El grup extremista ha pres el control del país les últimes setmanes seguint la retirada de les tropes estrangeres
Els talibans, un grup extremista que defensa una visió radical de l'islam, tornen a governar a l'Afganistan. El canvi de poder es produeix alhora que els Estats Units retiren les seves tropes després d'ocupar el país durant 20 anys.
Quan el president dels Estats Units, Joe Biden, va anunciar la retirada definitiva de les tropes al juliol, els talibans van començar a desplegar-se per tot el territori afganès. Van capturar una vintena de ciutats en poc més d'una setmana, sense cap resistència per part de l'exèrcit oficial afganès, que comptava amb gairebé quatre vegades més soldats.
Els últims dies el caos s'ha apoderat de l'aeroport de Kabul, la capital de l'Afganistan, on milers de persones intentaven fugir. La població afganesa tem que els talibans prenguin represàlies contra aquells que han col·laborat amb les tropes internacionals durant els últims anys, per això molts intentaven pujar a un avió de manera desesperada.
L'explosió a Kabul es deu a un atac de l'exèrcit dels Estats Units contra un terrorista suïcida d'Estat Islàmic que viatjava en un cotxe cap a l'aeroport, segons ha confirmat un portaveu militar nord-americà i fonts dels talibanshttps://t.co/Sv5aVvymfm
Els governs estrangers han aconseguit evacuar 100.000 persones, però milers més continuen esperant una plaça per marxar. El president afganès, Ashraf Ghani, va abandonar el país el 16 d'agost quan els talibans van entrar a Kabul. L'Estat Islàmic ha aprofitat la incertesa i la falta d'un govern estable per cometre un doble atemptat que ha provocat prop de 200 morts, entre els quals 14 soldats estatunidencs.
L'exèrcit talibà assegura que l'Emirat Islàmic, com ells mateixos anomenen el nou govern, pretén col·laborar amb la comunitat internacional i que respectarà els drets de la població. No obstant això, les poques protestes que hi ha hagut s'han dissolt amb armes i trets contra els manifestants. Els analistes internacionals temen que s'imposi un nou règim d'islamisme radical, amb les dones i nenes com les víctimes més vulnerables.
De l'ocupació soviètica a l'ocupació estatunidenca
La història recent de l'Afganistan ha estat marcada pels conflictes interns entre grups armats que es disputen el control del comerç d'opi i els interessos estrangers a la zona, que té una posició estratègica per combatre el terrorisme.
El 1747, l'Afganistan va aconseguir alliberar-se del domini de l'imperi turc. Pocs anys després van començar els intents anglesos i russos per dominar la regió, que sovint acabarien en revoltes i guerres. El 1979, la Unió Soviètica va decidir envair l'Afganistan per ampliar la seva influència mundial davant els Estats Units.
¿Por qué compiten los Estados Unidos🇺🇸 y Rusia🇷🇺? Su rivalidad🗯️ se remonta a años atrás, durante la época de la Guerra Fría.
Fue un periodo de tensión política que surgió como consecuencia a la Segunda Guerra Mundial💥 (1939-1945).
¡Os lo contamos!
👉https://t.co/g0mlnkQPzV pic.twitter.com/mpCC8VrBUI
La invasió soviètica va provocar la reacció dels mujahidins, un grup armat que lluitava per alliberar el país dels soviètics i va rebre el suport dels Estats Units amb entrenament militar i armament. Amb el anys van sorgir altres grups militars que s'enfrontaven entre ells per controlar el territori afganès, com els talibans. En 1996 els talibans van aconseguir el poder i es van fer amb l'armament que els Estats Units havia proporcionat als mujahidins.
Els Estats Units van decidir envair l'Afganistan després dels atemptats de l’11-S, l'11 de setembre del 2001, en els quals van morir gairebé 3.000 persones. Els atacs van ser reivindicats per Al-Qaeda, un grup terrorista liderat per Bin Laden, que vivia a l'Afganistan gràcies a la seva bona relació amb els talibans.
L'ocupació dels Estats Units ha durat 20 anys. Durant aquest temps han invertit més de 800.000 milions de dòlars al país, formant l'exèrcit afganès i reconstruint les institucions. Però la corrupció (tant en l'exèrcit com en el govern), la desmotivació de les tropes i la falta d'estratègia han precipitat la derrota davant els talibans.
Claves para enteder cómo surgió el Talibán, el grupo fundamentalista islámico que retomó el poder en Afganistán. https://t.co/W1FzYRKQdT
Un règim contra els drets de les dones
El moviment talibà va sorgir majoritàriament al sud de l'Afganistan i al nord del Pakistan. Prometien aplicar una visió estricta de la xaria o llei islàmica, per tal de garantir la pau i la seguretat una vegada establerts al poder.
La paraula talibà podria traduir-se com a “estudiant” i té el seu origen als seminaris religiosos on s'estudia l'Alcorà, el llibre sagrat de la religió musulmana. Entre els seus principis està el rebuig a la cultura occidental i a utilitzar internet, les xarxes socials o la televisió, si bé en aquesta última ofensiva els talibans han utilitzat les noves tecnologies per comunicar-se amb el món.
Els portaveus del nou Emirat Islàmic han anunciat que respectaran els drets de les dones, encara que moltes s'han afanyat a fugir del país davant l'arribada del règim talibà, que es basa en un patriarcat autoritari i violent.
Moltes dones afganeses en zones rurals han denunciat que els soldats talibans agafaven les dones dels pobles que ocupaven, les violaven, els obligaven a casar-se o fins i tot les assassinaven, com han fet amb els dissidents que s'oposaven al seu règim. Els talibans no permeten que les dones surtin de casa soles o puguin treballar, conduir o estudiar.
"No hay futuro para las mujeres en Afganistán": activista afgana refugiada en París https://t.co/GLVL9I1FBD pic.twitter.com/sbidsydhr0
