La policia de Bèlgica investiga una trama de suborns a diversos polítics europeus amb l'objectiu d'afavorir Qatar en les decisions polítiques i econòmiques
L'escàndol del Qatargate ha provocat un terratrèmol a les institucions europees. Hi ha diversos eurodiputats detinguts que podrien ser acusats de delictes com corrupció, blanqueig de diners i organització criminal, encara que les investigacions policials continuen obertes.
La justícia de Bèlgica, país on hi ha una de les seus del Parlament Europeu, fa mesos que investiga un possible cas de corrupció i suborn per part de les autoritats de Qatar per intentar influir en les polítiques europees i aconseguir un tracte de favor dins de la Unió Europea. Aquest escàndol afecta la reputació de les institucions europees i posa en dubte la independència dels eurodiputats.
El jutge al càrrec de la investigació ha imputat quatre persones vinculades a l’Europarlament: l'eurodiputada grega Eva Kaili, que també és vicepresidenta del Parlament Europeu; l’exeurodiputat italià Francesco Panzeri, i l'assessor Francesco Giorgi, que havia treballat per Panzeri i a més és la parella de Kaili.
El pare de Kaili també va ser detingut a Brussel·les quan intentava fugir amb 600.000 euros en una bossa. La policia ha registrat el domicili i els despatxos de diversos eurodiputats a la recerca de proves, a més de confiscar material informàtic.
Les claus del Qatargate: sis detinguts en un cas de corrupció que esquitxa l'Eurocambrahttps://t.co/R2pXskmjMw
— 324.cat (@324cat) December 13, 2022
També s'ha detingut un lobbista belga la identitat del qual no s'ha fet pública. Els lobbies o grups de pressió són organitzacions que intenten convèncer els polítics perquè votin a favor o en contra de determinades propostes per afavorir seus interessos. Hi ha lobbies molt potents que inverteixen grans quantitats de diners per aconseguir lleis que beneficiïn les empreses.
La Conferència de Presidents del Parlament Europeu, que reuneix els líders de tots els grups polítics de l'Eurocambra, ha decidit destituir Kaili com a vicepresidenta de la institució. D'altra banda, el Grup Socialista de l'Europarlament (formació que agrupa els partits socialistes dels diferents països europeus) l'ha suspès com a eurodiputada.
Kaili liderava les relacions del Parlament Europeu amb Orient Mitjà i viatjava de manera habitual a països de la regió, com Qatar. Els investigadors creuen que les autoritats qatarianes van aprofitar la posició estratègica de Kaili i li van oferir diners i regals per influir en les decisions polítiques i econòmiques.
De moment, diversos partits polítics han demanat que es paralitzi qualsevol decisió relacionada amb Qatar. Per exemple, aquesta setmana s’havia de votar la liberalització de visats a ciutadans de Qatar perquè puguin viatjar per la zona Schengen sense necessitat de visats especials.
Polèmica a Qatar
Qatar és un dels països més rics del món gràcies a les reserves de petroli. Aquesta riquesa li atorga també una gran influència al panorama internacional, on la monarquia de Qatar intenta guanyar prestigi i poder.
Aquest prestigi i influència es poden aconseguir a través d'acords comercials, la participació en òrgans internacionals com el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, o l'organització de grans esdeveniments internacionals com ara congressos o festivals.
Contra tot pronòstic, Qatar va ser escollit el país seu del Mundial de Futbol del 2022, malgrat ser un país sense gran tradició futbolística, sense tenir infraestructura esportiva i on el clima extremadament càlid no afavoreix l'activitat esportiva (per això el Mundial s'ha celebrat al novembre i desembre en lloc de l'estiu).
El Mundial de Futbol de #Qatar2022 ha començat envoltat de #polèmica per la violació de drets humans #DDHH al país amfitrió 🇶🇦. Quin artistes s'han negat a actuar durant la inauguració? Per què la #FIFA va escollir #Qatar com a seu del Mundial?https://t.co/Xjnv8W617t
— Junior Report CAT (@JuniorReportCAT) November 21, 2022
Això va aixecar les sospites de corrupció sobre la FIFA, encarregada d'organitzar el Mundial, però també sobre polítics i governs que van intercedir a favor de Qatar. És el cas de diversos polítics francesos, inclòs l'expresident Nicolas Sarkozy, que estan sent investigats per promoure la candidatura de Qatar a canvi de suborns.
La justícia francesa fa anys que investiga el Qatargate i ha descobert la relació de favors entre Qatar i les autoritats franceses, però encara no ha aconseguit proves que puguin demostrar-ho.
El 2010 Nicolas Sarkozy va dinar a l’Elisi amb el llavors hereu del tron de Qatar i amb Michel Platini, president de la UEFA, quan faltaven pocs dies perquè el comitè executiu del futbol mundial decidís quin país organitzaria la Copa del Món 2022 https://t.co/zhcazTInA0
— 324.cat (@324cat) November 19, 2022
Del Watergate al Qatargate
El nom de Qatargate segueix la tradició d'altres escàndols polítics que han marcat l'actualitat a països de tot el món: Russiagate, Catalangate, Partygate…
L'origen és el famós cas Watergate: dos periodistes del Washington Post van descobrir que el govern dels Estats Units, presidit per Richard Nixon, havia espiat de manera il·legal el Partit Demòcrata, que tenia la seu a l'Hotel Watergate de Washington. La investigació va provocar la dimissió de Nixon i es considera una de les fites del periodisme.
El 17 de juny del 1972, cinc homes van ser detinguts per assaltar la seu del Partit #Demòcrata d'Estats Units🇺🇸... 5⃣0⃣ anys més tard, el #Watergate continua sent un mite del #periodisme d'investigació 🔍. Quins #secrets van revelar Woodward i Bernstein?https://t.co/6Z8SrYk8YO
— Junior Report CAT (@JuniorReportCAT) June 17, 2022
Des de llavors, la tradició periodística ha utilitzat el sufix -gate per anomenar diferents escàndols al món de la política, però també en la cultura o els esports.
L'escàndol del Partygate, una sèrie de festes il·legals durant la pandèmia organitzades per membres del govern britànic, va acabar amb el primer ministre Boris Johnson. D'altra banda, el Russiagate fa referència a una possible intervenció de la intel·ligència russa a les eleccions estatunidenques del 2016, amb l'objectiu d'afavorir la victòria de Donald Trump.
A Espanya, el Catalangate és el nom utilitzat per definir l'espionatge massiu a polítics i líders socials catalans favorables a la independència de Catalunya, mitjançant l'ús d'un programa informàtic anomenat Pegasus. Mentre que el Barçagate fa referència a una campanya de desprestigi iniciada pels mateixos directius del club contra alguns jugadors.