200 anys de la ‘Novena simfonia’ de Beethoven
La ‘Sinfonia nº 9’, escrita pel compositor alemany entre 1822 i 1824, és una de les obres mestres més importants de la història de la música
La ‘Sinfonia nº 9’, escrita pel compositor alemany entre 1822 i 1824, és una de les obres mestres més importants de la història de la música
El 7 de maig de 1824, el públic del Teatre al Kärntnertor de Viena va sentir per primera vegada la Novena simfonia de Ludwig van Beethoven. Sense saber-ho, els assistents estaven assistint a un esdeveniment històric, doncs aquesta composició ha passat a la història com una de les obres mestres més importants de la música.
Beethoven va començar a treballar a la Simfonia núm. 9 el 1822, durant un període en què la seva salut ja estava deteriorada i la seva sordesa estava empitjorant progressivament. No obstant això, la seva passió per la música no va disminuir i va continuar treballant a l’obra durant dos anys més.
En aquest temps, el compositor alemany va revisar i refinar l’obra, incorporant noves idees i experimentant amb la forma i el contingut. Beethoven va incloure les veus a l’últim moviment de la simfonia, una innovació radical en aquella època. A dia d’avui, la presència de cor continua sent una de les característiques més significatives de la Simfonia núm. 9.
Finalment, el 1824, va arribar el moment de presentar la composició a Viena. Aquell concert va ser un esdeveniment monumental en la història de la música, ja que per primera vegada una simfonia incloïa veus i cor. L’actuació va ser un gran èxit, tot i que Beethoven ja s’havia quedat completament sord en aquell moment.
La Novena simfonia es va convertir ràpidament en una de les obres més influents i populars de Beethoven, i el seu impacte cultural i musical perdura fins avui. 200 anys després de la presentació davant del públic, se segueix parlant d’una de les simfonies més importants del compositor alemany.
Un músic extraordinari
Ludwig van Beethoven(1770-1827) va ser un dels majors compositors de la història. La seva obra va influir en el gènere de la música clàssica però també al romanticisme, moviment cultura sorgit a Europa a finals del segle XVIII que va inspirar nombrosos artistes al camp de la literatura, la pintura, l’arquitectura, la moda…
Va néixer en una família humil on la música era molt present: el seu avi era violinista i el pare era músic i cantant. No obstant això, va tenir una infància difícil: el seu pare era alcohòlic i molt violent, i estava obsessionat que Ludwig arribés a ser un petit geni de la música com Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791).
Beethoven se’n va anar a estudiar música a Viena, on aviat va destacar per les seves habilitats musicals i es va guanyar el favor de les classes més riques. Això li va permetre certa independència econòmica, amb què va poder dedicar-se a compondre la seva pròpia música: va trencar amb l’estil clàssic i va escriure partitures plenes d’energia i moviment.
En total va compondre 9 simfonies, 5 concerts per a piano, un concert per a violí, un triple concert per a violí, violoncel i piano, 32 sonates per a piano, 10 sonates per a violí i piano, 5 sonates per a violoncel i piano, 16 quartets de corda, una missa, una òpera i un ballet. Entre les seves obres més populars, destaquen el Clar de lluna (1801), Per a l’Elisa (1810) o la Novena simfonia (1824).
Beethoven també és recordat per la seva sordesa, una malaltia que va començar a patir quan era molt jove i que va marcar gran part de la seva carrera. Tot i això, aquesta condició no li va impedir crear algunes de les peces musicals més famoses de la història.
L’himne d’Europa
La Novena Simfonia de Beethoven consta de quatre moviments en total. El quart moviment és el més especial de tots, ja que inclou veus solistes i un cor, afegint una dimensió vocal única a la obra.
Aquest darrer moviment està basat en l’Oda a l’Alegria, un poema escrit pel poeta i dramaturg alemany Friedrich Schillerel 1785. Aquesta composició poètica parla de la unitat de la humanitat i la celebració de la vida en comunitat.
Durant el segle XX, el quart moviment de laSimfonia núm. 9 es va convertir en un símbol a Europa. Tant va ser així que el 1985, l’Oda a l’alegria de Beethoven va ser adoptada pels dirigents de la UE com a himne oficial de la Unió Europea. L’himne expressa els ideals europeus de llibertat, pau i solidaritat.
¿#SabíasQue la Unión Europea asumió como himno oficial la Novena Sinfonía de Beethoven?
— Ministerio de Asuntos Exteriores, UE y Cooperación (@MAECgob) May 3, 2024
¿Sabrías decir en qué año fue adoptado?
L’himne s’ha interpretat en esdeveniments històrics tan importants com la caiguda del Mur de Berlín el 1989, on l’Oda a l’Alegria es va tocar com un himne d’unitat i reconciliació. A dia d’avui, es toca a les cerimònies oficials de la Unió Europea i, en general, a tots els esdeveniments de caràcter europeu.