Sindicats i associacions agrícoles del país es mobilitzen per mostrar el seu descontentament i protestar contra les condicions a què s'enfronta el sector
Les mobilitzacions de pagesos s'han estès les últimes setmanes a tot França. Aquesta setmana, milers de treballadors del sector van agafar els seus tractors i van dirigir-se cap a París, amb l'objectiu de bloquejar el pas al trànsit per la carretera i impedir l'accés a la capital.
Amb aquestes protestes, els treballadors intenten mostrar el seu descontentament per una varietat de mesures que afecten el sector. Algunes tenen caràcter nacional, és a dir, afecten únicament els agricultors francesos. En aquest sentit, es queixen que el sector agrícola francès està massa regulat i perjudicat per una burocràcia excessiva.
Tot i això, altres preocupacions són de caràcter més ampli i afecten els agricultors de tota la Unió Europea. El cost creixent del dièsel agrícola necessari per utilitzar la seva maquinària, el pagament tardà dels subsidis de la UE i la pujada dels preus dels fertilitzants són algunes de les queixes principals.
Els pagesos francesos també protesten contra les importacions d'aliments de països on els productors agrícoles s'enfronten a costos més baixos i menys restriccions, a qui acusen de competència deslleial. I carreguen, sobretot, contra les mesures introduïdes per la UE per renovar la Política Agrària Comuna (PAC).
El primer ministre Gabriel Attal es va reunir amb els treballadors a finals de la setmana passada per atendre les demandes. Attal va anunciar mesures d'emergència per calmar les protestes: es va comprometre a posar fi a l'augment de l'impost sobre el dièsel agrícola, sancionar diverses empreses que no respecten les lleis de preus i negociar amb la UE algunes de les mesures de la PAC.
Tot i això, els agricultors francesos no han posat fi a les mobilitzacions. Aquestes formen part d'una protesta passiva del sector, que es desenvolupa a diferents punts d'Europa des de fa anys.
Agricultura a la UE
El descontentament dels agricultors europeus està relacionat amb les mesures introduïdes per la UE per renovar la seva Política Agrícola Comuna (PAC). Aquesta política europea està dissenyada per donar suport i regular l'agricultura als països membres i té quatre objectius principals: garantir la seguretat alimentària, donar suport als pagesos a través d'ajuts, assegurar la viabilitat econòmica del sector i fomentar la sostenibilitat.
En els darrers anys, la UE ha incorporat reformes per adaptar la PAC a les necessitats actuals. L'última inclou l'obligació de dedicar almenys el 4% de la terra cultivable en guaret, una de les mesures més criticades pels agricultors europeus.
Aquesta mesura implica deixar una part de la terra sense cultivar amb l'objectiu que el terra es recuperi i es regeneri. Això contribueix a prevenir l'erosió del sòl i mantenir-ne la fertilitat a llarg termini. També a protegir la biodiversitat, ja que els camps en guaret poden servir com a refugi per a plantes silvestres, insectes i aus.
Una altra de les noves mesures implica la reducció de l'ús de fertilitzants com a mínim un 20%. Amb totes dues mesures el que pretén la PAC és protegir el medi ambient i contribuir a la mitigació del canvi climàtic. Tot i això, els agricultors defensen que aquesta política ambiental és una amenaça per a ells.
Deixar una part de la terra sense conrear pot disminuir-ne la producció total i, per tant, reduir-ne els ingressos. En un mercat agrícola competitiu, els agricultors que han de deixar terres en guaret podrien enfrontar-se a una competència més gran dels que no tenen restriccions similars.
El debat és trobar un equilibri entre protegir el medi ambient i protegir l'economia del sector agrícola.
Conseqüències duna guerra
Les protestes dels agricultors a la Unió Europea van començar el 2019, quan els treballadors del sector agrícola dels Països Baixos es van mobilitzar contra les mesures del Govern per reduir la producció ramadera a la meitat.
Les mobilitzacions van augmentar després de la guerra a Ucraïna, a causa de les conseqüències directes que el conflicte va causar el dia a dia dels agricultors. Les protestes es van estendre a altres països de la UE, com Hongria, Polònia, Romania i ara França.
La invasió russa a Ucraïna el febrer de 2022 va bloquejar les rutes comercials al mar Negre. Com a mostra de suport a Kíev, la UE va intervenir aixecant temporalment les restriccions a les importacions procedents d'Ucraïna.
Tot i això, aquest gest de solidaritat i suport cap a Ucraïna en un moment de crisi ha tingut repercussió directa en els agricultors europeus. Els sindicats agrícoles de la regió ho consideren competència deslleial i denuncien que ells s'enfronten a més restriccions i tenen dificultats per competir en termes de preus.
Treballa l'actualitat a l'aula
Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!