Qui és qui al referèndum 1-O?

Una persona mostra una de les paperetes del referèndum sobre la independència de Catalunya (Alejandro García / EFE)

Entre els defensors del Sí i del No hi ha un ampli ventall d’ideologies

El referèndum de Catalunya del proper 1 d’octubre té una única pregunta i dues respostes molt clares: o No.

Això simplifica molt les opcions i marca una clara diferència entre el bloc partidari a la independència i el bloc unionista. Tanmateix, en ambdós casos existeixen alguns matisos. A continuació us els presentem pas a pas.

Els defensors del Sí

El govern català és el principal actor del procés independentista i defensa el Sí al referèndum d’autodeterminació de Catalunya.

El Govern de la Generalitat està format per diputats de Junts pel Sí, una coalició de dos partits: el Partit Demòcrata europeu Català (PDeCAT) i Esquerra Republicana (ERC), que van decidir presentar una única candidatura a les eleccions del 27 de setembre de 2016 per defensar el projecte independentista.

El PDeCAT i ERC es defineixen com partidaris clarament independentistes i es comprometen a treballar per tal que Catalunya pugui ser un estat independent.

Tots els membres del Govern de Junts pel Sí van firmar la convocatòria del referèndum de l’1-O (Àlex Garcia)

En aquesta mateixa línia estan els diputats de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), un partit que també aspira a la independència de Catalunya. Tanmateix, la CUP no forma part del Govern perquè no comparteix les mateixes idees polítiques.

Tot i així, Junts pel Sí i la CUP voten conjuntament al Parlament en totes les qüestions relacionades amb el procés independentista de Catalunya.

Gràcies als 62 diputats de Junts Pel Sí i als 10 que té la CUP, el Govern ha aconseguit la majoria necessària per poder aprovar la Llei del Referèndum.

Tot i no formar part del Govern, els diputats de la CUP voten juntament amb Junts pel Sí en el procés independentista (Toni Albir /EFE)

Entre els partidaris de la independència de Catalunya també s’hi troben dues organitzacions de la societat civil: L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) y Òmnium Cultural. Les dues entitats han aconseguit liderar grans mobilitzacions a Catalunya per defensar el Sí a la independència.

Els partidaris del no

A l’altre costat, estan els partits contraris al procés independentista de Catalunya i que, al mateix temps, s’oposen a la celebració d’un referèndum d’independència.

Aquest bloc el conformen Ciutadans, el PSC i el Partit Popular, que ja han dit que no aniran a votar el dia 1 d’octubre perquè consideren que no és un referèndum legal.

Ciutadans i el PP s’han oposat des del principi a la celebració d’un referèndum, mentre que els membres del PSC han plantejat una solució alternativa: una reforma federal de la Constitució, sense que Catalunya arribi a ser un estat independent.

Ciutadans, el PSC i el Partit Popular van abandonar la cambra del Parlament en el moment de la votació de la llei del referèndum (Àlex Garcia)

Els partits contraris a la independència, en comptes de fer campanya per animar a la gent a votar No, han optat per negar-se a participar al referèndum. D’aquesta manera, esperen que el dia 1 d’octubre hi hagi poca participació per tal que el procés perdi validesa.

Els indefinits

Entre independentistes i no independentistes es troba Catalunya Sí que es Pot (CSQP), un partit que neix d’una de les arrels de Podem a Catalunya.

Durant les passades eleccions no van posicionar-se ni a favor ni en contra del procés independentista, argumentant que entre els seus votants hi ha tot tipus d’ideologies. Malgrat no declarar-se obertament independentistes, sí que són partidaris del dret a decidir.

El grup de Catalunya Sí Que es Pot manté algunes diferències a nivell intern sobre la independència de Catalunya (Toni Albir /EFE)

Els representants de CSQP defensen l’organització d’un referèndum pactat amb el govern d’Espanya, però s’oposen al referèndum organitzat pel Govern de la Generalitat. Malgrat això, alguns sectors del partit aniran a votar l’1-O, ja sigui per fer-ho a favor del Sí o del No.

Ocasionalment, el PSC també ha defensat un referèndum pactat, generant discrepàncies amb el seu partit homòleg a Madrid, el PSOE. Tanmateix, els socialistes no són partidaris de la independència.

La negativa del Govern d’Espanya

Una de les claus d’aquest referèndum està en l’actitud del govern espanyol, liderat pel Partit Popular, que en tot moment s’ha oposat a negociar la celebració d’un referèndum.

Davant aquesta situació, el Govern de la Generalitat ha aprovat la Llei de Convocatòria del Referèndum sense comptar amb la conformitat del Govern, argumentant una falta d’enteniment i de diàleg.

Des del principi, el govern del Partit Popular, liderat per Mariano Rajoy, s’oposa a la celebració d’un referèndum a Catalunya (Emilia Gutiérrez)

La veritat és que el Partit Popular s’ha negat rotundament a autoritzar un referèndum d’autodeterminació a Catalunya encara que assegura que està disposat a seure per parlar i trobar una solució alternativa.

Després de molts acords i desacords, el Govern de Catalunya ha pres el camí en solitari per organitzar el referèndum sense acordar-lo amb el govern central.

Informa’t de tot a Junior Report Castellano | Català | English

COMPARTIR
Article anteriorReferèndums al món
Article següentQuants països hi ha?

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here