24 abril 2024
spot_img
24 abril 2024

Portugal defensa el dret a l’habitatge

El govern portuguès aprova diverses mesures per garantir l'accés a l’habitatge i frenar l'especulació immobiliària

El dret a l'habitatge és un dret universal que permet a les persones tenir un espai on sentir-se segures, dormir, alimentar-se, estar amb la seva família i crear el seu propi projecte vital. Malgrat això, per milions de persones, aquest dret no està garantit.

Parlem de persones a països en conflicte o regions sense recursos, on és molt difícil tenir accés a un habitatge digne que compleixi amb unes mínimes condicions de seguretat, confort i higiene. Però també dels països més rics, on el mercat immobiliari ha disparat els preus de les cases i ha deixat milers de persones al carrer o en habitatges precaris.

Davant aquesta situació, alguns governs han començat a actuar per limitar el preu de l'habitatge i garantir aquest dret a la ciutadania. És el cas de Portugal, que prohibirà noves llicències de pisos turístics, que són habitatges que es destinen al lloguer temporal per a visitants que estan de pas. Això proporciona grans beneficis als propietaris, que obtenen molts diners en pocs dies.

El problema d'aquest model de negoci és que deixa sense opcions d’habitatge moltes persones locals, sobretot al centre de les ciutats, perquè són les zones més turístiques. Els propietaris prefereixen guanyar més diners llogant un pis uns dies al mes que tenint un lloguer mensual amb una família, per exemple, que paga un preu fix establert per contracte.

D'altra banda, el govern portuguès també ha anunciat l'eliminació dels golden visa, un visat especial que concedeix el permís de residència a Portugal a canvi de fer-hi inversions: comprar immobles, crear empreses, invertir en projectes locals... Aquesta mesura es va implantar per atreure diners i promoure l'economia, però a llarg termini les inversions s'han destinat a habitatges de luxe o per a estrangers, no per a la població local.

Portugal segueix els passos del Canadà, que fa un mes va presentar una nova llei que prohibeix comprar cases als estrangers que no visquin de manera permanent al país. Aquesta mesura té com a objectiu evitar l'especulació immobiliària, que converteix les cases en mercaderies en lloc de considerar-les un dret fonamental.

El problema de l'habitatge a les ciutats

Des del segle passat, milions de persones s'han traslladat del camp a les grans ciutats, on es concentren la majoria d'empreses i oportunitats de feina. Avui dia, més de la meitat de la població mundial viu en entorns urbans i dues terceres parts ho faran de cara al 2050, segons dades del Banc Mundial.

En aquest context, la dificultat per accedir a un habitatge digne és un dels principals problemes. A l'alta demanda se sumen altres factors com els pisos turístics o els inversors estrangers, que converteixen edificis d'habitatges en apartaments de luxe i provoquen una pujada de preus generalitzada.

Les conseqüències d'aquest model immobiliari afecten la població local i, especialment, a les persones amb menys recursos econòmics. Quan el preu del lloguer puja, moltes persones han de marxar del barri on han viscut tota la vida. Aquest procés es diu gentrificació: quan els veïns de classes més baixes acaben substituïts per gent amb un nivell econòmic superior. Això repercuteix també en els negocis tradicionals, les entitats locals i la vida comunitària.

Els ajuntaments no solen tenir competència per regular els preus de l'habitatge, així que la responsabilitat recau en el govern de cada país. Ara bé, els governs tampoc poden obligar els propietaris a llogar els seus pisos per un preu més baix o en contractes de llarga durada, perquè això aniria en contra de la llei del mercat i del seu dret a fer negoci.

El que sí que poden fer és aprovar mesures per promoure un lloguer accessible, com cedir terrenys a cooperatives d'habitatge perquè construeixin allotjaments a un preu accessible, o llogar els pisos de propietaris privats i actuar com a avaladors per garantir-ne el pagament. També poden oferir beneficis fiscals als arrendadors que ofereixin els pisos a un preu assequible i crear lleis que obliguin a destinar un percentatge dels habitatge a lloguer social.

Regulació del lloguer a Europa

El problema de l'habitatge existeix a la majoria de països europeus. La Unió Europea no té competències en matèria d'habitatge (no pot regular els preus a nivell europeu), així que cada país aplica les seves pròpies lleis per intentar garantir aquest dret.

En aquest sentit, la regulació del lloguer depèn molt del context social i històric de cada país. Destinar per llei una part del parc d'habitatges a lloguer social és molt habitual als països del centre i nord d'Europa, com Àustria, Holanda, França o Dinamarca, mentre que als països del sud d'Europa el mercat no està tan controlat i això afavoreix els interessos privats.

A Alemanya, cada land o estat federal pot establir les seves lleis. A les zones més densament poblades, els governs municipals poden fixar un preu de referència del lloguer (es calcula fent una mitjana dels lloguers existents) i els nous contractes no poden superar-lo.

Berlín és una de les capitals europees més afectades per l’especulació i la pujada de preus està expulsant molts llogaters del centre. L’any 2019, el govern de la ciutat va intentar establir un límit al preu del lloguer, però el Tribunal Suprem alemany va anul·lar la mesura dos anys després. 

A França va passar una cosa semblant: la llei ALUR del 2014 va intentar frenar la pujada de preus a París, una de les ciutats més cares d'Europa. Els lloguers no podien pujar més enllà del 20% d'un preu fixat a cada barri i els habitatges buits havien de pagar un impost. Però els tribunals van tombar la llei al 2017 i els preus van tornar a disparar-se. Ara, la mesura torna a aplicar-se de manera experimental a París i Lilla.

Suècia té un dels models més restrictius amb l'objectiu de protegir els llogaters. En aquest país, els sindicats de llogaters tenen una gran influència i intervenen en les negociacions juntament amb el govern i els propietaris. Cada ajuntament estableix els preus del lloguer i el sector privat no pot pujar-los més d'un 5%.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Restricted Content
To view this protected content, enter the password below:



Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -