La sexualitat forma part de la vida de totes les persones, també de les que tenen una discapacitat física o intel·lectual
La sexualitat és un element central en la vida de les persones que està present des del moment en què neixen. Segons l’Organització Mundial de la Salut, la sexualitat abasta aspectes tan diferents com el sexe, les identitats i rols de gènere, l’orientació sexual, el plaer, la intimitat o la reproducció.
També forma part de la vida de les persones amb discapacitat o diversitat funcional. Són persones que tenen una sèrie de limitacions, a nivell físic o intel·lectual, que condicionen el seu dia a dia. Així i tot, tenen els mateixos drets que la resta de la societat i també experimenten la sexualitat al llarg de la seva vida.
En aquest sentit, les persones amb discapacitat necessiten aprendre sobre sexualitat i poder expressar les seves preferències en aquest àmbit. Conèixer el seu cos, expressar lliurement la seva orientació sexual o comprendre com funcionen la reproducció i el plaer són condicions necessàries per exercir els seus drets sexuals i reproductius.
D’altra banda, les persones amb discapacitat no són alienes als problemes vinculats a la sexualitat, com la violència de gènere, l’abús sexual, els embarassos no desitjats o les infeccions de transmissió sexual. Tots els éssers humans poden haver de fer front a aquesta mena de riscos al llarg de la seva vida.
Les persones amb diversitat funcional tenen dret a decidir en l’àmbit de la sexualitat què volen fer, amb qui volen estar, quan, com i on. És a dir, poder decidir lliurement quins són els seus interessos, necessitats i desitjos sexuals.
Sobreprotecció i tabú
La sexualitat és quelcom comú i natural a totes les persones. Malgrat això, la relació entre sexualitat i discapacitat ha estat un tema històricament silenciat. Quan parlem de persones amb discapacitat, la identitat sexual i el plaer estan envoltats de tabús i estigmes.
Els adults amb diversitat funcional sovint s’enfronten a obstacles i reticències quan es tracta d’explorar i desenvolupar la seva sexualitat. Tradicionalment, la societat i les institucions han adoptat una actitud de sobreprotecció amb aquestes persones i han evitat que puguin mantenir relacions sexuals.
L’objectiu d’aquesta actitud protectora és evitar pràctiques de risc, com l’abús o les agressions sexuals. Tanmateix, a llarg termini, això es tradueix en una falta d’educació sexual entre les persones amb discapacitat, que pot provocar encara més malentesos sobre qüestions sexuals.
Alhora, la falta de relacions sexoafectives influeix directament en la seva vida i les seves relacions personals. La sexualitat no es pot separar de la qualitat de vida i la satisfacció personal. Per això, negar aquest àmbit a les persones amb discapacitat suposa vulnerar els seus drets sexuals i reproductius, que són drets universals.
Sexualitat més enllà del coit
Quan pensem en relacions sexuals, solem relacionar aquest concepte únicament amb el coit i la penetració. Reduir les relacions sexuals a la penetració rep el nom de coitocentrisme.
No obstant això, les relacions sexuals engloben diferents pràctiques sexuals: són un conjunt de comportaments que realitzen almenys dues persones amb l’objectiu de donar o rebre plaer sexual. Aquest plaer pot obtenir-se amb el coit però també a través de les carícies, els petons, la masturbació o el sexe oral.
D’altra banda, la sexualitat és un concepte molt ampli que va més enllà de les relacions sexuals. Engloba pràctiques com l’expressió d’afecte a través d’un petó o una abraçada, el desig d’atreure, l’autoconeixement del cos, la intimitat amb una altra persona…
Cada ésser humà és únic i té els seus propis desitjos i necessitats en l’àmbit de la sexualitat. Per això, també les persones amb diversitat funcional han de poder gaudir lliurement de la seva sexualitat.
Treballa aquest tema A FONS a l’aula
Aquest article forma part d’una seqüència didàctica amb activitats i tutorització periodística.
