10 desembre 2022
spot_img
10 desembre 2022
spot_img

40 anys de ‘Tron’, la pel·lícula que va anunciar l’era digital al cinema

Aquest film de ciència ficció va ser el primer a utilitzar gràfics animats per computador per crear seqüències i va anticipar la realitat virtual i el metavers

Avui en dia és habitual que les pel·lícules tinguin imatges generades per ordinador. Les pel·lícules de l’univers Marvel, entre molts altres títols d’èxit, basen la seva estètica en les imatges digitals i contribueixen a la creació de la idea de multivers. Però fa 40 anys aquests conceptes eren poc més que ciència ficció. Fins que el 1982 es va estrenar una estranya pel·lícula que canviaria la història del cinema: Tron, de Steven Lisberger, va ser el primer film a utilitzar gràfics animats per ordinador (CGI) per crear una seqüència de 15 minuts.

Amb aquesta innovació, i sense saber-ho, Tron obria la porta a la digitalització del cinema, un fenomen que esclataria una mica més d’una dècada més tard amb l’arribada de pel·lícules com Matrix, Toy Story o El senyor dels anells. Tron, a més, també va ser el primer film que va intentar representar el que es coneixeria com a ciberespai, anticipant la idea del metavers.

Anticipar el futur tecnològic

El 1982 el cinema era analògic i els efectes especials es realitzaven de forma més o menys artesanal. Els ordinadors eren grans equips que ocupaven habitacions senceres i els únics videojocs que existien eren els primitius jocs d’arcade. Per aquelles dates, uns encara desconeguts Steve Jobs i Bill Gates desenvolupaven les primeres innovacions tecnològiques amb què es donarien a conèixer les seves respectives companyies, Apple i Microsoft.

En aquest context es va desenvolupar Tron, una pel·lícula que va ser capaç d’anticipar qüestions com la intel·ligència artificial, la identitat digital, la privadesa i les dades personals o el domini de la gran tecnologia.

La pel·lícula ens presenta un programador de videojocs anomenat Flynn (interpretat per Jeff Bridges), que treballava per a l’empresa Encom fins que va ser enganyat per un executiu que li va robar la feina. Juntament amb dos empleats d’Encom, Flynn aconsegueix accedir a les dades del sistema informàtic de l’empresa per cercar proves que els videojocs són seus. Però quan intenta piratejar l’accés a Encom, Flynn és digitalitzat per una intel·ligència artificial que el transporta a un món cibernètic, on haurà de participar en un combat de videojocs per poder recuperar la seva propietat intel·lectual i tornar al món real.

El seu director, Steven Lisberger, juntament amb la coguionista Bonnie MacBird, van visitar el Centre de Recerca de Palo Alto (PARC) i es van inspirar en els enginyers informàtics que allà desenvolupaven innovacions com el ratolí o les icones d’escriptori, per donar forma al protagonista del film.

Inicialment, Lisberger va voler desenvolupar la pel·lícula de manera independent i amb l’ajuda d’emergents empreses informàtiques. Finalment va haver de trucar a la porta de diferents estudis de cinema, fins que va aconseguir despertar l’interès de Disney, que finalment produiria la pel·lícula. D’aquesta manera, Disney, que en aquell moment passava per una crisi creativa, esdevenia un estudi pioner en l’ús d’aquestes tecnologies.

Animació tradicional i CGI

En realitat, Tron combina l’acció en viu amb tècniques rotoscòpiques d’animació tradicional i la tecnologia molt primitiva CGI (Computer Generated Imagery). Així, per exemple, per crear el circuit brillant tan característic de la pel·lícula es va fer servir una tècnica anomenada “animació de llum de fons”, que consistia a pintar a mà cada fotograma.

Però el més innovador de Tron va ser l’ús del CGI per crear una seqüència de fins a 15 minuts, cosa mai vista fins aquell moment. Abans d’aquesta pel·lícula, els gràfics per ordinador s’havien utilitzat únicament per crear fragments breus, com ara l’animació de l’ull d’un robot a la pel·lícula Ànimes de metall (Westworld, Michael Crichton, 1973).

Els efectes especials es van afegir a la fase de postproducció, per la qual cosa els actors van haver de filmar les escenes en escenaris buits i pintats de blanc i negre. Actualment, per a la tècnica del croma es fa servir un fons de color verd.

Malgrat l’enorme esforç que va suposar la producció de Tron i dels seus efectes innovadors, la pel·lícula va ser desqualificada de l’Oscar als millors efectes especials perquè es va considerar que fer servir ordinadors era fer trampa. Tampoc va ser un gran èxit a taquilla, superada aquell any per altres grans èxits del cinema com ET, L’extraterrestre, En busca del arca perdida, Blade Runner i Poltergeist, pel·lícules que també destaquen per l’ús d’efectes especials.

Tot i això, amb el temps Tron s’ha convertit en una pel·lícula de culte, no només per la seva anticipació del multivers i la realitat virtual, sinó també per haver anunciat una nova era digital al cinema. De fet, el mateix John Lasseter, fundador dels estudis Pixar, assegura que, sense Tron, la seva popular pel·lícula d’animació digital Toy Story no hauria existit mai.

El 2010, Joseph Kosinski va dirigir una seqüela de la pel·lícula, titulada Tron: Legacy, en què se seguia la pista del protagonista del film original a través d’un sofisticat món cibernètic. Aquest any, coincidint amb el 40è aniversari de Tron, el festival de cinema fantàstic de Sitges ja ha anunciat que retrà un homenatge a aquest film.

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -