La policia de Bèlgica investiga una trama de suborns a diversos polítics europeus amb l'objectiu d'afavorir Qatar en les decisions polítiques i econòmiques
L'escàndol del Qatargate ha provocat un terratrèmol a les institucions europees. Hi ha diversos eurodiputats detinguts que podrien ser acusats de delictes com corrupció, blanqueig de diners i organització criminal, encara que les investigacions policials continuen obertes.
La justícia de Bèlgica, país on hi ha una de les seus del Parlament Europeu, fa mesos que investiga un possible cas de corrupció i suborn per part de les autoritats de Qatar per intentar influir en les polítiques europees i aconseguir un tracte de favor dins de la Unió Europea. Aquest escàndol afecta la reputació de les institucions europees i posa en dubte la independència dels eurodiputats.
El jutge al càrrec de la investigació ha imputat quatre persones vinculades a l’Europarlament: l'eurodiputada grega Eva Kaili, que també és vicepresidenta del Parlament Europeu; l’exeurodiputat italià Francesco Panzeri, i l'assessor Francesco Giorgi, que havia treballat per Panzeri i a més és la parella de Kaili.
El pare de Kaili també va ser detingut a Brussel·les quan intentava fugir amb 600.000 euros en una bossa. La policia ha registrat el domicili i els despatxos de diversos eurodiputats a la recerca de proves, a més de confiscar material informàtic.
També s'ha detingut un lobbista belga la identitat del qual no s'ha fet pública. Els lobbies o grups de pressió són organitzacions que intenten convèncer els polítics perquè votin a favor o en contra de determinades propostes per afavorir seus interessos. Hi ha lobbies molt potents que inverteixen grans quantitats de diners per aconseguir lleis que beneficiïn les empreses.
La Conferència de Presidents del Parlament Europeu, que reuneix els líders de tots els grups polítics de l'Eurocambra, ha decidit destituir Kaili com a vicepresidenta de la institució. D'altra banda, el Grup Socialista de l'Europarlament (formació que agrupa els partits socialistes dels diferents països europeus) l'ha suspès com a eurodiputada.
Kaili liderava les relacions del Parlament Europeu amb Orient Mitjà i viatjava de manera habitual a països de la regió, com Qatar. Els investigadors creuen que les autoritats qatarianes van aprofitar la posició estratègica de Kaili i li van oferir diners i regals per influir en les decisions polítiques i econòmiques.
De moment, diversos partits polítics han demanat que es paralitzi qualsevol decisió relacionada amb Qatar. Per exemple, aquesta setmana s’havia de votar la liberalització de visats a ciutadans de Qatar perquè puguin viatjar per la zona Schengen sense necessitat de visats especials.
Polèmica a Qatar
Qatar és un dels països més rics del món gràcies a les reserves de petroli. Aquesta riquesa li atorga també una gran influència al panorama internacional, on la monarquia de Qatar intenta guanyar prestigi i poder.
Aquest prestigi i influència es poden aconseguir a través d'acords comercials, la participació en òrgans internacionals com el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, o l'organització de grans esdeveniments internacionals com ara congressos o festivals.
Contra tot pronòstic, Qatar va ser escollit el país seu del Mundial de Futbol del 2022, malgrat ser un país sense gran tradició futbolística, sense tenir infraestructura esportiva i on el clima extremadament càlid no afavoreix l'activitat esportiva (per això el Mundial s'ha celebrat al novembre i desembre en lloc de l'estiu).
Això va aixecar les sospites de corrupció sobre la FIFA, encarregada d'organitzar el Mundial, però també sobre polítics i governs que van intercedir a favor de Qatar. És el cas de diversos polítics francesos, inclòs l'expresident Nicolas Sarkozy, que estan sent investigats per promoure la candidatura de Qatar a canvi de suborns.
La justícia francesa fa anys que investiga el Qatargate i ha descobert la relació de favors entre Qatar i les autoritats franceses, però encara no ha aconseguit proves que puguin demostrar-ho.
Del Watergate al Qatargate
El nom de Qatargate segueix la tradició d'altres escàndols polítics que han marcat l'actualitat a països de tot el món: Russiagate, Catalangate, Partygate…
L'origen és el famós cas Watergate: dos periodistes del Washington Post van descobrir que el govern dels Estats Units, presidit per Richard Nixon, havia espiat de manera il·legal el Partit Demòcrata, que tenia la seu a l'Hotel Watergate de Washington. La investigació va provocar la dimissió de Nixon i es considera una de les fites del periodisme.
Des de llavors, la tradició periodística ha utilitzat el sufix -gate per anomenar diferents escàndols al món de la política, però també en la cultura o els esports.
L'escàndol del Partygate, una sèrie de festes il·legals durant la pandèmia organitzades per membres del govern britànic, va acabar amb el primer ministre Boris Johnson. D'altra banda, el Russiagate fa referència a una possible intervenció de la intel·ligència russa a les eleccions estatunidenques del 2016, amb l'objectiu d'afavorir la victòria de Donald Trump.
A Espanya, el Catalangate és el nom utilitzat per definir l'espionatge massiu a polítics i líders socials catalans favorables a la independència de Catalunya, mitjançant l'ús d'un programa informàtic anomenat Pegasus. Mentre que el Barçagate fa referència a una campanya de desprestigi iniciada pels mateixos directius del club contra alguns jugadors.