Les DANAs són fenòmens meteorològics extrems que provoquen pluges torrencials i forts vents, cada cop més freqüents a Espanya i relacionats amb el canvi climàtic
Què significa el terme DANA?
El terme DANA significa Depressió Aïllada en Nivells Alts i descriu un fenomen meteorològic que provoca pluges torrencials acompanyades de forts vents i fins i tot tornados. Els meteoròlegs espanyols van començar a utilitzar aquest terme fa unes dècades per diferenciar-lo del fenomen conegut com a “gota freda”, un terme més ampli que es fa servir per referir-se a qualsevol pluja intensa, especialment a la costa mediterrània de la península Ibèrica durant la tardor.
Com es produeix una DANA?
Una DANA es produeix quan una massa d’aire polar molt fred queda aïllada i comença a circular a grans altituds (entre 5.000 i 9.000 metres), fora de la influència de la circulació atmosfèrica general. Quan aquesta massa d’aire es troba amb l’aire càlid i humit del Mediterrani, es generen fortes tempestes.
A diferència dels temporals comuns, que es desplacen cap a l’est, una DANA pot quedar-se a la mateixa zona durant diversos dies o fins i tot moure’s cap a l’oest, un moviment conegut com a retrogressió. Aquesta característica fa que les DANAs puguin causar pluges prolongades i torrencials en zones específiques. Generalment, les DANAs es produeixen a finals de l’estiu boreal (estiu a l’hemisferi nord) i a principis de la tardor, quan les temperatures del mar Mediterrani són més altes, fet que intensifica el fenomen.
Quan i on es produeixen les DANAs?
Les DANAs són relativament freqüents a Espanya i, tot i que la majoria no representen un risc greu, algunes poden ser extremadament destructives quan es combinen amb temperatures càlides a terra i al mar. En el cas del País Valencià, a l’octubre de 2024, en poques hores va caure en algunes zones l’equivalent a un any de pluja, provocant grans riuades que van inundar localitats senceres, van atrapar milers de persones i van causar nombrosos danys materials i pèrdues humanes. En alguns punts, es van registrar més de 500 litres per metre quadrat, cosa que va convertir aquest episodi en un dels temporals històrics de la regió, comparable a altres grans esdeveniments mediterranis i entre els tres més intensos del darrer segle.
A Espanya, altres DANAs també han tingut conseqüències devastadores, com la de 1973, que va afectar el sud-est del país, especialment Almeria, Granada i Múrcia, deixant un impacte significatiu en vides humanes i béns materials.
DANA i canvi climàtic
Aquest potencial destructiu ha portat a relacionar les DANAs amb el canvi climàtic, ja que l’escalfament global eleva la probabilitat de temperatures extremes que potencien aquestes tempestes. L’escalfament del mar Mediterrani facilita les condicions necessàries perquè aquests fenòmens siguin més potents i duradors, a causa de la major quantitat d’energia i humitat disponibles a l’atmosfera.
Segons estudis recents de la Societat Meteorològica dels Estats Units, les DANAs han mostrat una tendència a l’alça des de la dècada de 1960 a escala global. A més, l’escalfament progressiu de les aigües marines i de l’atmosfera incrementa la probabilitat que fenòmens extrems com les DANAs s’intensifiquin en freqüència i impacte, especialment en àrees vulnerables com el Mediterrani.
