Un error als servidors de la xarxa social ha provocat la caiguda de diverses aplicacions i ha causat pèrdues milionàries
El dilluns 4 d'octubre, les xarxes socials Facebook i Instagram i el servei de missatgeria instantània WhatsApp van deixar de funcionar de manera massiva a tot el món. L'apagada es va allargar durant hores i va afectar milers de milions d'usuaris que van estar desconnectats gran part del dia.
Al principi es va especular sobre un possible atac informàtic, però després es va descobrir que l'origen de l'apagada estava en uns problemes tècnics als servidors de Facebook. Com que WhatsApp i Instagram són propietat de Facebook, utilitzen els mateixos servidors i també van quedar afectats.
Facebook ha emès un comunicat en el qual explica que l'apagada ha estat provocada per una sèrie de canvis en la configuració dels routers troncals. Aquests routers coordinen el tràfic de dades entre els servidors de Facebook, que estan repartits per tot el món, així que quan un dels servidors ha fallat ha provocat un efecte dòmino i ha afectat tota la xarxa.
El problema va trigar a solucionar-se perquè la caiguda del sistema va afectar també la xarxa interna de la companyia, de manera que els treballadors de Facebook no van poder accedir a les instal·lacions perquè les targetes d'identificació tampoc funcionaven. Com que no podien accedir als seus ordinadors ni a la xarxa interna, van trigar més a reconfigurar els routers.
La caiguda de Facebook, Instagram i WhatsApp va tenir una gran repercussió als mitjans de comunicació i a internet, on els usuaris d'altres xarxes socials especulaven sobre què podria haver passat i es preguntaven quan es recuperaria el servei.
Twitter va ser un dels més beneficiats per l'apagada de Facebook. Malgrat no ser una de les plataformes més utilitzades a nivell mundial (no està entre les 10 primeres), es va convertir en altaveu dels usuaris afectats i va saber aprofitar l'ocasió per tractar la situació amb humor.
Conseqüències econòmiques per Facebook
Facebook és la xarxa social més utilitzada del món amb més de 2.800 milions d'usuaris actius, segons dades de Statista. El seu propietari, Mark Zuckerberg, va crear el projecte quan estudiava a la universitat i en pocs anys el va convertir en un negoci multimilionari. Actualment, Zuckerberg és la cinquena persona més rica del planeta, segons la llista que realitza cada any la revista econòmica Forbes.
El 2012, Facebook va comprar Instagram perquè veia potencial d'aquesta xarxa social basada en la imatge i volia evitar la competència que podia representar. Dos anys més tard, el 2014 va adquirir WhatsApp, que actualment és la tercera aplicació més utilitzada a tot el món amb 2.000 milions d'usuaris.
No obstant això, l'apagada d'aquesta setmana ha passat factura. Durant el matí del dilluns, quan encara no se sabia el motiu de la caiguda de les aplicacions, les accions de Facebook van perdre gairebé un 5% del seu valor a la borsa. Això suposa que Zuckerberg ha perdut 6.000 milions de dòlars i ha baixat al 6è lloc de la llista Forbes.
Una altra de les conseqüències és que molts usuaris han optat per descarregar-se altres aplicacions de missatgeria instantània, com Telegram o Signal, i això ha restat usuaris a WhatsApp.
El pes de les xarxes socials en la salut mental
La caiguda simultània de Facebook, Instagram i WhatsApp va ser un dels temes més comentats a les notícies, però també a les converses del carrer i en altres plataformes d'internet. Això dóna una idea de la importància de les xarxes socials i fins a quin punt influeixen en la nostra manera d'expressar-nos, entretenir-nos i fins i tot relacionar-nos.
En els últims mesos, diferents estudis han alertat sobre com les xarxes poden afectar la nostra salut mental. Cada vegada passem més temps connectats i això pot influir en la nostra autoestima i estat d'ànim. A les xarxes socials ens esforcem per mostrar una imatge perfecta de nosaltres mateixos, encara que a la vida real no ens hi sentim.
Precisament, dilluns es va fer pública la identitat de l'extreballadora de Facebook que va filtrar documents interns en els quals la companyia reconeixia la pressió estètica i psicològica d'Instagram sobre les adolescents. Frances Haugen denuncia que els directius de Facebook no fan res per evitar-ho perquè prefereixen continuar obtenint beneficis i exigeix al govern dels Estats Units lleis per evitar-ho.
D'altra banda, cal recordar que res a internet és gratuït. Encara que ens descarreguem aplicacions de manera gratuïta, quan les utilitzem estem donant accés a les nostres dades personals i publicacions, una informació molt valuosa que les companyies d'internet venen per fer estudis de mercat, analitzar quines tendències tenen més èxit, quins són els temes més comentats…
Per això és important llegir la política de privacitat de les aplicacions que utilitzem i dedicar un temps a configurar els ajustos de privacitat per evitar que la nostra activitat a internet quedi registrada.