8-M: Dones per canviar el món

Milions de persones se sumen a les reivindicacions del Dia Internacional de la Dona malgrat les restriccions per la pandèmia

Un any més, el 8 de març: Dia Internacional de la Dona se celebrarà a diverses ciutats del món per reivindicar la igualtat de gènere i els drets de les dones.

El 8-M també és una jornada per donar visibilitat a la situació de la dona, trencar estereotips de gènere i impulsar el canvi cap a una societat més justa i igualitària. La desigualtat afecta nenes i dones de tots els països, però sobretot aquelles que viuen a les regions més desfavorides.

Després de més d'un segle de reivindicacions feministes, per què es continua celebrant el Dia de la Dona? Les xifres mostren que les dones continuen tenint menys drets i oportunitats que els homes en diferents àmbits: a l'hora d'accedir a una educació, a la feina, en el repartiment de les tasques de la llar, en la seva representació a parlaments i governs…

La pandèmia de Covid-19 dificulta la celebració de grans esdeveniments pel risc de contagi que comporten. Per això, enguany hi haurà més actes virtuals que mai: entrevistes, conferències, concerts, tallers… Centenars d'activitats accessibles des de qualsevol punt del planeta. Les manifestacions i concentracions veuran el seu aforament reduït i seran estàtiques per a garantir les mesures de seguretat.

Dones en política

ONU Dones, l'agència de les Nacions Unides que treballa per promoure la igualtat de gènere, assenyala que les dones continuen sent minoria als òrgans de decisió.

Segons l'últim informe del Consell Econòmic, només hi ha 22 països (dels gairebé 200 que hi ha al món) amb una dona com a cap d'Estat o de Govern, i només 14 governs paritaris en els quals la meitat de ministres o més siguin dones. Si ajuntéssim tots els parlaments del món, només 1 de cada 4 diputats seria una dona.

Les xifres han millorat els últims deu anys i cada vegada hi ha més dones en càrrecs de responsabilitat, com la presidenta de Nova Zelanda, Jacinda Ardern, o la nova directora de l'Organització Mundial del Comerç, Ngozi Okonjo-Iweala. No obstant això, si seguim a aquest ritme, encara trigarem 130 anys a aconseguir la igualtat de gènere en política.

El fet que hi hagi menys dones als governs també implica que es tingui menys en compte les seves necessitats, per exemple, a l'hora de protegir els seus drets laborals, combatre la bretxa salarial o garantir un permís de maternitat com a dret fonamental.

En el context de la Covid-19, un estudi recent d'ONU Dones destaca que les dones han jugat un paper crucial en la gestió de la pandèmia com a treballadores del sector sanitari, científiques, doctores i cuidadores. No obstant això, guanyen un 11% menys que els seus companys de treball.

En aquest sentit, també és important promoure la figura de la dona en professions de l'àmbit científic i tecnològic. Menys del 30% dels investigadors i científics del món són dones, i només 1 de cada 3 estudiants de carreres universitàries de l'àmbit STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) són dones.

La falta d'educació limita les possibilitats de les nenes i adolescents. Sense una educació bàsica no podran accedir a estudis superiors i aconseguir feines més ben remunerades. A més, l'accés a una educació no només serveix per trobar feina, sinó per desenvolupar una actitud crítica i ser més independents.

Micromasclismes: el masclisme quotidià

Els micromasclismes són comportaments masclistes heretats que avui dia ja no estan ben vistos, però que malgrat tot continuen produint-se.

En una relació de parella, per exemple, es diu que l'home “ajuda” o “col·labora” en les tasques de la llar, quan en realitat són una responsabilitat compartida entre totes les persones que viuen en una casa. No obstant això, s'entén que qui s'ocupa de netejar, cuinar o fer la compra són les dones perquè tradicionalment ha estat així.

Encara que cada vegada passa menys, el compte en un bar o restaurant sol lliurar-se directament a l'home: abans ells eren els únics que treballaven, guanyaven diners i gestionaven els comptes de la llar. Les dones també treballaven: a casa, però sense cobrar.

Així mateix, quan el canviador de bebès només està disponible al lavabo de dones, estem donant per descomptat que elles s'encarreguen dels nens.

El llenguatge que utilitzem també és molt important, perquè reflecteix idees i pensaments sobre la figura de la dona i el seu paper en la societat.

Distingir entre “senyora” o “senyoreta” segons si una dona està casada o és soltera, cridar “nena” a algú per denigrar-lo o quan un home s'adreça a una dona que no coneix dient-li “guapa” o “carinyo” també són exemples de micromasclisme, perquè situen la dona en una situació d'inferioritat.

Els drets de les dones en pandèmia

La pandèmia de covid-19 també ha perjudicat els drets de les dones. El tancament d'escoles i la falta de recursos per a seguir les classes a distància ha afectat especialment les regions més desfavorides, però sobretot a les nenes i noies que han passat d'aprendre a haver de quedar-se a casa i fer-se càrrec de les feines de casa, amb tot el que suposa per al seu futur.

Els llocs de treball ocupats per dones també han estat els més afectats per la crisi econòmica. Al mateix temps, arran del confinament, moltes dones han hagut de fer de cuidadores i atendre nens i persones majors perquè els serveis de salut no donaven proveïment.

Una de les situacions més greus provocades per la pandèmia ha estat l'aïllament de les víctimes de violència masclista, que de sobte s'han vist obligades a tancar-se a casa amb un maltractador.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!