8 desembre 2023
spot_img
8 desembre 2023

Utah restringeix les xarxes socials als menors

Els menors d'edat que viuen en aquesta regió dels Estats Units necessitaran el permís dels pares per crear un compte a les xarxes socials

El govern de l'estat d'Utah (Estats Units) ha presentat dues noves lleis per restringir l'accés de menors d'edat a xarxes socials com TikTok, Instagram o Snapchat. D'aquesta manera, els menors de 18 anys necessitaran el permís dels pares per poder accedir a aquestes plataformes i crear un perfil d'usuari.

La llei inclou diverses mesures que han generat una polèmica, sobretot entre els més joves. A més d'imposar el permís parental per entrar a les xarxes socials, també estableix que els pares tindran accés il·limitat als comptes dels seus fills, de manera que podran controlar quins continguts consumeixen i comparteixen, quins són els seus contactes i quins missatges reben o envien.

A més, s'imposa un toc de queda en l'ús nocturn: per defecte, les plataformes hauran de bloquejar l'accés a menors d'edat entre les 22:30h i les 6:30h (els pares podran modificar aquest horari si volen).

Tampoc podran rebre missatges directes de cap usuari desconegut que no estigui a la seva llista de contactes. L'objectiu és evitar conductes abusives o casos de grooming (quan persones adultes es fan passar per menors aprofitant l'anonimat que ofereixen les xarxes socials).

Les companyies tecnològiques podran rebre multes de fins a 250.000 dòlars si es detecta que fan servir funcions que afavoreixen l'addicció a les xarxes socials, com ara la reproducció automàtica o l'ús d'algorismes que repeteixen continguts semblants.

D'altra banda, les empreses que gestionen les xarxes socials no podran recopilar informació personal sobre els menors: edat, preferències, hàbits de consum, continguts més populars… Aquest tipus de dades són una font d'informació molt valuosa que s’utilitza per analitzar tendències i oferir anuncis personalitzats, per exemple.

L'actual governador de Utah, Spencer Cox, ha defensat que la nova legislació permetrà protegir la salut mental dels joves davant de les xarxes socials. A més, els pares podran emparar-se en aquesta llei per demandar les empreses per possibles danys físics, econòmics o emocionals.

Arguments en contra de la nova llei

Les noves lleis de Utah entraran en vigor a partir del març del 2024. Fins llavors, les empreses tecnològiques podran presentar recursos judicials per evitar que s'apliquin.

Aquestes empreses consideren que els pares ja tenen prou recursos per controlar l'ús de les xarxes socials per part dels seus fills i, a més, constantment introdueixen noves funcions de privacitat per protegir els menors.

Un altre dels arguments més utilitzats fa referència a la llibertat d'expressió i el dret a la informació: que els joves menors de 18 anys també tenen dret a informar-se a les xarxes socials, consumir els continguts que vulguin i expressar-se lliurement.

Els defensors d'aquestes plataformes asseguren que són una vàlvula d’escapament per molts joves que viuen situacions d'abús al seu entorn, a l’escola o fins i tot a casa seva. En aquest sentit, limitar el contacte amb els seus amics a internet o restringir l'accés a serveis d'ajuda o assessorament podria ser perjudicial (per exemple, en el cas de joves trans que no tenen el suport de la seva família però que sí que compten amb una comunitat a internet).

D'altra banda, posen en dubte la limitació dels 18 anys com a edat mínima per ser autònoms a internet, quan l'edat legal per treure's el permís de conduir als Estats Units són els 16 anys. Si un adolescent de 16 anys és prou madur per conduir a la via pública, no hauria de ser-ho també per tenir les seves pròpies xarxes socials sense la supervisió d'un adult?

La Unió Europea contra TikTok

La llei d'Utah és pionera al món a l'hora de regular l'ús de les xarxes socials entre menors, però la veritat és que cada vegada més governs i institucions es preocupen pels efectes d'aquestes plataformes entre els usuaris més joves.

D'una banda, està la vulneració de la privacitat. Les companyies tecnològiques recopilen milions de dades personals dels usuaris: des de l'edat, el lloc de residència o els contactes, fins a les preferències sobre vídeos, roba, perfils més seguits… Així, les plataformes promocionen els continguts més populars per obtenir-ne un benefici econòmic.

Aquesta informació converteix els menors d'edat en usuaris especialment vulnerables, ja que són més influenciables als continguts que veuen a internet. La seva capacitat de decisió i mirada crítica no estan totalment desenvolupades i poden ser víctimes d'estafes, promocions enganyoses o perfils adults que volen obtenir algun benefici.

D'altra banda, a internet circulen continguts potencialment nocius per als joves: comentaris humiliants o vexatoris, usuaris que difonen idees discriminatòries sense filtres, perfils que promouen conductes alimentàries poc saludables, reptes que animen a fer activitats perilloses…

L'any passat, TikTok va estar al centre del debat per una sèrie de challenges o reptes que es van fer virals en aquesta xarxa social i que posaven la vida dels usuaris més joves en perill. Diversos menors d'edat van morir als Estats Units i el Regne Unit pel Blackout Challenge.

Davant d’aquesta situació, la Comissió Europea ha reclamat als directius de TikTok que compleixin amb la nova Llei de Serveis Digitals, que inclou mesures específiques per protegir els menors. En concret, la llei europea obliga a eliminar contingut il·legal o perillós i actuar per evitar que es torni viral.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Acceso para estudiantes / Accés per estudiants
Introduce la contraseña para acceder a los materiales:
Introdueix la contrasenya per accedir als materials:



Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -