades superiors als guanys obtinguts per la venda de tabac, que recapta 92.000 milions a l'any.
Així i tot, els governs i institucions com l'OMS continuen desenvolupant accions per a prevenir el tabaquisme. Entre les polítiques públiques més habituals està la creació d'espais lliures de fum (hospitals, escoles, parcs infantils), prohibir la publicitat de tabac i llançar programes d'ajuda per a deixar de fumar. Però, sens dubte, la mesura més efectiva és augmentar els impostos i encarir el preu dels paquets.
Els estudis també mostren que cada vegada hi ha més fumadors joves. Un estudi de la prestigiosa revista mèdica The Lancet destaca que el 90% dels nous fumadors van començar a fumar abans dels 25 anys. En aquest sentit, promoure campanyes anti-tabac entre els adolescents és la clau per a combatre l'epidèmia de tabaquisme.