28 novembre 2022
spot_img
28 novembre 2022
spot_img

Cuques cíborg al rescat

Diversos projectes científics incorporen la robòtica als insectes per convertir-los en eines de rescat

Un grup de científics del Riken Cluster for Pioneering Research (CPR), al Japó, acaba de presentar el seu últim projecte amb insectes cíborg (insectes que incorporen elements robòtics al seu cos): un nou prototip de cuques teledirigibles, dissenyades per participar en tasques de recerca i rescat.

Aquestes cuques porten un esquelet robòtic enganxat al cos, a través del qual els científics controlen el moviment de les potes a distància i les porten cap allà on ells vulguin. La idea és que aquests insectes puguin recórrer i inspeccionar zones d'accés perillós.

Com que són tan petites, les cuques cíborg poden introduir-se per forats molt petits per on no caben persones o gossos de rescat. Així podrien ajudar a buscar supervivents entre els enderrocs d'un terratrèmol o d'una explosió de gas, per exemple.

La bateria s'ha creat amb impressores 3D i s'enganxa al tòrax, mentre que les plaques solars s'incorporen a l'abdomen dels insectes. (Riken CPR)

A banda de l'esquelet robòtic, les cuques també porten una mena de bateria en forma de motxilla per fer funcionar el dispositiu. La gran novetat és que la bateria es carrega a través d'unes plaques solars flexibles i superfines (4 micròmetres de gruix) que s'adapten al cos de l'insecte i permeten que es mogui sense problemes.

L'estudi, publicat a la prestigiosa revista Nature, assenyala que aquest nou prototip resol els problemes de durada de la bateria que presentaven els models anteriors. Així, els insectes poden controlar-se durant més temps i les tasques de rescat no s’han d'interrompre.

Els científics han fet servir cuques de Madagascar (Gromphadorhina portentosa), que fan fins a sis centímetres de llarg i poden carregar amb el dispositiu robòtic amb facilitat.

Insectes cíborg

El projecte del CPR no és la primera iniciativa que combina insectes i robòtica. Laboratoris, institucions i governs de tot el món inverteixen milions en recerca científica per tal de convertir els animals en robots.

La Universitat de Washington va presentar al 2020 els resultats d'un projecte amb llagostes cíborg que havien estat entrenades per detectar explosius. Les llagostes poden distingir els vapors que emeten els productes explosius i localitzar-ne l’origen.

Aprofitant aquesta habilitat, els científics van entrenar un eixam de llagostes perquè trobessin objectius marcats amb aquesta olor i van incrustar-los elèctrodes i transmissors per controlar-ne la ubicació. La investigació de les llagostes cíborg va ser finançada per la Força Naval dels Estats Units.

Les llagostes duien enganxat un transmissor a l'esquena per localitzar-les. (Universitat de Washington)

L'Agència de Projectes de Recerca Avançats de Defensa (DARPA), que pertany al Departament de Defensa estatunidenc, també ha desenvolupat diversos projectes de biorobòtica. Un dels més polèmics va ser la idea de convertir insectes voladors en drons minúsculs.

Al principi, l'objectiu era que aquests cíborgs servissin per vigilar collites i comprovar els danys provocats per desastres naturals; ara bé, també existeix el temor que puguin convertir-se en armes militars utilitzades per fer la guerra. Aquests robots diminuts també poden incorporar càmeres i micròfons, per la qual cosa poden amenaçar el dret a la privacitat.

A banda dels esquelets robòtics, una altra de les tècniques utilitzades és la d'implantar xips dins el cos dels insectes: aquests dispositius emeten descàrregues elèctriques que permeten controlar el moviment dels animals, un sistema semblant al dels implants en humans.

Cíborgs: una nova espècie?

Un cíborg és l'acrònim d’“organisme cibernètic”: un ésser viu al qual s'incorporen dispositius electrònics per millorar-ne les capacitats. L'evolució de la tecnologia, que cada vegada està més present a les nostres vides, ha fet que la incorporació d'elements electrònics o robòtics en persones sigui cada vegada més habitual.

Una de les aplicacions més conegudes és al camp de la medicina. Dispositius com els marcapassos (que regulen el ritme cardíac), els implants intel·ligents (que estimulen el sistema nerviós) o els implants coclears (que converteixen els sons en estímuls nerviosos perquè les persones sordes puguin sentir) han permès millorar i salvar la vida de moltes persones.

Un pas més enllà ha anat l'artista Neil Harbisson, la primera persona del món reconeguda com a “ciutadà cíborg” per un govern. Harbisson pateix acromatòpsia, una malaltia que impedeix veure els colors. Des del 2004 porta implantada una antena al cervell que capta les ones de llum i les tradueix en sons, de manera que així pot distingir els colors.

L'antena també incorpora un implant bluetooth que li permet connectar-se a internet. Harbisson defensa el dret de les persones cíborg a introduir-se elements robòtics al cos per potenciar les seves habilitats i sentits.

En el cas dels insectes cíborg, els defensors dels animals denuncien que aquesta tecnologia és una forma de maltractament animal i posen en qüestió l'ètica d'aquests sistemes: On està el límit en l'ús d'animals i insectes? Està justificat que pateixin per salvar vides humanes?

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Acceso para estudiantes / Accés per estudiants
Introduce la contraseña para acceder a los materiales:
Introdueix la contrasenya per accedir als materials:



Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -