Al nord de Síria hi ha una comunitat gestionada per dones que viuen de manera autònoma i promouen la igualtat de gènere
Al Kurdistan sirià, una regió que ocupa la frontera entre Síria i Turquia, hi ha el petit poble de Jinwar: una comunitat formada per dones que governen el seu propi territori, conreen els seus aliments i promouen un estil de vida autònom i sostenible.
Les cases de Jinwar estan construïdes amb argila seguint els mètodes tradicionals, fet que permet mantenir-les fresques a l’estiu i conservar la calor a l’hivern. Al voltant del poble hi ha els camps de cultiu: cereals, arbres fruiters i oliveres que serveixen per alimentar-se però també per vendre a través de la cooperativa agrícola.
El poble compta també amb una escola, una granja i una clínica de medicina natural, on les dones preparen medicines i ungüents amb les plantes i flors de l’entorn. També organitzen activitats culturals, com ara xerrades i obres de teatre.
La idea d’aquesta comunitat va començar a formar-se l’any 2017, després que el grup terrorista Estat Islàmic (ISIS) fos derrotat en aquesta regió. Moltes dones van perdre la seva parella durant la guerra i van ser víctimes dels atacs i violacions de l’ISIS.
Amb l’ajuda de les autoritats locals i de diverses organitzacions humanitàries, un grup de dones va començar a construir el poblat com una alternativa segura per viure. Es va inaugurar el 25 de novembre del 2018, Dia Internacional contra la Violència de Gènere.
El nom d’aquest poble significa “terra de dones” en kurmanji, un dialecte kurd. Les dones de Jinwar hi viuen amb els seus fills i treballen de manera comunitària: no hi ha beneficis individuals, sinó col·lectius; els homes poden visitar el poblat, però no poden quedar-se a dormir.
Jinwar destaca per ser un model de matriarcat on les dones lideren i gestionen tots els afers de la comunitat. En aquest sentit, el poblat és un reflex de les autoritats del Kurdistan, que inclouen les dones en totes les esferes de la vida pública: al govern, a les institucions educatives i fins i tot en la defensa del territori.
Dones per defensar el Kurdistan
Jinwar es troba al Kurdistan, una regió que abasta diferents països del Pròxim Orient (Turquia, l’Iraq, l’Iran i Síria) i està habitada majoritàriament pel poble kurd. Els kurds són un poble mil·lenari que, avui dia, compta amb prop de 30 milions de persones, però que mai han tingut un país propi.
Aquesta regió també ha estat l’escenari de nombroses guerres i conflictes: des del conflicte de Síria fins als atacs de l’exèrcit turc contra les milícies kurdes, passant per la guerra contra l’Estat Islàmic, un grup terrorista que va perpetrar nombrosos atemptats terroristes a tot el món.
Les milícies kurdes van tenir un paper clau en la derrota de l’Estat Islàmic. Tant les Unitats de Protecció del Poble (YPG) com les Unitats Femenines de Protecció (YPJ), que estan formades únicament per dones, van lluitar contra l’ISIS a tot el Kurdistan.
En aquesta regió, els terroristes van assassinar milers de persones per motius ètnics i religiosos, com va passar amb el genocidi contra la comunitat iazidita. També van destruir poblacions senceres i van segrestar centenars de dones per convertir-les en esclaves sexuals.
La majoria de dones que viuen a Jinwar van fugir de la persecució de l’Estat Islàmic. Moltes han trobat refugi en aquesta comunitat perquè es tracta, precisament, d’un entorn sense homes on se senten segures i saben que la seva veu no serà silenciada.
En aquest sentit, la derrota de l’Estat Islàmic no és només una derrota contra un règim terrorista, sinó també contra una mentalitat repressiva i discriminatòria que exclou les dones de la vida pública (no poden estudiar, votar o ocupar càrrecs públics). Per aquest motiu, les autoritats i les milícies kurdes són un cas únic a la regió.
Drets de les dones al món àrab
A Jinwar hi ha dones que fugien de la guerra, però també d’altres que van ser obligades a casar-se sent menors d’edat i que no volien continuar vivint sotmeses als abusos i maltractament del seus marits.
El matrimoni infantil i/o forçat és una pràctica habitual en alguns països i regions de l’Orient Mitjà, sobretot en les zones rurals més pobres, on les nenes no tenen accés a una educació. Sovint aquestes nenes són vistes com un recurs econòmic per a les famílies més pobres, que les prometen en matrimoni a homes adults a canvi d’un dot. És el que està passant a l’Afganistan després de l’arribada dels talibans al poder.
La repressió de les dones i la discriminació de gènere estan establertes per llei a molts països àrabs. A l’Aràbia Saudita, per exemple, les dones no poden expressar-se lliurement i han de comptar amb el permís del seu guardià (pare, marit, germà) per estudiar o viatjar fora del país, per exemple.
Algunes lleis es van adaptant per promoure les dones en societat, però la realitat és que la tradició està molt arrelada a molts llocs i les dones continuen sent considerades ciutadanes de segona, que no tenen els mateixos drets i llibertats.
En aquest context, la figura de les dones kurdes destaca com una excepció al món àrab: poden decidir sobre la seva pròpia vida i lluiten amb les milícies per defensar la seva identitat, la seva cultura i el seu idioma, demostrant que poden protegir-se sense necessitat de cap home.
