28 novembre 2022
spot_img
28 novembre 2022
spot_img

Xarxes socials: una plataforma per a la desinformació?

Un estudi analitza fins a quin punt aplicacions com TikTok o YouTube poden detectar la desinformació i contribuir a difondre notícies falses

Els algoritmes de TikTok i Facebook no són capaços de detectar rumors i informació falsa sobre les eleccions de meitat de mandat als Estats Units, que se celebraran el proper 8 de novembre. Ara bé, YouTube sí que detecta aquests anuncis enganyosos i fins i tot pot suspendre els canals on s’emeten.

Són les conclusions d'un estudi dut a terme per l'ONG Global Witness i l'equip de Ciberseguretat per la Democràcia (C4D) de la Universitat de Nova York Tandon. L'equip de recerca va publicar diversos anuncis sobre les eleccions amb dades errònies, com la data equivocada o missatges que qüestionaven la validesa de les eleccions. L'objectiu era analitzar fins a quin punt es compleixen les polítiques de desinformació, que suposadament han de detectar i eliminar continguts falsos.

TikTok és la plataforma de moda entre la Generació Z, però suspèn a l'hora actuar contra la desinformació. En teoria, els anuncis i campanyes electorals estan prohibits a TikTok, però l'aplicació va aprovar un 90% dels anuncis que contenien informació falsa o rumors sobre les eleccions.

Els resultats de Facebook eren una mica millors, però aquesta xarxa social tampoc aconseguia detectar i eliminar tots els continguts falsos. D’altra banda, la plataforma de vídeos YouTube va obtenir la millor puntuació: va detectar els anuncis sospitosos i va suspendre els canals que on es difonien.

Malgrat això, l'estudi també assenyala que els filtres de YouTube no funcionen igual a tots els països. Al Brasil, que celebrarà la segona volta de les eleccions aquest diumenge 30 d'octubre, la desinformació en campanya electoral és molt habitual. L'actual president, Jair Bolsonaro, està sent investigat per haver creat una xarxa de notícies falses per guanyar les eleccions.

La majoria d'aquestes aplicacions elaboren els seus propis filtres i normes sobre continguts polítics, amb l'objectiu que les informacions siguin veraces i respectin totes les opinions polítiques. No obstant això, a la pràctica, la desinformació política acaba inundant les xarxes socials.

Desinformació a les eleccions dels Estats Units

La desinformació i les fake news van estar molt presents a les eleccions presidencials del 2020, quan l'expresident Donald Trump (Partit Republicà) va perdre les eleccions contra Joe Biden (Partit Demòcrata).

Trump va invertir gran part del mandat (2016-2020) a desacreditar els mitjans de comunicació i acusar-los de divulgar notícies falses per perjudicar-lo. El seu equip de govern fins i tot va desenvolupar el concepte de “fets alternatius” per defensar la seva versió dels fets, que sovint es basava en informacions tergiversades o fins i tot mentides.

Internet i les xarxes socials s'han convertit en el gran canal de difusió de la desinformació. Milions de perfils publiquen informació sense contrastar i donen ales a teories de la conspiració que no tenen cap mena de base però que, en canvi, es comparteixen milions de vegades. És el que va passar amb el moviment QAnon, que va donar suport a l'assalt al Capitoli al gener del 2021.

El fenomen de la desinformació és molt perillós perquè pot limitar els nostres drets i llibertats. Sovint, aquests continguts qüestionen la legitimitat de les eleccions o, el que és el mateix: posen en dubte que votar serveixi d'alguna cosa. D'aquesta manera, eviten que puguem influir en el govern de la nostra ciutat, regió o país.

Per això és tan important ser crítics a l'hora de llegir notícies i consumir continguts a internet, per ser conscients de quins són els nostres drets i evitar que ens enganyin!

Unes eleccions per valorar el president

Les eleccions de meitat de mandat als Estats Units se celebren cada quatre anys i es fan dos anys després de les eleccions presidencials, és a dir, quan el president ja ha complert la meitat del seu mandat (d'aquí el nom).

En aquests comicis es trien els 435 membres de la Cambra de Representants (la cambra baixa del sistema polític estatunidenc) i un terç dels membres del Senat. No obstant això, també es consideren una manera de valorar el funcionament del govern fins aleshores.

En aquest sentit, encara que el resultat no pot canviar al president escollit (que ara és el demòcrata Joe Biden), sí que poden transformar la representació parlamentària a la Cambra de Representants, encarregada de redactar i aprovar les lleis juntament amb el Senat.

Per exemple, si el Partit Republicà aconsegueix més vots que el Partit Demòcrata, tindrà més diputats i es farà amb el control de la Cambra de Representants. En aquest cas, seria més difícil per Biden aprovar les lleis del seu programa o posar en marxa polítiques pròpies d'un govern demòcrata.

Generalment, la participació és més baixa a les eleccions de meitat de mandat que a les presidencials. Així i tot, a cada cita electoral, autoritats oficials i representants polítics fan campanya a favor de la mobilització política i recorden que el dret a votar és la base de la democràcia.

Per aquest motiu, el paper de les generacions més joves és clau per al futur i pot influir de manera decisiva en el rumb d'un país.


Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Acceso para estudiantes / Accés per estudiants
Introduce la contraseña para acceder a los materiales:
Introdueix la contrasenya per accedir als materials:



Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -