24 novembre 2024
spot_img
24 novembre 2024

Humans i intel·ligència artificial, cara a cara

Dos científics matemàtics descobreixen una fórmula de càlcul que és més eficient que l'algoritme desenvolupat per una màquina

A principis d'octubre, mitjans de comunicació de tot el món publicaven el descobriment matemàtic d’AlphaTensor, un software d'intel·ligència artificial (IA) que ha estat capaç de desenvolupar tot sol algoritmes per calcular matrius d’una manera més ràpida que amb el sistema actual, que es va desenvolupar fa més de 50 anys.

Ara, dos científics de la Universitat Johannes Kepler de Linz (Àustria), Manuel Kauers i Jakob Moosbauer, han aconseguit millorar el sistema d’AlphaTensor i resoldre el càlcul de matrius amb menys operacions.

Per Kauers i Moosbauer, aquest descobriment demostra que la cooperació entre màquines i humans és la millor alternativa per avançar en la ciència, aprenent els uns dels altres a trobar noves fórmules matemàtiques que permetin als ordinadors solucionar problemes i funcionar millor.

Les matrius són agrupacions de números disposats en files i columnes. La multiplicació de matrius és un procés essencial en informàtica, ja que permet analitzar grans quantitats d'informació. Aquests processos serveixen per generar gràfics o encriptar comunicacions, entre altres funcions.

A les escoles, el mètode tradicional per multiplicar una matriu de 4x5 per una de 5x5 es resol en cent operacions. L’any 1969, el matemàtic Volken Strassen va desenvolupar un mètode que simplificava el procés en 80 operacions. La fórmula matemàtica creada per la IA d’AlphaTensor ha reduït les operacions fins a 76, segons la pàgina web del projecte.

Reduir el nombre d'operacions permet que els ordinadors calculin més ràpid i, per tant, funcionin de manera més eficient: això suposa que els estudis avancin més ràpid o poder fer més tasques en el mateix temps. A més, també suposa un estalvi d'energia que redueix les emissions contaminants derivades de la producció energètica.

Màquines que aprenen soles

L'empresa creadora d’AlphaTensor és DeepMind, que va ser adquirida per Google l’any 2014 i ara forma part de la seva divisió d'intel·ligència artificial. Gràcies a aquests sistemes, les màquines i ordinadors aprenen sols a través de quantitats immenses de dades que creuen i analitzen per obtenir resultats o conclusions.

Aquestes dades s'analitzen a través d'algoritmes informàtics: un conjunt d'instruccions concretes i ordenades que permeten resoldre problemes. Gràcies a l'evolució de la intel·ligència artificial, ara les màquines reformulen aquests algorismes i els milloren.

Els creadors d'IA asseguren que aquests sistemes tenen un component intuïtiu que fa que les màquines desenvolupin el seu propi pensament. En aquest sentit, els ordinadors ja no sols es limiten a analitzar les dades que els proporcionen els programadors, sinó que troben noves maneres d'interpretar-los.

AlphaTensor s'ha construït a partir de AlphaZero, un programari de DeepMind que es fa servir en jocs com els escacs o el go (un dels jocs de taula més complexos del món). AlphaZero ha derrotat tots els programes d'escacs contra els que s'ha enfrontat.

D’altra banda, el sistema d'aprenentatge d’AlphaZero és autònom: els programadors li van indicar les normes dels escacs, però el sistema va aprendre noves estratègies i tècniques jugant partides contra si mateix.

Intel·ligència artificial per crear art

La intel·ligència artificial evoluciona cada dia amb noves aplicacions en camps com la informàtica, les matemàtiques, la medicina, l'astronomia, les ciències econòmiques… però també en àmbits més culturals, com l'art o la literatura.

El fotògraf turc Alper Yesiltas ha utilitzat un programa d'intel·ligència artificial per crear retrats de personatges famosos que ja han mort, imaginant quin aspecte tindrien en la tercera edat. El programa fa servir dades i imatges sobre com se suposa que són les persones grans: amb arrugues, cabells blancs, la pell flàccida, els ulls caiguts… i els ha aplicat a fotos reals d'aquestes celebritats.

La novel·la 1 The road es va publicar al 2018 i narra un viatge per les carreteres dels Estats Units seguint la trajectòria de Jack Kerouac al llibre A la carretera (1957), un clàssic de la literatura americana… Només que, aquesta vegada, l'autor de la història és un programa informàtic.

L'artista i informàtic Ross Goodwin va recórrer tot el trajecte amb un ordinador portàtil, un GPS, una càmera i un micròfon. Va processar tots els documents recollits (fotos, textos, sons) amb algorismes d'intel·ligència artificial que van redactar la narració, on s'alternen fragments inconnexos amb d’altres més literaris.

De fet, molts autors fan servir avui dia programes de IA com Sudowrite per escriure més ràpid les històries. El funcionament depèn dels mateixos escriptors: com més paraules i frases introdueixin a la base de dades de la intel·ligència artificial, més opcions i idees podrà produir el programa.

Aquest mètode ha generat dubte sobre el procés de creació, sobre si aquestes obres són originals o quin nivell de qualitat tenen. Podria una màquina arribar a guanyar un premi literari? I sobretot: seria just?

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Restricted Content
To view this protected content, enter the password below:

Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -