Més de 1.300 persones han mort en els enfrontaments entre les noves forces de seguretat sirianes i grups d’homes lleials al règim de l’expresident
Després de gairebé 25 anys al poder, el règim sirià de Bashar al-Assad va ser derrocat el passat desembre. Ahmed al-Sharaa, líder de la coalició islamista Hayat Tahrir al-Sham (HTS), va assumir la presidència del país. Aquest període de transició política, però, no s’ha salvat dels conflictes. En els darrers dies, el país ha patit una de les onades de violència més greus des de la caiguda d’Al-Assad.
El passat dijous 6 de març, va esclatar un conflicte després que un grup d’homes armats lleials al règim de l’expresident ataquessin les noves forces de seguretat a Latakia, localitat costanera siriana. El govern d’Al-Shaara va llançar una operació per a perseguir els atacants.
Des d’aleshores, la violència ha estat protagonista als carrers de diverses localitats del país. Tots dos bàndols han estat acusats de perpetrar massacres, saquejos i altres atrocitats. Segons l’Observatori Sirià de Drets Humans, més de 1.300 persones han mort a conseqüència dels enfrontaments.
El Ministeri de Defensa sirià ha anunciat que les forces de seguretat han recuperat l’estabilitat. A més, el president Al-Shaara ha creat un comitè per investigar els crims contra civils. Tot i això, la comunitat internacional té por que la violència continuï.
Les causes del conflicte
Bashar al-Assad va governar Síria durant gairebé 25 anys exercint un control autoritari sobre la ciutadania i reprimint els grups de l’oposició. Quan va ser derrocat el desembre de 2024, es va establir un govern interí liderat per Ahmed al-Sharaa.
Cal tenir en compte que Síria és un país amb una diversitat religiosa i ètnica complexa. Per exemple, Al-Assad era alauita (una branca de l’islam xiïta). Després de ser derrocat, s’han produït represàlies i massacres contra la seva comunitat, especialment a les localitats de Latakia i Durable.
Encara que Al-Assad ja no sigui president, continua tenint seguidors armats que defensen el seu govern i que no han dubtat a atacar les forces de seguretat del nou govern d’Al-Sharaa. Això ha desencadenat una espiral de violència que amenaça l’estabilitat política i social del país.
Tot i el canvi de govern, Síria continua dividida entre diferents forces que no aconsegueixen posar-se d’acord. No hi ha un procés democràtic ben definit, i el país fa front al risc d’una nova guerra civil si la violència no s’atura.
Com t’afecta aquesta notícia?
Síria és un país que ubicat a l’Orient Mitjà, vorejant el mar Mediterrani, entre el Líban i Turquia. Actualment, té una població de 23,6 milions d’habitants, segons les darreres dades de l’Organització Mundial de la Salut. En els darrers 14 anys, el país ha patit una guerra civil devastadora.
Durant els 14 anys de conflicte, centenars de milers de persones han perdut la vida o han resultat ferides, mentre que més de 13 milions s’han vist obligades a abandonar casa seva. L’ONU també adverteix que el 90% de la població depèn d’ajuda humanitària.
Per la seva banda, Unicef assenyala que milions de nens i nenes estan patint un retrocés en drets fonamentals, com ara una falta d’accés a l’educació, atenció mèdica, aigua potable i protecció. La violència a Síria està posant en perill el desenvolupament i el benestar d’una nova generació de joves.
Conèixer allò que passa a altres països és fonamental per comprendre millor el món en què vivim.
L’ABC de la notícia
Règim sirià d’Al-Assad: govern autoritari liderat per Bashar al-Assad, caracteritzat pel control militar, la repressió d’opositors i el suport de Rússia i l’Iran.
Govern interí: govern temporal que s’estableix en un país després de la caiguda d’un govern anterior, generalment amb l’objectiu d’organitzar una transició política fins que se celebrin eleccions.
Oposició política: conjunt de grups i moviments que s’enfronten al govern que està al poder per no estar d’acord amb la seva ideologia i polítiques.
Ajuda humanitària: assistència proporcionada per organitzacions internacionals a zones de conflicte per cobrir necessitats bàsiques (lliurament d’aliments i medicina, refugi…)
